La meteorologia va fer una mala passada. L’excés de neu quan la pista ja es trobava en perfectes condicions, sumat al vent i el mal temps, va provocar diverses variacions en el calendari de proves que acull la pista Riberal del sector Grau Roig de Grandvalira. Els Campionats del Món es van veure escurçats, i en surten dos nous campions. Els italians van ser els clars dominadors.
Després d’haver-se vist obligats a canviar les dates a causa del temps, es disputaven per fi els Mundials, en la primera ocasió en que es realitzen a Andorra. Però les circumstàncies van fer que els organitzadors haguessin de modificar el format de la cursa i la segona mànega no es va arribar a disputar per raons de seguretat, tot i que alguns equips van mostrar el seu malestar per la decisió presa. Així doncs els resultats de la primera van ser els que van valer per a conèixer els nous posseïdors del títol. En categoria masculina només tres corredors van ser capaços de superar els 181 km/h. La torre que s’havia instal·lat per l’ocasió, i que havia de permetre amb la seva alçada i desnivell que els esquiadors arribessin als 200 km/h, finalment no es va poder estrenar en competició.
Un Origone es proclama de nou campió mundial, però en aquesta ocasió no va ser-ho Simone, sinó Ivan. Va arribar als 181,82 km/h. Segon era el seu germà gran amb 181,51 i el tercer lloc el va ocupar l’austríac Klaus Schrottshammer amb 181,35. «És un gran dia per a mi perquè he guanyat la medalla d’or dels Mundials. Ha estat fatigós perquè he estat moltes vegades segon rera el meu germà», exposa l’Ivan, amb la medalla penjada del coll. En les classificatòries «va ser una jornada difícil perquè el temps no era bo i no tenia bones sensacions», però en la cursa «tot era en el lloc i el moment just». Simone és destronat. Sumava sis títols mundials, tots els disputats des del 2005. «Ha estat una cursa condicionada per la neu. Som molt desafortunats i és un pecat no haver pogut utilitzar la torre. Haguéssim pogut anar una mica més ràpids», exposa l’italià, admetent que en els dos dies «he comès errors» que no li van permetre assolir les velocitats que esperava. En la cursa marxava massa a l’esquerra i en centrar-se cap a la dreta perdia impuls. Tot i així valora el subcampionat: «Amb els errors que comesos ha anat prou bé perquè soc segon i podria haver estat molt pitjor».
En fèmines la seva compatriota Valentina Greggio es proclama per primer cop campiona mundial, en assolir 175,08 km/h. Al podi també van pujar dues sueques. La favorita, Linda Baginski (172,42), i Lisa Hovland-Uden (171,11). Avui es disputa a la Riberal una Copa del Món.
