El protagonista Santi Casas, durant l'entrevista, divendres. Foto: ORIOL LLAURADÓ

Santi Casas és conegut com a gui- tarrista i veu de Mordigans i Bad Fx in a spring day però, a més de la seva feina com a funcionari, el músic tira endavant un cicle amb grups de música al Cau d'Arinsal.

--¿Com va sorgir la idea del Rockòdrom?

--Va coincidir el tancament de l'Apolo amb el canvi en el Dijousderock. En aquell moment també vam començar a sospitar que les festes majors del Principat no optarien pels grups andorrans. Per tot això, vam començar a buscar un espai on poder fer un cicle de concerts itinerants amb estils diferents per veure com responia el públic. Coneixíem el propietari del Cau d'Arinsal i li vam demanar que ens cedís el local i ens vam llençar a l'aventura. Realment tot ha estat molt ràpid, des que va sorgir la idea fins que es van començar els directes va passar una setmana.

--¿Què cal per tirar endavant un projecte com aquest?

--Temps, ganes i molta paciència. Ara, per exemple, som a l'estiu i amb les festes majors et trobes que estàs convidant grups de nivell que mereixerien tenir la sala plena, però la gent escull el concert de la parròquia. Jo ho entenc, però intento tirar endavant el Rockòdrom ara perquè quan arribi la tardor ja tingui un ritme.

--¿Com entren en contacte amb els conjunts escollits?

--Hi ha diverses vies. El myspace és una possibilitat, també escoltem les suggeriments del públic i tirem d'agenda gràcies als contactes que hem fet amb Mordigans i Bad Fx in a spring day.

--¿Com veuen la situació del Principat les formacions que arriben al Cau?

-- Se senten molt còmodes i se sorprenen que tinguem iniciatives tant bones. A més, no entenen perquè els grups d'Andorra no aprofiten més el nostre projecte. La resposta de les formacions del Principat no ha estat tant forta com s'esperava. Estem rebent moltes més peticions de bandes de fora que d'aquí. Tot i que per nosaltres la prioritat són els de casa, ens hem adonat que a llocs com Barcelona el Rockòdrom està agafant una ressonància important i desperta un interès entre les bandes catalanes que aquí no es té.

--¿Per què els costa tant?

--Crec que els músics som una mica inconformistes, però alhora som molt mantes. Si vols fer concerts t'has de buscar la vida i intentar-ho; no han de ser els locals els que vagin al darrere buscant el teu grup.

--¿Com està el panorama de grups, aquí?

--Aixeques una pedra i surten tres grups de música, n'hi ha moltíssims. Predomina el metal, però tenim formacions de tots els estils, per això sap greu que a les festes majors --amb algunes excepcions-- no s'aposti pels conjunts d'aquí. Alguns comuns o quarts poden pensar que el metal no coincideix amb el que ells volen, però hi ha molta varietat, l'Associació de Músics d'Andorra els pot informar. A més, al Principat hi ha molt nivell. Quan jo començava a tocar no en sabíem gens i n'apreníem sobre la marxa. Ara, joves que comencen són uns craks, tenen molta tècnica, aprenen bastant ràpid i s'inicien molt abans. En tot això hi té molt a veure tant l'Escola de Música Moderna com la Relative.

--¿Tenen una quantitat de recursos per promocionar-se molt gran, saben utilitzar-los?

--Hi ha formacions que, per manca d'informació, mandra o perquè estan estudiant a baix, fan una o dues actuacions l'any. En canvi, hi ha conjunts com ara Umbrella Corpse que tenen una persona implicada --l'Edgar-- que té molta iniciativa, empenta i fa contactes. Sempre hi ha d'haver una persona així perquè la banda tiri endavant. Ells, per exemple, han sortit d'Andorra a partir de fer intercanvis amb altres bandes.

--¿Que fa falta perquè els grups andorrans visquin millor?

--Els locals d'assaig són primordials, més ajuts econòmics i en infraestructures --per gravar discos i maquetes-- i, per mi, és primordial que s'aposti pels grups d'Andorra a les celebracions. Aquests espais són unes grans plataformes pels conjunts emergents, per aprendre a moure's dalt de l'escenari.

--Què es pot esperar de Mordigans en un futur pròxim?

--Per ara estem gravant el pròxim disc, El sabor de una taza de te, que contindrà entre deu i 12 temes inèdits. L'anem fent molt a poc a poc perquè no tenim pressa. La idea és que estigui acabat l'any vinent, però no ens marquem fites, ni dies ni tampoc horaris. Continuarem tenint la varietat d'estils, però es notarà un canvi a millor. El temps que tenim per fer-lo ens permet millorar lletres i composicions.

--Per cert, Mordigans ha participat en un àlbum contra l'SGAE?

--En realitat, fa cosa d'un any els companys de Canya de la muntanya Records volien fer un disc en contra de l'SGAE, i ens van demanar si podríem participar i vam aportar un tema que sortirà al pròxim disc, Revolució cultural, però no hem composat expressament en contra de la Societat General d'Autors Espanyola.

--¿Què té l'SGAE que no agrada ni als músics?

--No és perjudicial per a un intèrpret si no s'hi apunta. Si no vols que et tregui diners de la teva feina no t'hi has d'afiliar, i ja està. Deprés pot ser que els teus temes estiguin menys protegits. Nosaltres, per exemple, no hi tenim res a veure i vam participar al recopil.latori perquè és difusió. Per Mordigans, com més ens copiïn, millor, més gent sap el que fem. Les bandes petites no guanyen diners venent discos, nosaltres cobrim despeses i invertim en material el que guanyem amb els concerts. Però no solament nosaltres, també la Heidy va pujar al Rockòdorm simplement cobrint despeses. Els comuns, per exemple, estan disposats a pagar 3.000 euros per un grup que negociant potser vindria per 1.000. Amb nosaltres ja parteixen de la base que els organitzadors no hi guanyem diners, que toquen en un lloc on se'ls coneix menys i han de rebaixar el caixet. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.