Fa ara 4 anys Andorra es vestia de taronja després que el partit de Jaume Bartumeu tingués que escurçar la legislatura asfixiat per una ajustada majoria que no li va permetre tirar endavant el seu programa. A Toni Martí li va tocar ballar no precisament amb la més maca. Van ser temps difícils d’una situació de greu crisi econòmica que va afectar a la pràctica totalitat de països europeus, en menor o major grau, i de la qual encara Andorra no ha acabat de sortir del tot.
I en paral·lel una Europa cada vegada més exigent. Les reformes eren inevitables i l’executiu demòcrata les havia d’afrontar d’acord amb les exigències europees. Tot això va donar lloc a la configuració d’un nou marc fiscal acompanyat d’una obertura econòmica per aconseguir més i més inversions estrangeres. Els primers fruits comencen a recollir-se però encara calen més.
Justament la campanya dels demòcrates, no podia ser d’una altra manera, s’ha basat en la feina feta i en el que queda per fer. Els diferents aspirants i el mateix candidat a la reelecció han repetit i repetit que malgrat la impopularitat de les mesures preses s’havien de dur a terme sí o sí.
I en aquesta línia, els missatges de DA en els darrers 15 dies han parlat molt d’economia i de política exterior mirant cap a Europa. No ha estat fàcil perquè no sempre els missatges han estat compresos per la majoria dels ciutadans. Un dels candidats d’aquesta formació va reconèixer que durant els dies de campanya es va intentar fer un sobreesforç pedagògic per explicar la feina feta tot i que resta l’ombra del dubte si va produir l’encert desitjat.
No al cos a cos/ Martí i els diferents integrants de les llistes van evitar entrar en l’espiral de contestar les crítiques, a vegades fàcils , de l’oposició. Una campanya plàcida on s’ha evitat el cos a cos amb l’adversari.
Mentrestant, els parlaments van tenir un elevat component d’esperança i optimisme per seguir el camí traçat, conscients que els deures no han estat del tot acabats. Hi va haver coincidència dels diferents oradors en una mateixa missiva: quatre anys no han estat suficients i es necessita més temps i introduir més canvis per poder acabar un edifici que compta ja amb uns ferms fonaments.
Més Europa/ Europa segueix sent la gran aposta i el mirall on reflectir-se. Una qüestió que va comptar amb la insistent oratòria dels polítics demòcrates. Dos models enfrontats, el que defensa caminar amb passos cap endavant sense mirar darrera i el que ho fan de manera contrària. I és aquí on va entrar en escena l’aposta per l’acord d’associació amb Europa que va estar en boca constant dels distints aspirants a ocupar un seient en el proper Consell General. Això sí, no un acord a qualsevol preu sinó sota el màxim respecte a les especificitats pròpies del Principat. D’altra forma no s’entendria, diuen.
Pel que fa a l’economia, la consigna més repetida va ser aquella que assegura que si els primers indicadors econòmics apunten a una lleugera recuperació això permetrà que el país pugui anar avançant i que els sacrificis que han patit els ciutadans no hagin estat envà.
Amb un marc fiscal tancat i, acabat el temps de prémer-se el cinturó, ara toca avançar en l’estat del benestar i aconseguir, alhora, més inversions estrangeres. Els CDI amb altres països poden obrir les portes a oportunitats de negoci que ara per ara són imprescindibles per millorar la salut de l’economia. La lliçó va ser ben apresa pels candidats.
