El laboratori farmacèutic Cellab ha aconseguit les Good Manufacturing Practices (GMP), atorgades per l'Agencia Española del Medicamento y Productos Sanitarios (AEMPS). Les GMP són les directrius que defineixen els estàndards europeus de qualitat en la fabricació de medicaments. Per tant, asseguren que els processos de producció que es duen a terme al laboratori es realitzen amb les garanties adequades per al seu ús en pacients.

Les acreditacions atorgades per l'AEMPS permetran a la companyia andorrana començar a fabricar medicaments des d'Andorra a diversos assajos clínics de tota Europa. Per complir amb les normatives europees, el laboratori situat a Sant Julià de Lòria ha hagut d'adequar les seves instal·lacions i contractar nou personal. Actualment, són uns 14 treballadors, alguns d'ells andorrans, però cap a finals d'anys aquesta xifra augmentarà considerablement, segons apunta Joan Muro, director de comunicació de Cellab.

Fins ara, sense aquestes acreditacions, Cellab només podia conservar cèl·lules mare neonatals (procedents del cordó umbilical) i adultes (procedents del teixit adipós). De fet, el primer procés que l'AEMPS ha validat a Cellab es tracta d'una fabricació de cèl·lules mesenquimals procedents del teixit del cordó umbilical que s'administren a infants prematurs que pateixen broncodisplàsia pulmonar, una malaltia que es produeix per no tenir els pulmons prou madurs. Aquest assaig clínic s'està realitzant a diversos hospitals de l'estat espanyol, entre ells l'Hospital Infantil Universitario Niño Jesús de Madrid, i està aconseguint molt bons resultats reduint el temps d'hospitalització a la Unitat de Cures Intensives i, en alguns casos, evitant morts, gràcies a l'efecte de les cèl·lules.

En aquest sentit, el director general de Cellab, Alexandre Marfany, ha destacat que: “Nosaltres creem unes cèl·lules que se'ls injecten directament als pulmons i, al cap d'unes setmanes, surten de l'UCI", recalcant que "és una passada perquè la mortalitat baixa brutalment i això genera molta esperança de cara a moltes altres teràpies que poden sortir”.

Per altra banda, i quant a l'obtenció de les acreditacions, Marfany ha ponderat que “havent aconseguit les GMP posem Andorra al món amb un centre productiu de primer nivell de medicaments de teràpia avançada”. A més, ha afegit que “esperem que la nostra dedicació a la fabricació de medicaments des d'Andorra actuï com a catalitzador per desenvolupar un nou sector econòmic d'alt valor afegit i amb un elevat nivell d'innovació", ha explicat el director, qui ha posat sobre la taula l'objectiu de potenciar el futur de la indústria farmacèutica des del Principat.

Tanmateix, el cap de Govern, Xavier Espot, ha estat present a l’acte i ha comentat que “quan diem que apostem per una Andorra capaç de desenvolupar iniciatives vinculades amb la innovació i la recerca, en tenim un exemple excel·lent amb Cellab”, ha afirmat.  Així i tot, el mandatari ha destacat durant la presentació que l'Acord d'associació podria potenciar significativament el sector de la biotecnologia: "Si realment tinguéssim l'Acord, en certa manera tindríem un segell, una homologació tàcita que faria que moltes més empreses decidissin venir aquí", destacant que això crearia sinergies i acabaria desenvolupant un autèntic sector en l'àmbit de la biotecnologia, la biomedicina. A més, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha avançat que s'està treballant en la possibilitat de crear una línia d'ajuts pel sector de cara a l'any vinent, més ambiciosa que l'actual.

Finalment, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, qui també ha estat present a la visita de les instal·lacions, ha ressaltat que s'ha de treballar conjuntament entre el sector privat i la Universitat d'Andorra perquè es puguin disposar de les infraestructures necessàries per a poder acollir aquest tipus d'empreses al país: "D'aquesta manera, podran venir estudiants nacionals o de fora a fer estades formatives en empreses punteres en el sector de la biotecnologia i d'alt valor afegit".

La residència universitària, una qüestió cada cop més propera / Davant d'una pregunta sobre la futura residència universitària, Cairat ha comentat que ha tingut l'ocasió de parlar-ne amb Marsol i ha avançat que preveu poder fer un grup de treball per avançar en aquesta qüestió després de l'estiu. "Sobre la taula tenim una proposta que sabíem que per preu i condicions no encaixava, però penso que tenim l'obligació d'ajudar a crear aquest ecosistema d'ensenyament superior, d'innovació empresarial", posant de manifest la voluntat que part de l'Hotel Pol pugui acollir aquesta infraestructura: "Nosaltres ja hem començat a treballar amb aquest model de residència universitària i, pròximament, adjudicaré el futur pla de viabilitat econòmica que ens ha de guiar respecte als preus", ha finalitzat.