• Els francesos residents a Andorra donen un suport del 67% al president sortint

Hollande arriba a la seva seu. Foto: AFP PHOTO / FRED DUFOUR

Una vegada més, i en sintonia amb la primera volta de les eleccions presidencials franceses, els residents a Andorra han donat el seu suport majoritari a l'encara president francès Nicolas Sarkozy amb 852 vots, 67%, mentre que François Hollande n'ha obtingut 419, 33%, capgirant així, la tendència nacional. Pel que fa a la participació, ha estat per sobre de la primera volta, amb un 49,4%. En total han votat 1.324 persones, 53 dels vots emesos han estat nuls i 1.271 vàlids.

A Andorra la Vella han votat un total de 883 persones dels 1.677 electors que ho podien fer. El suport majoritari ha estat pel conservador Sarkozy amb 556 vots, que representen el 65,64%, mentre que el socialista Hollande n'ha obtingut 291, és a dir, un 34,35%. Capgirant així la tendència nacional. Del total de vots emesos, 36 han estat nuls i finalment els vàlids han estat 847.

Pel que fa als votants del Pas de la Casa, han votat 441 persones que també han dotat un suport majoritari a l'actual president francès Sarkozy. Dels 441, la majoria han estat pel conservador, amb 296 vots, que representen el 67,1%, uns altres 128 per a Hollande, que representa el 29%, i la resta vots nuls, informa l'ANA.

Pel que fa a la participació global a Andorra ha estat del 49,4%, és a dir, 1.324 votants han participat a la segona volta de les eleccions presidencials franceses, dels 2.680 electors. Aquesta xifra ha estat quatre punts per sobre de la participació registrada a la primera volta. Al col·legi electoral del Pas de la Casa hi ha hagut una participació més baixa que al d'Andorra la Vella, amb un 43,96% i un 52,65% respectivament.

Creixement / El socialista François Hollande va guanyar ahir les eleccions presidencials franceses amb un programa basat en l'estímul del creixement, de reforma del tractat europeu d'austeritat, i en polítiques socials, com la contractació de milers de professors.

Hollande ja va anunciar que si guanyava a la segona volta dels comicis davant el conservador Nicolas Sarkozy, viatjaria a Berlín per exigir a la cancellera alemanya, Angela Merkel, una reforma del tractat signat a principis de març passat per introduir mesures de reactivació econòmica que contrapesen les de rigor adoptades.

El canvi de l'estatut del Banc Central Europeu (BCE) perquè pugui prestar directament als Estats, la creació dels eurobons per finançar grans projectes de futur i la reforma del Banc Europeu d'Inversions (BEI) perquè pugui recaptar una taxa sobre les transaccions financeres, són altres de les seves propostes.

Amb aquestes mesures, Hollande espera reactivar l'economia europea i, per tant, la francesa, el que li permetrà finançar la seva política social sense fer explotar el dèficit públic, que s'ha compromès a equilibrar el 2017, un any més tard que Sarkozy.

El candidat socialista ha basat la seva campanya en la joventut i hi van dirigides dues de les principals mesures del seu programa.

La contractació de 60.000 docents pretén pal·liar la reducció de funcionaris en aquest sector de l'últim quinquenni, en què el president sortint no substituiria a la meitat dels que es van jubilar.

Al costat d'això, Hollande ha proposat l'anomenat «contracte de generació», que fomenta l'ocupació de joves per associar-los a personal expert a la vora de la jubilació amb la finalitat que els transmetin els seus coneixements, a canvi d'exempcions fiscals per a l'empresa.

Una altra font de finançament passa per una reforma de la política fiscal destinada a taxar a les rendes més elevades, amb la intenció que tributin amb un 75% aquells que guanyin més d'un milió d'euros a l'any.

En política energètica, Hollande va proposar reduir progressivament el pes de la nuclear en la producció elèctrica de França, perquè abans de 2025 passi del 75% actual al 50%.

Però davant la polèmica generada per aquesta notícia en un país conscient que l'energia atòmica redueix la seva factura elèctrica, el polític socialista va indicar que només pensava tancar una central en el present mandat, la més antiga del país, la de Fessenheim, a l'est de França.

Per substituir l'energia nuclear, Hollande proposa augmentar el pes de les renovables, que vol desenvolupar amb crèdits i subvencions.

A més, amb l'objectiu de millorar el poder adquisitiu dels francesos, Hollande proposa bloquejar durant tres mesos els preus dels combustibles. En matèria social, Hollande és favorable a la legalització del matrimoni homosexual, inclosa la possibilitat que les parelles del mateix sexe puguin adoptar nens.

Per a més informació consulti l'edició en paper.