• El hardcore-oi! dels penedesencs Eina completa el cartell de les cultures alternatives
• La 4a edició tindrà lloc el 9 i el 10 de juliol a la pista de tennis coberta dels Serradells

El hardcore-oi! dels penedesencs Eina, a l'esquerra, caps de cartell del Testarrock juntament amb els barcelonins The Capaces. Foto: EL PERIÒDIC

Revolució, socialisme i Tes- tarrock. Aquest podria ser el lema --un dels lemes, com a mínim-- del festival de les cultures alternatives, que aquest any s'ha traslladat amb armes i bagatges a la pista coberta dels Serradells i que el 9 i el 10 de juliol hi impartirà un curset intensiu per anar a la guerra (i sortir-ne vencedor). Ni més ni menys. I sota l'advocació de Sun Tzu, el primer i el més influent dels tractadistes militars, amb el permís de Von Clausewitz. El taller bèl.lic anirà principalment a càrrec dels penedesencs Eina, hereus oficials i vocacionals d'aquells Inadaptats que als anys 90 van constituir la fracció catalana del hardcore-oi! ibèric patentat per Negu Gorriak i Kortatu.

L'escamot Eina, amb l'històric Àlex Vendrell al capdavant, debutarà doncs al Principat amb L'art de la guerra, el disc amb què el curs passat es van llançar a la carretera en una gira molt subtilment titulada Esmolem l'eina. L'art de la guerra s'inspira obertament en l'obra mestra (homònima) de Sun Tzu --la màxima del qual consistia a inspirar un ter- ror tan gran que l'enemic es rendís sense presentar batalla-- i converteix en cançons de combat els tretze capítols del llibre, amb títols tan constructius com ara Al mig de la batalla, La planificació d'un setge, La lluita armada i L'atac utilitzant foc. Ideològicament, la banda assumeix de molt bon grat el llegat revolucionari i internacionalista d'Inadaptats, amb consignes extretes del bagul dels records com ara la reinvindicació del materialisme dialèctic com a instrument per interpretar la història, i la lluita de classes per mirar de transformar-lo. Com es veu, un viatge pel túnel de temps fins al més fascinant de la guerra freda, i que musicalment es tradueix en una proposta més pròxima al pop electrònic que al hardcore de pedra picada que va fer la fortuna d'Inaptadats, amb temes mítics com ara Els Segadors de sempre i Motí, avalot!.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.