Patrick Pelegrina és, amb 21 anys, nedador absolut de la Federació Andorrana de Natació (FAN) i del Club Natació Lleida. És especialista en piscina curta (25 metres) i fins al moment ha aconseguit el rècord nacional de 50 i 100 metres braça en aquesta, a més dels 100 metres estils. Té també el rècord de 50 metres en esquena i braça de piscina llarga (50 metres) i ha representat Andorra en els Jocs Mediterranis d’Orà el 2022, en el Campionat Mundial de Natació en piscina curta d’Abu Dhabi i el Campionat Europeu de Natació en Piscina Curta de Kazan el 2021, el Campionat d’Europa de natació en piscina curta de Glasgow el 2019, el Campionat Mundial de Natació en piscina curta de Hangzhou i els Jocs Mediterranis de Tarragona el 2018, i el Festival Olímpic de la Joventut Europea (FOJE) Györ el 2017.
–Per què la natació?
–Durant tota la meva infància vaig fer molts esports, però al final, la natació ha sigut com una tradició familiar. La meva mare i els seus germans nedaven tots, i encara ho continuen fent, la meva àvia… i fins i tot alguns cosins meus. Amb cinc o sis anys vaig començar, i fins ara.
–Tot i ser una tradició familiar, algun aspecte va haver-hi que l’acabés atraient del tot. Quin és?
–Doncs quan cursava l’Educació Segona Obligatòria, amb uns 14 o 15 anys, feia altres esports com esquí, tenis o futbol, llavors vaig guanyar una medalla en uns campionats de Catalunya. Això em va motivar més a continuar practicant la natació i em vaig enfocar totalment en aquest esport.
–Quan es parla de Patrick Pelegrina sol ser perquè ha batut un rècord nacional, ha fet un top10 en una competició o ha estat el millor andorrà. Com el fa sentir això?
–Bastant bé, sincerament. Principalment perquè hi ha alguns campionats, sobretot entre aquesta temporada i l’anterior, que em van anar bé.
–Cinc rècords absoluts nacionals. Quin és el límit?
–Estic molt content d’aquests, sobretot dels que tinc en braça. L’objectiu és millorar-los, ja que si els he pogut fer un cop encara els podria rebaixar més i que siguin més difícils de superar. Un altre propòsit és fer el rècord dels 200 metres estils en piscina curta i llarga. Batre els màxims possibles no m’ho proposo perquè hi ha proves que no se’m donen tan bé.
–Mostrar aquest nivell amb 21 anys, és una pressió o és més ambició?
–Majoritàriament ambició. Sempre vols superar la teva pròpia marca i no sempre es pot fer. Així que quan no ho aconsegueixes et motives encara més per a entrenar. Són d’aquestes coses d’on trec l’empenta per continuar.
–Fins a quin punt arriba aquesta ambició?
–Per una part en ser el millor de la història del país, però per l’altra, intentar veure quin és el màxim rendiment que puc arribar a tenir si entreno al màxim. Saber quina és la millor marca que puc arribar a assolir.
–Estudia Enginyeria Informàtica a Lleida, d’aquí el formar part del CN LLeida. Com ho compagina tot?
–Compaginar-ho durant els quatre anys de la carrera no ha estat cap problema. El meu dia és, entre setmana, aixecar-me al voltant de les 05.20 hores per anar a entrenar. I els dilluns, dimecres i divendres torno a entrenar a la tarda, però ho vaig combinant segons els horaris de les classes.
–Un cop acabats els estudis a la capital del Segrià, que se’n farà de Patrick Pelegrina?
–Tinc dues opcions en ment, les dues a Barcelona: o fer un Màster en Matemàtica Avançada o fer una nova carrera de Matemàtiques. Allà entrar en un club diferent i continuar competint.
–En matèria esportiva, el passat cap de setmana va tenir lloc la 3a edició de l’Open AndBank. El president de la FAN, Joan Clotet, va explicar que la intenció és integrar aquesta cita dins el calendari regular de clubs competitius de Catalunya, Espanya, França i Portugal. Què n’opina?
–Em sembla genial perquè sempre que hi ha competicions a Andorra solen participar els clubs del país i els que estan mitjanament a prop, que en són pocs. Que vinguin equips de lluny i més grans és un incentiu a què la prova sigui de major qualitat i a què la natació del Principat tingui més reconeixement.
–Com valora el nivell de la natació andorrana?
–Per ser un país petit on en comparació amb un de més gran neden poques persones, crec que és un bon nivell general, però òbviament es pot millorar i no és un fet impossible.
–Resten poques competicions per acabar el curs. En quines participarà?
–Amb el CN Lleida segur al Trofeu Internacional de Barcelona / Mare Nostrum i al Campionat de Catalunya molt probablement també. Al Memorial Felicià Cuen encara no ho sé del tot i al Campionat d’Espanya dependrà de si em classifico pel Mundial de Fukuoka.
–Ja compta amb la mínima per als Jocs dels Petits Estats de Malta. A falta encara de convocatòria oficial, li agradaria?
–Seria el primer cop que hi participo i un pas endavant en la meva carrera.
–En l’àmbit personal, quins objectius es marca a curt termini?
–Millorar la meva marca als 200 metres estils per a fer la mínima per a anar a Fukuoka.
–I a llarg?
–Acabar sent campió d’Espanya de braça i, si pogués, d’estils, però és més complicat, i poder representar Andorra als Jocs Olímpics.
–Per acabar, un somni?
–Ser campió olímpic, però és el més difícil la veritat (riu). Si més no arribar a ser semifinalista d’un campionat del món o dels Jocs.
