L’Auditori Nacional d’Andorra ha quedat pràcticament ple per veure el tradicional concert de Santa Cecília, que organitza cada any la Fundació ONCA. El concert ha comptat amb dues parts. La primera s’ha pogut escoltar l’Orquestra de l’Institut de Música del Comú d’Andorra la Vella, la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (Jonca) i l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), pel qual han ofert un viatge per la història perquè s’han tocat peces del barroc i música anglesa del segle XX, “obres denses, complicades i molt interessants de treballar pedagògicament”, ha esmentat el director artístic de l’ONCA, Albert Gumí.
La primera part, protagonitzada per una cinquantena de músics, ha estat dissenyada conjuntament amb el director de l’Orquestra de l’Institut de Música del Comú d’Andorra la Vella, Jordi Albelda, amb un repertori amb violins i violoncels, que ha anat des de compositors i músics com Rameau fins a Holst, passant pel compositor britànic Britten. “La curiositat d’aquest concert és que les tres obres que hem fet, cap és original per aquesta formació”, ha esmentat el músic i director de la primera part de l’espectacle, Gabriel Coll, que ha agregat: “Són obres originalment escrites per a piano, clave i grups de vent i els compositors els va agradar tant aquesta versió que van dir de fer-ne una per corda i això ho fa molt especial per mi”.
A la segona part, s’han afegit fins a 150 músics a l’actuació, ja que els alumnes de les diferents escoles musicals del país s’han unit en el que ha estat una posada en escena espectacular i “una festa musical”, ha exposat Gumí. Aquí s’ha pogut sentir l’Escola de Música del Comú d’Escaldes-Engordany, l’Escola de Violí del Comú d’Encamp, l’Espai de Música Moderna, alumnes de l’Institut de Música del Comú d’Andorra la Vella, alumnes de vent de la Canillo’s Band Tocant (Associació ACUCA) i alumnes de corda de l’Àgora Andorra International School. A més, per tercer any consecutiu, l’orquestra ha comptat amb músics de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell (FPNM). “Hem fet un repertori a mida per aquest gran conjunt, que té una sonoritat 100% andorrana perquè són els nens i nenes del país que toquen instruments que s’estudien aquí”, ha comentat Gumí.
“Les peces tècnicament no són molt complicades, però el que és realment difícil és conjuntar totes les veus, 150 veus alhora és com un miracle perquè tenen capacitats molt diverses i realment treballar i anar junts és un repte impressionant que sense dubte els ajuda a aprendre a escoltar i a ser millors persones”, ha valorat Gumí.
