• L'Arxiu Nacional penja a la galeria virtual mig centenar d'imatges preses pel fotògraf francès entre el 1911 i el 1937 H Atenció a l'històric reportatge gràfic del primer ascens en cotxe al port d'Envalira

Al cos de l'article, el Pas, 13 d'agost del 1911: primera ascensió en cotxe al port d'Envalira. A la galeria, en primer lloc, la Plaça Major de Sant Julià, 1911-14: al fons, casa Viayna, abans de ser enderrocada. A continuació, una vista del centre de la capital de d'on avui hi ha els magatzems Pyrénées. Atenció al roc del Escolls, encara intacte. Per últim, el cotxe de línia de la Seu, aparcat davant l'antiga església d'Escaldes. Foto: FONS BUILLES / ARXIU NACIONAL D'ANDORRA

Observi el lector –si té temps i vista– la fotografia de l'antiga església d'Escaldes, aquí dalt, amb el cotxe de línia de la Seu, cal Til·lari, ca l'Hosté, l'hotel Pla i cal Tura. La va fer V. Builles en una data indeterminada entre el 1925 i el 1931, forma part del fons de 203 negatius de temàtica andorrana, entre plaques de vidre i plàstic, adquirides l'any passat a un col·leccionista particular de l'Arièja, i constitueix la pista definitiva que va permetre Isidre Escorihuela, conservador del fons gràfic de l'Arxiu Nacional, identificar el nostre Builles amb l'autor dels clixés que fins s'atribuïen exclusivament a l'activitat editorial de l'Hotel Pla d'Escaldes. Ho explica Escorihuela: «Coneixíem l'existència d'aquesta postal, amb la firma Cl. Photo Axèenne. Edit. Hotel Pla les Escaldes. Però ignoràvem qui era aquest Axèenne, l'autor del clixè. Per això la sorpresa va ser majúscula quan ens vam topar amb el negatiu original. ¡Axèenne era Builles!» Tot lligava, perquè axèenne és el gentilici d'Acs dels Tèrmens, la localitat on Builles es va traslladar de ben jove des del seu Sète natal per establir-s'hi com a marxant de vins i licors... i practicar la seva dèria fotogràfica.

Una dèria que, pel que fa als fons andorrans, es tradueix en dos centenars llargs d'imatges datades entre el 1911 i el 1937. Precisament els decennis més mal representats a les col·leccions de fotografia de l'Arxiu i que eleven Builles a la categoria d'autor cabdal –al costat de Guillem de Plandolit– per assistir als anys del primer boom, amb la construcció de la xarxa de carreteres. L'Arxiu ha penjat una cinquantena de fotografies sota el títol Del camí ral a les carreteres de Fhasa que, a més de revelar la identitat del postaler perdut, inclouen documents històrics com ara el reportatge gràfic del primer ascens en automòibl al port d'Envalira, que va tenir lloc –exacatment– el 13 d'agost del 1911, amb una expedició en què, a més del fotògraf Builles, viatjava el doctor Gommà, delegat del Touring Club de France a Acs i que va deixar una (impagable) relació escrita del trajecte entre Ospitalet i Soldeu publicada pel periodista nord-americà Charles Lincoln Freeston a The passes of the Pyrénées. Ja que en parlem, el ministeri d'Exteriors el va traduir fa tres temporades al català, i la Biblioteca Nacional en té còpia. No s'el perdin.

Però dèiem que el fons Builles és una mina, perquè al llarg de quasi tres decennis emprendrà repetits safaris fotogràfics al Principat. Unes escapades que li permetran documentar no només la vida quotidiana dels exòtics natius amb qui es topa –atenció a la processó de Corpus de Canillo, profusament retratada– sinó també, i sobretot, la lenta transformació del país. Espectaculars són les vistes de la capital abans i després de la voladura del roc dels Escolls, que –ja saben– va permetre l'obertura de la carretera general. Un moment cabdal perquè és llavors quan es comença a configurar la fesomia actual del centre històric de la capital. La plaça major de Sant Julià també té el seu moment de glòria, i la veiem abans i després del 1913, quan s'enderroca la casa Viayna per deixar pas a la carretera. Això, per no parlar de la cèlebre vista de Sant Joan de Casellas que tambçé va circular profusament com a postal i que va inspirar l'oli homònim d'Utrillo. Són només tres de les perles d'aquest monumental fons que ara tenim a l'abast d'un clic. Ara només falta que a Builles li reconstruïm la biografia. Perquè resulta que ho ignorem quasi tot –començant pel nom de pila i les dates de naxiement i defunció– ‘¡un dels nostres màxims publicistes del primer terç del segle XIX. Una feina apassionant per fer.

Per a més informació consulti l'edició en paper.