• Els gegants d'Andorra la Vella compleixen, demà 25 anys des del seu bateig Al llarg de la seva vida han anat en moto, han pujat muntanyes i sempre han assistit als seus compromisos amb la capital del Principat

Ermessenda La geganta passejant per la vila, ahir. Foto: ORIOL LLAURADÓ

Els gegants d'Andorra la Vella compliran demà el seu 25è aniversari. La història va començar, com diríem avui en dia, amb una iniciativa popular. Al voltant del 1984, el col.lectiu d'activitats --el que actualment denominaríem el Departament de Cultura-- va demanar al Comú que encarregues la confecció d'una parella de gegants que representessin el poble arreu. La feina es va encarregar al conegut taller solsonès del mestre constructor Manel Casserras i Boix. Aquest artista, que és el pare de la majoria de gegants i bèsties que corren pels carrers de Catalunya, va donar vida al Carlemany i l'Ermessenda.

El bateig oficial va ser el 2 d'agost del 1985, justament per la Festa Major de la capital, i va anar a càrrec del cònsol de l'època, Manel Pons. En aquell moment, però, els gegants no tenien una colla que els portés a passejar, i és per això que el ball inaugural el van dur a terme els Geganters de Solsona. El mateix mestre Casserras va fer de pont entre les dues viles per arribar a un acord. L'any següent es van crear els geganters d'Andorra la Vella, la colla va començar amb menys de 10 persones, que es van dedicar a recaptar gent del poble. Així, el 1986 el poble andorrà va poder veure com Carlemany i Ermessenda es movien per la vila a espatlles dels ciutadans de la capital. En aquella ocasió, es va comptar amb la companyia dels colossos de Sant Pol de Mar, una vila que, precisament fa pocs dies, es va agermanar amb la d'Andorra la Vella. En realitat, els gegants ja es coneixien, perquè són fills del mateix pare que els va donar forma, també, el 1985.

Dimensions

A poc a poc, la colla gegantera va aprendre com fer moure aquests imponents colossos, la clau és en l'equilibri. Cal tenir en compte que el Carlemany pesa al voltant de 53 quilos, mentre que l'Ermessenda oscil.la entre els 40 i 45 quilos. De tota manera, aquestes mesures no els han impedit mai fer res. Les primeres sortides van ser, precisament, a Sant Pol de Mar, però els gegants de la ciutat han viatjat des de Múrcia fins a Mallorca i es coneixen bona part de la geografia catalana com si passegessin pels carrers d'Andorra la Vella. Aquests personatges, però, no solament han caminat per carrers, sinó que també s'han atrevit a pujar en motos, s'han enfilat fins al pic del Casamanya, han esquiat i patinat sobre gel. "A nosaltres ens agrada fer-los sortir i, per exemple, una vegada ens van telefonar perquè hi havia el mundial d'hoquei i ens vam marcar com a fita fer-los-hi aparèixer", van comentar els responsables dels dos gegants. Malgrat el domini que en tenen a la colla, al llarg d'aquests anys, la seva constitució física no sempre s'ha mantingut intacta, ja que m'és d'una empassegada els ha fet malbé. Si els danys no són molt generalitzats i evidents, els especialistes en la matèria es dediquen a arreglar-ho. "Una vegada es va fer malbé a poques hores de sortir i vam haver de posar-hi guix i maquillar-lo amb pintures de persona per poder sortir", van comentar els integrants de la colla gegantera. En les ocasions en què la bona traça dels andorrans no ha estat suficient, s'han hagut de dur a reparació. Per exemple, en una de les últimes caigudes, les figures del Principat es van trobar a l'UVI amb els gegants de Sant Pol de Mar.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.