El president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), Josep Maria Mas, ha presentat avui els resultats de l’Informe econòmic del 2023 en un acte que ha comptat amb la presència del cap de Govern, Xavier Espot. En el marc de la 29a edició, aquesta publicació repassa en profunditat les principals dinàmiques econòmiques de l’any 2023, tant a escala internacional com a Andorra, a més d’oferir una visió sobre les perspectives per al 2024 per ajudar-nos a anticipar els possibles escenaris futurs i entendre millor els reptes i les oportunitats que tenim al davant.
Així doncs, l’economia andorrana va continuar mostrant una evolució positiva durant l’any 2023, tal com indica el darrer l’Informe econòmic de la Cambra de Comerç de l’any 2023 presentat avui. El Principat ha tingut un creixement del PIB real de l’1,4%, un ritme d’expansió inferior al d’Espanya, però superior al de França i al del conjunt de la zona euro.
Un resultat que, a grans trets, representa una significativa desacceleració respecte als dos anys anteriors, la qual s’explica pel fet d’haver assolit uns nivells d’activitat normalitzats després del rebot postpandèmia. Els sectors que van impulsar el creixement econòmic del 2023 van ser principalment els serveis i la construcció, les dues activitats amb més pes i rellevància de l’economia andorrana. En concret, la construcció va ser el sector més dinàmic, amb un ritme d’activitat que es va mantenir molt elevat. Aquesta trajectòria positiva es va concentrar sobretot en el segment de l’habitatge, tot i que la inversió pública, segons indiquen des de la Cambra de Comerç, també hi va contribuir, ja que va augmentar per tercer any consecutiu fins a assolir el valor màxim des del 2012.
La indústria va presentar uns registres d’activitat encara modestos, però millors que els del 2022. Aquesta millora es va plasmar en un augment del nombre d’assalariats i dels establiments del sector. Igualment, les enquestes de la Cambra recullen un increment de la xifra de negocis i unes valoracions positives, però discretes, dels nivells de producció. El bon comportament del sector serveis el van impulsar les activitats financeres, professionals, immobiliàries i tècniques, com també les vinculades a l’hoteleria i al turisme, les quals continuen sent el principal motor de l’economia andorrana. Així, el nombre de visitants va augmentar l’11%, fins a assolir els prop de 9,4 milions, la xifra més elevada dels darrers quinze anys. Alhora, el nombre d’assalariats de l’hoteleria es va incrementar el 4,3%, si bé l’oferta d’allotjaments i llits es va reduir.
Pel que fa al comerç, l’activitat va mostrar un comportament a l’alça més modest que en el sector hoteler. En concret, es van registrar increments del nombre d’establiments i del nombre d’assalariats, així com un creixement destacable del volum d’importacions sense carburants, si bé més moderat que el del 2022. El sector comercial té un pes en el Valor Agregat Brut (VAB) del 16,3% (2022) i en l’ocupació del 21,6% (2023), inferior al que tenia en el mercat laboral el 2005, quan era del 26,7%. Aquesta pèrdua d’importància econòmica, segons indica l’informe, té a veure amb el procés de transformació del model de negoci que s’està produint des de fa anys en la venda al detall (retail) i que respon principalment a dues causes.
D’una banda, al canvi estructural en el comportament del consumidor, qui, amb el mateix pressupost, valora molt més l’experiència que no pas la compra de productes. D’altra banda, al ràpid creixement del comerç electrònic, que a més s’ha accelerat arran de la pandèmia. Finalment, cal afegir-hi altres factors, com són la pèrdua del valor diferencial del producte, la presència més baixa del comerç en la despesa del turisme i la reducció del poder adquisitiu del client mitjà.
Quant al sector financer, l’evolució va ser molt favorable. En particular, la banca andorrana va tancar l’exercici del 2023 amb un augment dels beneficis agregats del 43,7%, afavorits pel creixement econòmic i, sobretot, per la pujada dels tipus d’interès. Aquest ascens va anar acompanyat de més recursos gestionats de clients (+16%), com també d’un increment de la inversió creditícia bruta a nivell consolidat i dels dipòsits. Tot plegat va elevar la ràtio de rendibilitat dels recursos propis del sector bancari. Alhora, la ràtio de morositat va evolucionar a la baixa, amb uns nivells de solvència i liquiditat per sobre dels registres de l’any anterior i de la mitjana dels bancs europeus.
