Search
Close this search box.
El Periòdic d'Andorra

La crisi a Grècia fa renéixer la xacra de la fam

YANNIS CHRYSSOVERGHIS

Periodic
IL·LUSTRACIÓ: NOE

Els últims episodis de desmais d’alumnes en escoles gregues víctimes de la fam i la desnutrició han avivat un debat que desperta els fantasmes de la postguerra.

Al principi va ser l’estupefacció: ningú creia possible que en un Estat de la Unió Europea (UE) els alumnes es desmaien per no haver menjat res i el primer mestre en denunciar-ho va ser acusat de voler calumniar al Govern.

El primer cas va passar fa un any, i a ell li van seguir més denúncies de professors que asseguraven que alumnes seus es quedaven després de les classes en activitats extraescolars fins a les quatre de la tarda sense ingerir res en tot el dia.

Els mitjans de comunicació van donar bon compte d’això, però les notícies van ser titllades d’exageracions periodístiques, fins que, fa un parell de setmanes, un xaval de 13 anys es va desmaiar en una escola de Heraklion, la capital de l’illa de Creta.

Quan la directora va avisar la seva mare, que treballa a temps parcial en una empresa municipal i cria sola els seus quatre fills, aquesta va contestar que en la seva família no havien menjat res des de feia dos dies.

I, llavors, el país es va commocionar.

Molta gent sospitava que, entre els immigrants sense papers, hi havia gent que passava gana, però el noi que es va desmaiar a Heraklion era grec.

L’assumpte s’ha convertit en un debat nacional i la imatge dels repartiments de menjar a les escoles desperta, entre els més ancians, el malson de l’hivern de 1941-42, quan, sota l’ocupació nazi, més de 300.000 persones van morir de fam i la dels anys d’extrema pobresa de la postguerra.

La direcció de les llars d’infants de l’Ajuntament d’Atenes ha explicat als mitjans que, des del començament de l’any escolar, diversos directors d’escoles primàries han demanat preparar, al costat de les 5.500 àpats que el seu servei prepara cada dia per als nens de guarderia, altres per a 67 alumnes en condicions d’extrema necessitat.

La setmana passada, el setmanari progovernamental To Vima, citava fonts del Ministeri d’Educació Nacional que asseguraven s’està elaborant un programa de distribució de cupons per un valor de 2 o 3 euros per als alumnes d’escoles de regions amb alts percentatges de pobresa.

Aquests cupons serien intercanviats a les cantines escolars per un entrepà i mig litre de llet o suc de fruites. La notícia va ser desmentida categòricament per la ministra d’Educació Nacional, Ana Diamantopulu, a la ràdio skai.

«Des que va començar el debat sobre aquest assumpte vaig demanar als directors d’escoles que informin al Ministeri immediatament si hi ha casos d’alumnes que es desmaien per desnutrició o per fam. Fins ara no rebem cap informe. Però si hi ha algun cas complirem el nostre deure respecte a la dignitat dels alumnes», va afirmar.

Però els sindicats de professors no semblen d’acord amb la ministra.

«Hi ha casos d’alumnes de famílies pobres que passen tot el dia a l’escola sense menjar res. Des del principi de l’any escolar van ser esmentats quatre casos de desmais (per fam)», ha declarat el secretari general de la Federació de Professors de Ensenyament Secundari (OLME), Zemis Kotsifakis.

«El que s’ha de fer és acabar amb l’empobriment de la societat, amb els impostos i les reduccions dels salaris. Si això no passa, la societat ha de prendre totes les mesures solidàries necessàries», va dir quan se li va preguntar sobre l’organització de ranxos a les escoles.

L’actitud de la Federació de Mestres d’ensenyament primari (DOE) és més cautelosa.

«Vam emprendre un treball de recollir tots els casos registrats en escoles primàries, per tenir una idea de la severitat del problema. Aviat demanarem una reunió amb la ministra per debatre el que s’ha de fer», va explicar el seu secretari d’organització, Zanasis Gumas. Els casos de fam encara semblen aïllats, però el cert és que les ombrívoles perspectives de futur i la greu recessió que castiga el país fan renéixer a Grècia situacions que tots creien pertanyents a un passat llunyà.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

Comparteix
Notícies relacionades
Altres protagonistes
Cap de l’oposició del Comú d’Andorra la Vella
Cònsol major del Comú d’Andorra la Vella
Cònsol major d’Encamp
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu