PERIODISTA
- Foto: EL PERIÒDIC
El misteri al voltant de la veritable edat i identitat de la recentment morta mona Chita insta a recordar l’ús que Hollywood ha fet dels animals per rodar les seves pel·lícules, des del dofí Flipper a l’orca Willy, passant pel porquet Babe i la gossa Lassie.
Chita no era mona sinó mico, no se sap exactament la seva edat i quins plànols de les pel·lícules de Johnny Weissmuller es corresponen a ell o a un altre ximpanzé que Hollywood tenia sota nòmina. El cinema, art de l’engany per excel·lència, segueix utilitzant «animals-actors» per cridar l’atenció del seu públic. ¿Però qui són?
Alfred Hitchcock deia que no calia treballar ni amb nens, ni amb animals ni amb Charles Laughton. Però un dels seus títols més recordats va ser Els ocells.
Alguns d’ells eren mecànics, però uns altres eren tan reals que Tippi Hedren, la soferta protagonista, gairebé perd un ull en el rodatge, doncs el mestre del suspens els hi va lligar a la jaqueta per afavorir la sensació d’angoixa. Llavors no hi havia Associació Protectora d’Animals, que es va crear l’any 1981.
Aki Kaurismäki, en canvi, prefereix treballar amb gossos que amb actors: «Amb xiular ja n’hi ha prou» per comunicar-se amb ells, diu. A L’Havre, la seva última pel·lícula, compta amb una gossa anomenada Laika i que és membre d’una família amb set generacions de gossos-actors.
Però Chita, el mico que va morir el dia 28 de desembre a Florida, va assumir l’estrellat del que, en realitat, era un treball conjunt. Hollywood, que al principi va pensar a utilitzar homes disfressats per al film, va treballar amb innombrables ximpanzés per donar vida a l’inseparable company –en castellà el seu nom sona femení i es va quedar en companya– de Tarzán.
El mateix va succeir amb Babe, el porquet valent, que en ser un garrí creixia amb rapidesa i va haver de ser interpretat per 48 gorrins diferents. Els 101 dàlmates de Walt Disney,a la versió amb Glenn Close, van ser en realitat 230 cadells i 20 gossos adults.
Aquest any, a més del film de Kaurismäki, dues produccions que sonen a Oscar han comptat amb un paper important per a un animal. D’una banda, War Horse, en la qual Steven Spielberg fila un drama bèl·lic al voltant d’un cavall convertit en heroi de guerra, i pel qual el rei Midas de Hollywood va buscar «equins sensibles».
Molt diligent ell, va buscar un equip de 100 cavalls dirigits per Bobby Lovgren, que també havia treballat amb els cavalls a Seabiscuit, qui al seu torn va contractar un seguit de domadors d’Austràlia, Espanya i Estats Units. D’ells,14 van servir per interpretar a Joey, el protagonista de la història, al que filma des que era un poltre.
En el rodatge, al desplegament habitual, Spielberg va sumar un equip de mossos de quadra, ensinistradors i transportistes, un veterinari i també una unitat de perruqueria i maquillatge per a equins, a més de Barbara Carr, de l’Associació Protectora d’Animals perquè supervisés el conjunt.
A The Artist, fidel recreació del cinema mut, no hi podia faltar una mascota i la triada és un gos anomenat Jack (no en va un Jack Russell Terrier), que es mimetitza amb el personatge de Jean Dujardin en un dels moments més brillants de la pel·lícula. Jack, en realitat, va ser interpretat per tres gossos, Uggie, Dash i Dubti, que van ser pentinats i maquillats per semblar el mateix.
Com a curiositat, un dels gossos més famosos del cinema, Beethoven, va ser entrenat per a les pel·lícules per Eleanor Keaton, la vídua de l’estrella del cinema mut Buster Keaton. Com ell, altres animals igual de llegendaris van comptar amb un únic actor.
En el cas de la famosa Lassie, va ser un gos mascle, Pal, l’encarregat d’interpretar-la des de La cadena invisible, el 1943, a El desafiament de Lassie, el 1949. Tots els collies que han interpretat a Lassie al cinema i televisió són descendència seva.
Flipper, per la seva banda, va ser interpretat als anys seixanta pel simpàtic dofí Mitzie. No obstant això, la història més emotiva d’un animal actor és la de l’orca Keiko, protagonista de la popular Allibereu a Willy, que per coherència amb el propi missatge de la pel·lícula –i per la pressió mediàtica– també va ser retornada al mar l’any 2002, després de 22 anys en captivitat.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
