"La Unió Europea pot actuar com un catalitzador per ajudar un petit estat com Andorra a aprofitar les oportunitats que ofereix la globalització, proporcionant accés a un mercat interior ampli i integrat, que facilita el comerç, la mobilitat laboral i la transferència de tecnologia". Aquest és el parer del secretari d'Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, en el marc de la seva ponència a la 37a Diada d'Andorra a la 56a Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, que precisament aquest dissabte reflexiona sobre la globalització. D'aquesta manera, Riba ha volgut centrar molt especialment la seva intervenció en abordar si l'acord d'associació és un instrument que fa Andorra més o menys vulnerable a la globalització i la conclusió és clara: "És un instrument que ens permet aprofitar millor les oportunitats d'aquesta mundialització tot dotant-nos d'eines que ens ajuden a protegir-nos dels efectes perversos que se'n desprenen".

D'aquesta manera Riba (que ha recordat que certes accions de la Unió Europea com la política comercial, agrícola, monetària o el Pacte Verd protegeixen la sobirania dels països europeus tot generant "xarxes pròpies") també ha defensat manllevant les paraules de l'ex-primer ministre italià i actual president de l'institut Delors, Enrico Letta, que "els estats membres de la UE són més competitius, més resilients i més singulars formant part d'un projecte comú que navegant en solitari".

El secretari d'Estat per a les Relacions amb la Unió Europea ha manifestat que des del punt de vista econòmic l'acord d'associació "connecta" Andorra amb un mercat més ampli i a més "ho fa de manera igualitària", ja que les regles de joc, ha recordat, seran comunes. I considera que ha de facilitar la diversificació sempre que l'acord "s'acompanyi" de "les polítiques adequades". En aquest sentit, ha afirmat que fins al moment "la capacitat d'atraure inversió estrangera també ha estat limitada per la falta d'un marc jurídic equivalent, fet que ha impedit vincular aquesta inversió amb sectors estratègics com la tecnologia o la innovació". També ha defensat que l'acord ha de servir per treure talent nacional i "desenvolupar projectes emprenedors que ara no són possibles". L'alternativa, ha assegurat, "és seguir disposant d'una legislació pròpia que no evita els efectes nocius de la globalització, però n'allunya les oportunitats".

Des del punt de vista social, ha defensat els avantatges de la lliure circulació de persones. En aquest sentit, ha manifestat que "els andorrans ens hem desplaçat per tot arreu i tenim empresaris operant arreu del món. Però és innegable que la lliure circulació de persones que aporta l'acord d'associació facilita aquesta dimensió". I és que "posa a l'abast la mobilitat de les persones i la internacionalització de les empreses de tothom, no únicament d'aquells que són més tenaços o disposen de més recursos, habilitats o competències", ha afegit. I ha volgut subratllar molt especialment que ho fa "des d'una solució asimètrica, on Andorra no té limitacions cap enfora, però es mantenen filtres per establir-se a Andorra".

Quant a la dimensió política, el secretari d'Estat ha reivindicat que l'acord amb la UE serviria per enfortir la posició d'Andorra, ja que la connectaria "amb una nova xarxa, que alhora obre la porta a moltes altres".

I quant als dubtes sobre la pèrdua d'identitat que podria suposar aquest encaix a Europa, Riba ha defensat d'entrada que "és la globalització, i no la Unió Europea, qui erosiona les cultures i identitats" i també ha posat l'accent en el fet que "a mesura que més avança la globalització, més moviments conservadors apareixen. En aquest aspecte, Andorra tampoc n'ha viscut al marge" i ha afegit que se li fa "molt difícil vincular una pèrdua d'identitat a una integració més o menys profunda a la Unió Europea en un entorn en què, per molt que no existís la Unió Europea, la globalització avança". I ha tornat a apel·lar a les paraules de Letta, quan afirma que "l'acord d'associació de la Unió Europea amb Noruega i Islàndia no ha estat una pèrdua d'identitat i qui visiti aquells països se n'adonarà".

En conclusió, a banda dels efectes positius des del punt de vista econòmic i de diversificació de l'economia, Riba ha reivindicat que "la Unió Europea i en particular l'associació que hem negociat amb especificitats importantíssimes úniques, pot ajudar a mitigar els perills associats a la globalització per a un estat de petita dimensió territorial com el nostre, especialment pel que fa a la pèrdua de sobirania i identitat cultural". I ho ha argumentat, en primer lloc, perquè l'associació comporta que Andorra no esdevingui un estat "associat que ha pogut adaptar molt dels seus acords a la seva realitat". I, en segon lloc, perquè la regulació europea en àmbits com la protecció de dades, la competència i els drets laborals "proporciona un marc segur que protegeix els petits estats dels efectes adversos de la competència deslleial i de la pressió externa". En tercer lloc, defensa que "aporta oportunitats de finançament, xarxes i noves eines que poden enfortir" polítiques com les de "protecció de la llengua, de la cultura".

"Una alternativa a aquest acord deixaria Andorra més vulnerable davant dels efectes de la globalització, ja presents des de fa decennis en el nostre dia a dia", ha conclòs.