Escaldes-Engordany
La poeta de la física quàntica
Ilke Maréchal ha estat la precursora del ‘sciences-art’, unint els versos i la ciència
Es pot casar en un poema els conceptes de l’astrofísica, la física quàntica, la cosmologia o les matemàtiques? Ilke Maréchal ho fa. Alemanya d’origen, i resident a França durant més de tres dècades, Maréchal fa 11 anys que viu al Principat, ara a Escaldes-Engordany, país on ha establert lligams amb els sectors culturals i on ha cofundat l’editorial Anima Viva. La compositora i pianista Natàlia Solà la va homenatjar fa uns mesos amb l’espectacle líric i musical Cinc esferes, quatre poemes, en què Solà va musicar quatre composicions del llibre de versos Éloge de l’impossible, d’Angel Iyé (pseudònim literari de Maréchal). «És molt difícil expressar en música la poesia i la física quàntica», confessa Solà, però «hem tingut una bona connexió mental»,assegura.
«M’atreu l’imaginari de la física quàntica, és molt inspirador per a una poeta», puntualitza Maréchal. De fet, ella va ser la pionera en fer poesia dels complexos conceptes científics. La dèria li va venir a França, quan per a una revista en què treballava i en un programa de ràdio es dedicava a entrevistar persones de ciència. «Vaig contactar amb els físics quàntics alemanys més prestigiosos», recorda. «Jo sabia que els meves preguntes eren bones», confessa. I entre entrevista i entrevista, Maréchal va aprofundir en la matèria «a través dels llibres de divulgació». Finalment, l’escriptora va acabar sent la precursora del «sciences-art», les arts científiques, un concepte que s’ha desenvolupat durant els últims 20 anys. Un dels seus llibres s’intitula Sciences et imaginaire.
Solà i Maréchal es van conèixer fa uns anys i van connectar gràcies al seu «interès mutu per l’art». «Vaig voler organitzar un festival per difondre la poesia de l’Ilke», subratlla la pianista. «Jo li llegia els meus poemes, primer en francès i després en català, perquè la Natàlia agafés la musicalitat», explica la poeta. El resultat va ser que Solà va posar música a quatre poemes: Buit, Dins una mà, Si succeeix... i Potser és allà. Els versos originals són en francès, però Geraldine Sasplugas els va traduir al català. El rapsoda va ser el baríton Lluís Sintes, el pianista, Pau Damià Riera, i la compositora, Natàlia Solà. L’espectacle Cinc esferes, quatre poemes es va completar amb l’actuació de la jove soprano Rosa Mari Ramírez Abella, acompanyada al piano per Rosa M. Abella, que va interpretar peces de Rossini, Mozart i Strauss.
Solà i Maréchal conserven un record molt especial per l’espectacle. «L’acte al Consell General va ser tot un honor, aquí no em coneixien com a poeta», reconeix l’autora. Però la col·laboració entre les dues creadores no es quedarà aquí. De fet, la compositora ja treballa en musicar nous poemes de l’escriptora.
Maréchal ha avançat que en breu es publicaran diverses versions d’Éloge de l’impossible: una en francès, una en català, amb la traducció de Gerladine Sasplugas, i una bilingüe francès-català. «La imatge de la portada és una obra de Rezvan Nani, una artista que ha viscut més de 30 anys a Andorra», puntualitza.
Ilke Maréchal també és cofundadora de l’associació Andorra Complicitat, amb la qual ha organitzat els Diàlegs de Meritxell. «Tenim ganes de continuar», manté. Amb l’editorial Anima Viva, la poeta aposta per llibres en diferents idiomes i versions bilingües, com japonès-francès (Ikkyû. L’impertinence au service de la foi, de Sôshô Yamada) i bengalí-anglès (The Original Gitanjali by Rabindranath Tagore, de Tagore.
«M’atreu l’imaginari de la física quàntica, és molt inspirador per a una poeta», puntualitza Maréchal. De fet, ella va ser la pionera en fer poesia dels complexos conceptes científics. La dèria li va venir a França, quan per a una revista en què treballava i en un programa de ràdio es dedicava a entrevistar persones de ciència. «Vaig contactar amb els físics quàntics alemanys més prestigiosos», recorda. «Jo sabia que els meves preguntes eren bones», confessa. I entre entrevista i entrevista, Maréchal va aprofundir en la matèria «a través dels llibres de divulgació». Finalment, l’escriptora va acabar sent la precursora del «sciences-art», les arts científiques, un concepte que s’ha desenvolupat durant els últims 20 anys. Un dels seus llibres s’intitula Sciences et imaginaire.
Solà i Maréchal es van conèixer fa uns anys i van connectar gràcies al seu «interès mutu per l’art». «Vaig voler organitzar un festival per difondre la poesia de l’Ilke», subratlla la pianista. «Jo li llegia els meus poemes, primer en francès i després en català, perquè la Natàlia agafés la musicalitat», explica la poeta. El resultat va ser que Solà va posar música a quatre poemes: Buit, Dins una mà, Si succeeix... i Potser és allà. Els versos originals són en francès, però Geraldine Sasplugas els va traduir al català. El rapsoda va ser el baríton Lluís Sintes, el pianista, Pau Damià Riera, i la compositora, Natàlia Solà. L’espectacle Cinc esferes, quatre poemes es va completar amb l’actuació de la jove soprano Rosa Mari Ramírez Abella, acompanyada al piano per Rosa M. Abella, que va interpretar peces de Rossini, Mozart i Strauss.
Solà i Maréchal conserven un record molt especial per l’espectacle. «L’acte al Consell General va ser tot un honor, aquí no em coneixien com a poeta», reconeix l’autora. Però la col·laboració entre les dues creadores no es quedarà aquí. De fet, la compositora ja treballa en musicar nous poemes de l’escriptora.
Maréchal ha avançat que en breu es publicaran diverses versions d’Éloge de l’impossible: una en francès, una en català, amb la traducció de Gerladine Sasplugas, i una bilingüe francès-català. «La imatge de la portada és una obra de Rezvan Nani, una artista que ha viscut més de 30 anys a Andorra», puntualitza.
Ilke Maréchal també és cofundadora de l’associació Andorra Complicitat, amb la qual ha organitzat els Diàlegs de Meritxell. «Tenim ganes de continuar», manté. Amb l’editorial Anima Viva, la poeta aposta per llibres en diferents idiomes i versions bilingües, com japonès-francès (Ikkyû. L’impertinence au service de la foi, de Sôshô Yamada) i bengalí-anglès (The Original Gitanjali by Rabindranath Tagore, de Tagore.