Berçot fa balanç del seus anys com a diplomàtic a l'Ambaixada francesa, divendres Foto: ÀLEX LARA

L'ambaixador sortint, Jean-Pierre Berçot, s'acomiada amb certa recança per la polèmica aixecada arran del Conveni de no doble imposició rubricat per Andorra i França. Tot i que no es vol pronunciar sobre el redactat, Berçot troba lògic que França intenti protegir-se contra l'evasió fiscal. També fa un repàs de la represa dels intercanvis, des que el copríncep Sarkozy va advertir els andorrans que no toleraria més que el Principat fos un dels últims paradisos fiscals assenyalat a la llista negra de l'OCDE. Dels interlocutors que ha tingut en aquests últims dos anys de carrera diplomàtica, destaca la clarividència de Jaume Bartumeu i la intel·ligència de Toni Martí per envoltar-se d'un equip excepcional.

–En acomiadar-se va dir que s'havien fet més reunions i audiències entre les autoritats franceses i andorranes en els últims 18 mesos que en els últims 10 anys, ¿com ho explica?

–Crec que tant França com Andorra o Espanya, quan no estaven en crisi, no sentien la mateixa necessitat de concertar-se o de sol·licitar el suport uns dels altres. Però, quan la crisi es va fer sentir seriosament, ens vam adonar que els nostres respectius països estaven en una situació de fragilitat extrema i a partir d'aquest moment la prioritat va ser defensar l'interès comú. Andorra, que no ha patit la crisi de la mateixa manera, sí que va ser objecte de reaccions exteriors com la del president Sarkozy, que va voler despertar les autoritats andorranes.

–Un episodi inesperat i una mica dur...

–Després d'aquell episodi que no va agradar ni a tots els andorrans ni a les autoritats, Andorra va entendre que li calia l'ajuda dels països veïns per aproximar-se a Europa. És aleshores que Andorra pren consciència i Jaume Bartumeu s'adona que en l'escena internacional, no hi ha punt de comparació entre el rol que tenen França o Espanya en la defensa de la zona euro.

–¿Vol dir que Andorra havia de girar-se forçosament cap a França?

–En aquell moment a Europa només hi havia dos grans països, dos grans jugadors sobre el terreny, mentre els altres seien a la banqueta. Berlín i París defensaven la zona euro davant Obama i els xinesos. Això Andorra ho va entendre. A partir d'aquell moment, Bartumeu, amb la seva clarividència i la seva intel·ligència, va saber jugar la carta d'Europa tot veient que París podia ajudar-lo enormement. Espanya també ajudava en la mesura dels seus mitjans. Avui, Toni Martí ha fet exactament el mateix. Gran expert en política interior, Martí ha sabut envoltar-se d'un equip que li aporta els elements necessaris per nodrir la seva reflexió.

–O sigui, que Andorra i París es van donar la mà en resposta a la crisi...

–Penso sincerament que la simbiosi entre Andorra i París va néixer primer de la crisi internacional i de què Andorra es va adonar que en l'escena internacional qui defensava el nostre estil de vida i l'assegurança pels nostres fills era França. Aquest és el punt capital, no és el fet d'Andorra, no és el fet de París, sinó una constatació que Andorra va fer en el seu moment i així es va posicionar. Vull afegir que de cap manera, París vol esborrar Espanya, que és l'altra gran amiga dels andorrans.

–¿No hi havia contrapartides a la simbiosi ?

–No, Andorra va veure que França no demana res a canvi, no tenim res a demanar ni a imposar, ni cap privilegi a exigir.

–Es fa difícil creure quan en el text del Conveni de no doble imposició apareix una frase que diu com si «aquest acord no existís»...

