• El fotògraf tarragoní va retratar el primer Pessebre, el 1955; la sèrie es conserva al COAC
• El Nen Jesús, la Verge Maria i els pastorets, rabadans i filadores desfilen per les imatges

Full de contacte amb dotze de les imatges que Català Roca va fer al Pessebre Vivent del 1955, amb el Naixement, públic, filadores, angelets i rabadans. L'angelet de la 4957 va il·lustrar la portada del número de gener del 1956 de la Revista de Actualidades. Foto: FRANCESC CATALÀ ROCA / COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA

El Pessebre Vivent és l'obra magna d'Esteve Albert (Dosrius, 1914-An- dorra la Vella, 1995), i el primer de tots els pessebres d'àmbit català. N'hi ha hagut d'altres de més grans i, sobretot, de més longeus. Però el d'Engordany va ser el primer, i seu és per tant el mèrit dels pioners. La primera edició data del 1955, tot just aterrat al Principat. Les funcions tenien lloc el cap de setmana i s'allargaven fins al març. L'any anterior, Esteve Albert havia presenciat el rodatge d'un documental de Valentí Claverol sobre la vida quotidiana dels andorrans de l'època, i de seguida va veure les possibilitats escèniques que oferia un Engordany encara verge. La seva gran virtut va ser involucrar tot el poble en una aventura quixotesca que immediatament va traspassar fronteres i que es va convertir, juntament amb Radio Andorra, en un dels signes d'identitat de l'Andorra dels anys 50 i principi dels 60. De fet, va ser per culpa del Pessebre que molts catalans van descobrir Andorra, i tots els testimonis de l'època atribueixen en bona mesura a la idea visionària d'Albert el primer boom comercial del país, amb botigues que obrien just quan acabava la funció i que no tancaven fins a la mitjanit, per aprofitar aquell manà de compradors àvids de mitges de niló i vaixelles Duralex.

Aquell primer Pessebre es va representar el 31 de desembre del 1955. I va tenir la gran fortuna que la Revista de actualidades, arte y letras hi enviés el reporter José María Carcasona i el fotògraf Francesc Català Roca. El reportatge es va publicar al número de gener del 1956 amb el títol Las cien figuras vivientes de Engordany, i un dels angelets va il.lustrar la portada de la revista. Més de mig segle després, aquesta mateixa imatge --la que du el número 4957 en la fotografia adjunta-- va ser escollida entre el centenar i mig d'instantànies de l'exposició Català Roca. Obras maestras, que va tenir lloc al març a la fundació Barrié de la Maza de Vigo. La sèrie sobre el Pessebre Vivent la integren en total una vintena d'imatges: la majoria havien continuat inèdites fins avui. EL PERIÒDIC les va localitzar al març a la seu barcelonina de l'arxiu del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. A banda de l'indiscutibe interès documental de les imatges, el text dóna també pistes sobre els participants en aquella primera edició del Pessebre: el periodista hi cita pel nom i cognoms un ampli elenc d'actors: Elena Altimir, que hi fa de Verge Maria; el contrabandista Pere Zamora; els pastorets Fermí Vidal, Marcel.lí Sala, Ton Puig, Eduard Rosell i Marcel.lí Besolí; les pastoretes Delfina Mateu, Nuri Montaña, Lourdes Molné i Carmen Lladós; la filadora Pepita Puig i, és clar, el mateix Esteve Albert, que Carcasona descriu com un Sant Josep "eixut i patriarcal". Del Nen Jesús només en consigna el nom --Nico-- i la llàstima és que deixa sense batejar el batalló d'angelets del Pessebre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.