Qui ho anava a dir, que durant un debat electoral a la televisió, amb quatre candidats, hi hauria tant per rascar. Obviarem, per necessitats del guió –i de l’espai–, entrar en tot allò de les lectures, dels posats antics, de les frases habituals, dels ‘dinamització’, ‘sostenibilitat’, ‘creixement’ i totes aquestes paraules que tant s’utilitzen en campanya per part de tots, i anirem a la qüestió. O qüestions.
Personalitzar i, sobretot, humanitzar els problemes, va ser el recurs que va utilitzar Joan Ramon Marina (PS), per no només donar-li un altre aire al debat, sinó començar a encendre flames per Twitter. Primer va ser la veïna Clotilde (alerta, que al llarg de la nit va nàixer el nou compte a la xarxa: @LaClotildeAD), després la nena Xana, tan maca ella, i després el pare de Marina, de 90 anys i sense dret a vot. Amb això estava el festival preparat, i és innegable que la història va canviar fins i tot quan Jordi Cinca (DA), en directe, li va dir al seu contrincant polític que havia superat alguna línia vermella.
Llavors la xarxa social va bullir. Mentre al plató d’Andorra Televisió la situació semblava normalitzar-se, a Twitter apareixen protagonistes nous, com el ministre Francesc Camp, que acusava Salustià Chato (Liberals) –en el plató, a la seva bola, amb un discurs establert i sense sortides de línia– gairebé de traïció en passar-se a Ld’A treballant per al Govern, i aquí Jordi Gallardo, company de Chato, contraatacava amb la cadira de cònsol, va dir, de Rosa Ferrer. Mentrestant, Delfí Roca (SDP) lluitava a la tele sense ser protagonista. Com tots i ningú, perquè Twitter havia guanyat el terreny al mitjà de tota la vida. És així: el debat va ser fora d’ATV gràcies a l’espurna de Marina.
