Josep Àngel Mortés va ser elegit ahir nou cònsol major d’Ordino amb el suport dels nous consellers a excepció de l’abstenció de les dues representants de Liberals, Sandra Tudó i Eva Choy. «La prioritari és un mandat de continuïtat dels últims vuit anys i tirar endavant el projecte de pressupost pels propers quatre anys, arrencar amb la revisió del pla d’urbanisme i la contenció de la despesa», va resumir Mortés. Però Arcalís és sobre la taula perquè ja va ser el tema central de la campanya i Tudó va insistir ahir en què es presentaran els projectes al nou equip de govern, tot avisant: «Els inversors tenien molt clar que volien treballar amb el nostre equip i ja veurem si volen continuar treballant amb el grup que ha guanyat aquestes eleccions». «Arcalís tindrà un pes important, però també s’ha fet una tasca els últims anys», va recordar per contra Mortés. «Qualsevol projecte que ens vingui, vingui d’on vingui, si és bo per a la parròquia nosaltres l’analitzarem», va afegir el cònsol.
Per la seva part, Tudó explicava que la intenció de l’oposició és «fer sentir la veu dels 451 ciutadans que ens van votar». Tudó considera el gruix dels nous consellers com «un grup molt jove amb ganes de treballar que portarà frescor i noves idees a la parròquia d’Ordino». Però, va deixar clar que ara «les paraules s’hauran de transformar en fets».
El que sí va quedar clar és que tant uns com altres, equip de govern i oposició, parteixen de la base de l’acord i el consens, seguint la línia de la legislatura anterior. Mortés es va mostrar conciliador, i en el mateix sentit es va expressar Tudó, tot esperant que així sigui.
Pel que fa al consol major sortint, Ventura Espot, va manifestar que el seu desig era que la tasca feta hagués estat la millor possible, demanant disculpes en cas que s’haguessin equivocat. Per la seva part, Enric Dolsa, cap de l’oposició en el comú ja esgotat, va fer un discurs de comiat recordant que la seva oposició ha estat de «col·laboració» amb l’equip d’Espot i Consol Naudi, i no «una guerra» que, segons va dir, «tothom s’imaginava que seria». Així mateix, va desitjar un govern de consens i una oposició en què els guanyadors fossin els ciutadans ordinencs.