–Qualsevol acord de no doble imposició reposa sobre la pedra angular de l'intercanvi d'informació. Sense això no hi pot haver acord. Andorra i París pacten el Conveni de no doble imposició en base a la transparència. Després d'haver retret a Andorra algunes pràctiques o el que sigui, la transparència també s'imposa a nosaltres francesos, els nostres nacionals i personals. La transparència no s'imposa als andorrans, fins i tot als andorrans que són funcionaris de ministeris francesos, que satisfan la retenció fiscal a la font. A partir d'aquest moment el Conveni només afecta el sector privat i quan es demana de fer esforços a nivell de transparència no és per permetre als ciutadans francesos passar a través d'una bretxa oberta.

–O sigui que, malgrat les critiques, ¿el text és del tot coherent?

–No puc dir si el text és coherent o no, si és correcte o no, perquè com a funcionari de l'Estat que represento, ¿com puc pronunciar-me abans que els nostres dos parlaments l'hagin examinat i hagin pres una decisió? Em posicionaré quan el text hagi estat acceptat o rebutjat. És la voluntat del poble que s'ha d'imposar d'una i altra banda. Però no obstant això, és lògic i normal que el Conveni inclogui una clàusula per als nacionals francesos, que digui que en tots els casos França no permetrà l'evasió fiscal. És en aquest punt que sonen les sirenes d'alarma quan en canvi, els controls només es faran de manera raonada, sobre l'intercanvi d'informació a la demanda.

–¿No serà que encara es percep Andorra com un paradís fiscal?

–Andorra ja no és un paradís fiscal. Ho ha estat però precisament ara m'agradaria que algú em digués qui és aquesta gent que té por del Conveni de no doble imposició, quan es tracta de pagar al tresor francès la diferència entre el que un nacional pagarà a Andorra i el que pagaria a França per beneficiar-se dels mateixos avantatges que qualsevol altre ciutadà. Crec que podríem comptar amb els dits d'una mà les persones que podrien estar cridades a pagar aquesta diferència. Per això dic que no s'ha de confondre l'interès particular amb l'interès general. A més, això no afecta en res els ciutadans andorrans.

–¿França té més problemes amb el secret bancari suís que amb Andorra?

–El secret bancari està aixecat arreu. Podem esperar encara alguns abusos però en cap cas ha de permetre l'evasió fiscal. Els clients de les banques suïsses no poden fer gran cosa fora de Suïssa. Per treure'n un miler de milions a l'exterior cal explicar d'on ve el diner i, ¡atenció al que se sorprengui amb les mans a la massa! Així doncs, els cofres estan plens però el diner està inert. Sóc un defensor del secret bancari que existeix arreu amb tota legalitat. No s'ha de confondre el secret bancari i la màquina d'evasió fiscal. Suïssa també ha d'informar quan hi ha sospites d'activitats delictives.

–També afirma que ens hem d'integrar a la UE, ¿ens hi veu realment?

–Andorra és un Estat reconegut pel concert de les nacions i s'ha d'integrar la UE, evidentment no al mateix títol que els països fundadors, això no és possible. Però ha de formar-ne part tot i conservant la seva especificitat. Que formi part dels cercles hispans és bonic, però no seran els països d'Amèrica llatina que la faran progressar. Sense recursos propis, cal que doni la mà als països del seu entorn per desenvolupar la intel·ligència dels intercanvis.

–¿I aquesta especificitat?

–Cal preservar-la. La identitat andorrana és forta i no m'agrada quan es barreja els andorrans amb els occitans o els catalans. Andorra parla el català, és normal està en els gens, però dubto que un andorrà pensi igual que una persona de l'Arieja o una altra de Barcelona.

–Però som cosins germans...

–És la vostra història i la respecto. Però heu de ser conscients que ara sou un Estat, una nació i us heu de comportar com a tal. Deixeu de comportar-vos com una sotsprefectura, una regió o una província. També sorprèn que Andorra és l'únic país del món on el sòl no és propietat de l'Estat.

–El territori és comunal perquè és la Constitució que es va voler...

–Tota Constitució pot ser millorada, cal evolucionar perquè res es fa d'un dia per un altre, sinó que sempre hi temps de transició.

Per a més informació consulti l'edició en paper.