• Alís adverteix que l'edifici "és una pura ruïna" i que es troba "en perill imminent"
• Acusa el Govern, el Consell i el Comú de l'estat "deplorable" de l'històric immoble

L'edifici de Radio Andorra, ahir. Atenció als desperfectes de la teulada de la torre, als aixecaments del sostre i al mal estat de la terrassa. És estrany que una finestra conservi tots els vidres sencers. Foto: TONY LARA

L'edifici històric de Radio Andorra és una "pura ruïna" i corre un perill "imminent" de desaparèixer. En aquests termes catastrofistes, per no dir apocalíptics, s'expressava ahir el cònsol d'Encamp, Miquel Alís, just l'endemà de la visita "privada" --segons el Govern-- que va girar-hi dimecres en companyia de la ministra de Cultura, Susanna Vela, i del titular d'Ordenament ter- ritorial, Gerard Barcia. I això que el cònsol havia deixat passar 24 hores per refredar les primeres (i nefastes) impressions d'una inspecció que el va deixar "trist, decebut i enfadat". Alís, que segons confessió pròpia feia més de 40 anys que no trepitjava les instal.lacions, va ser pròdig en frases lapidàries, va repassar les gravíssimes patologies que amenacen la supervivència de l'edifici i va assenyalar amb el dit els culpables d'aquest nyap monumental. La primera, directa a la mandíbula: "Em pensava que a la parròquia d'Encamp hi teníem una joia, però el que tenim és un edifici en estat de ruïna avançada". És cert que són prou conegudes les deficiències que l'afecten, assenyaladament els forats a la teulada que provoquen filtracions. I que el Govern --com no es cansa de repetir-- va demanar el juny un crèdit extraordinari per efectuar-hi obres urgents que l'oposició, sempre diligent, es va encarregar de tombar. Però Alís va ser més infinitament més gràfic que totes les declaracions oficials de la ministra Vela en els últims quinze mesos: "Quan plou, plou també dintre de l'edifici; quan neva, neva a dins. Les tres històriques emissores que miraculosament s'hi conserven estan protegides de qualsevol manera, amb un simple plàstic. I l'aspecte general de l'interior és deplorable".

UN 'TOUR' PER ALS CONSELLERS ¿Qui són els culpables d'aquesta enormitat? Alís no va tenir pèls a la llengua i va disparar a dreta i a esquerra, cap amunt i cap a baix: "Estic enfadat amb tots els que han ocupat responsabilitats de Govern des que es va tancar l'emissora, el 1981, començant pel Consell General i acabant pel mateix Comú. I naturalment, amb els titulars de la propietat i de la possessió de l'edifici durant tot aquest temps". A l'evident manca de manteniment s'hi han d'afegir els repetits actes vandàlics de què ha sigut objecte l'immoble, un rumor que havia circulat històricament sotto voce i que el cònsol va confirmar ahir sense manies. Amb l'agreujant, adverteix Alís, que els assaltants corren greu perill d'intoxicació a causa de les ampolles de mercuri que, diu, es conserven dintre de l'emissora. A l'hora de repartir culpes, però, la responsabilitat més greu recau indiscutiblement en qui ha tingut la potestat d'actuar. I aquest, com reconeixia ahir el cònsol, ha estat el Govern, facultat segons la llei del patrimoni cultural per intervenir d'ofici en cas que un monument amenaci ruïna. I l'edifici de Radio Andorra forma part des del 2003 de l'Inventari General.

¿Què es pot fer per desencallar la situació? Alís apostava ahir per organitzar un tour per l'edifici per als consellers generals i conscienciar-los així de la necessitat d'aprovar el crèdit extraordinari per a les obres urgentíssimes. I tampoc aquí no va tenir pèls a la llengua: "Qui digui que hi ha diners per fer carreteres i ponts i túnels però que no n'hi ha per salvar Radio Andorra, que s'ho faci mirar, si us plau". Embalat com estava, va advertir que en breu demanarà a la ministra una altra inspecció, ara a l'antiga emissora de Sud Radio que s'aixeca al cap del port d'Envalira: "Espero sincerament que no estigui en aquest estat tan lamentable". [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.