El següent text és una carta emesa per la presidència del Periòdic d’Andorra en resposta a la piulada que va fer el secretari d’Estat per a les Relacions Europees, Landry Riba, el passat 27 d’octubre, en el moment què va ser coneixedor del recull d’articles de la Taula del Periòdic.
Sr. Landry Riba, permeti’m que com a president del Periòdic des de gairebé 28 anys contesti a la seva inacceptable i inapropiada piulada del proppassat 27 d’octubre, en la qual fa referència als articles de la Taula del Periòdic amb un menyspreu important.
Diré primer, que les vuit persones que formen part de la Taula no tenim per què signar. Si llegiu els articles, cosa que segur no heu fet (ja que vostè és infal·lible i dona per fet que el que vostè ha negociat és la panacea per al nostre país), veurà què és i el perquè de la Taula.
En segon terme diré també que la Taula és del Periòdic, que vostè segurament no sap que és un mitjà de comunicació que té gairebé 28 anys, totalment independent, no adscrit ni vinculat a cap partit polític. Puc entendre que vostè no s’hagi assabentat que existim, mentre estava per les muntanyes fent altres o les seves labors.
Tercer, vostè pot contestar qualsevol dels articles. A més, li diré que jo en el seu lloc, si algun dels articles no fos cert el que diu, ja ho hauria contestat, doncs ja sap el refrany: “Qui calla, atorga”.
El que passa és que els articles de la Taula estan molt ben fonamentats, doncs excepte jo totes les persones que hi participen són persones altament qualificades. Li puc dir que, una vegada va fer vostè públic el text en anglès, aquestes persones en vuit dies havien llegit i analitzat el que vostè tant es vanagloria d’haver negociat i el que, segons nosaltres, és la fi de la identitat del nostre país.
Quart, Sr. Landry, vostè està molest perquè aquests articles han arribat ja en aquest moment a més de 5.000 persones, i les persones que ho han llegit, la gran majoria ens feliciten. Primer per la feina feta i segon perquè creuen que tenim raó pràcticament en tot el publicat.
Jo al seu lloc estaria molt preocupat, doncs la seva tasca queda molt entredit, ja que la gent fa més cas als nostres articles que són difosos pel Periòdic i que ens consta que moltíssima gent se’ls reenvia. En canvi, vostè, malmetent “els diners de tots”, està en una campanya desmesurada pel SÍ, com si en aquest país només fossin vostès els que pensen que tenen dret a decidir.
Vostè està dilapidant antidemocràticament els diners de l’Estat.
Vostè és l’únic que té el poder de la veritat; bé, això és creu.
Vostè ja ha dilapidat més d’1.200.000 euros amb assessors que no entraré a valorar, doncs tots sabem el que s’ha publicat i com s’ha donat aquest contracte.
I no parlem de la Fira d’Andorra, de la campanya pel SÍ amb globus pels nens, i per l’aparell d’intel·ligència artificial que vostè va fer instal·lar, el qual agafava dades biomètriques – dades facials –, catalogades en matèria de PROTECCIÓ DE DADES com a dades altament sensibles. I com a tal, ESPECIALMENT PROTEGIDES, tal com disposa la normativa Andorrana LQPD – Llei 29/2021 del 28 d’octubre qualificada de Protecció de Dades Personals, Article 9. Tractament de categories especials de dades personals, així com, ja posats en el seu Acord d’associació Europeu, la mateixa normativa Europea RGPD 2016/679 – Règim General de Protecció de Dades – Article 9; endevinant l’edat de la gent i fent un diagnòstic de què més li podia preocupar a la persona en qüestió.
Per cert, sap vostè que això frega la il·legalitat?
Sap que està totalment prohibit agafar dades biomètriques sense sol·licitar i obtenir amb anterioritat de la persona interessada el seu consentiment explícit per al tractament d’aquestes?
Què ha fet vostè amb totes les dades biomètriques de tota la gent que no era conscient del que vostè estava fent i la traçabilitat d’aquestes?
A qui ha cedit aquestes dades biomètriques? Quina era l’empresa que portava a terme el tractament de les mateixes mitjançant l’aparell que utilitzava? On i a qui s’han enviat aquestes dades?
Com es conservaran aquestes dades? Van ser eliminades?
Quina és la finalitat per la qual es recollien?
Jo personalment vaig estar veient-lo i és clar, vaig marxar dins del dubte si estaven fent-lo amb mi. Vostè estava allà tranquil·lament.
En fi, com veu, hi ha una gran diferència entre els andorrans que pensen que SÍ i els andorrans que pensem que NO.
Els que penseu que Sí, teniu una campanya de publicitat i màrqueting engegada que costarà mínim uns dos milions d’euros. Els que pensem que NO, ningú ens subvenciona res i ens ho paguem de la butxaca.
Com veu, anem a dues velocitats, nosaltres amb gasoil i vostè amb querosens i amb una gran diferència.
El gasoil el paguem entre vuit persones, els querosens els paguem tots els andorrans pensin com pensin.
Sr. Landry, jo com andorrà i demòcrata seria incapaç de tal actitud, doncs això sembla una altra cosa, excepte una democràcia.
Sr. Landry, ja sap, i si no ho sap li recordo, que el Periòdic farà 28 anys. Vostè pot enviar-nos qualsevol qüestió i respondre’m amb el màxim respecte i criteri, la qual cosa vostè no sembla massa tenir.
Sr. Landry, recordi que no hi ha ningú que tingui el poder de la veritat absoluta (que vostè creu tenir), i totes les postures han de ser acceptades i totes han de tenir les mateixes condicions per ser defensades. No pot ser que els que pensen un SÍ a la UE tinguin dos milions d’euros o més al seu abast (de l’erari públic, és a dir, diners de tots), i els que pensem que NO, no puguem disposar ni de cinc cèntims.
Bé, Sr. Landry, això comporta que haurem de fer una carta oberta a la presidenta de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa a veure què en pensa, doncs això ja no ho podem tolerar més.
Espero la seva resposta Sr. Landry, ja li he dit que fa gairebé 28 anys que existim.
Cordialment,
El president d’Andorrana Publicacions des del seu inici
