• Mònica Armengol planta al vestíbul de La Llacuna una instal.lació tubular

Artista i obra Armengol, ahir, amb les estructures de paper i jonc de Pas. Foto: ORIOL LLAURADÓ

No es diu Puf, sinó Pas, la mena de drac que l'artista conceptual Mònica Armengol (Ordino, 1977) ha plantat al vestíbul de La Llacuna. S'hi estarà fins al 15 de juliol, i ofereix l'oportunitat --raríssima en aquest racó dels Pirineus-- de dialogar amb una obra que s'escapa del paisatge, el retrat, el bodegó o la talla habitual. I consti que Armengol no ha inventat res --i ho sap--, però ha tingut la gosadia d'aventurar-se en uns dominis ben poc transitats pels nostres artistes: la instal.lació efímera. La que ella planteja és una estructura tubular --el drac Pas-- construïda amb paper sobre un exoesquelet de jonc, i que serpenteja per la planta baixa (i el so- terrani) del centre cultural. No hi busquin explicacions ni referències figuratives: Armengol només pretén --diu-- "incitar al joc, que l'espectador circuli per l'espai, que no es quedi palplantat com un estaquirot, tal com acostumem a fer davant d'una obra bidimensional". El tub d'aire condicionat, el drac o la serp --tot això li han dit que evoca la seva estructura-- modifica l'espai, apareix i desapareix, puja i baixa. Un fragment del drac (sembla que) s'endinsa fins al soterrani. L'altra s'enfila fins a la primera planta. I tot plegat configura una obra de rara plasticitat, amb enigma ocult que lluita per ser desvelat. A veure.

Pas continua de fet l'aventura artística encetada per Armengol fa cinc temporades als Tallers d'Art de la Massana, amb Passatge, i continuada a l'última edició d'aquest mateix projecte, amb Andà. Val la pena, en fi, passar-se per La Llacuna, ni que sigui per comprovar que dels nostres creadors en poden sortir molt més que paisatges nevats i esglésies romàniques. En el cas d'Armengol, a més, es tracta d'una de les candidates que no van passar el tall per a la Biennal de Venècia. Rondina --però no gaire-- pels retards (i suspicàcies) que van llastar el procés de selecció, i admet esportivament que en un concurs sempre hi cap la possibilitat "que no t'agafin i que el teu projecte es quedi al calaix". A Venècia, però, s'hi ha d'anar. "És una oportunitat que no podem deixar escapar. Si ens quedem amb les crítiques, no farem mai res".

Per a més informació consulti l'edició en paper.