- Foto: TONY LARA
Meteoròleg. L’home del temps de TV3 va augurar ahir un futur gris negre per a les estacions d’esquí en el termini de 30 anys.
–¿Mai no està de mala lluna, vostè?
–És molt difícil.
–I quan s’enfada, ¿crida el mal temps?
–Sóc de bon temps, si per bon temps entenem temps estable. Sona avorrit, però és un lloc molt confortable.
–¿Per què mai plou al gust de tothom?
–Déu me’n guard de tenir la clau per fer ploure. Ni regalada.
–¿Qui o què li fa més por que una pedregada?
–La mala fe d’alguns.
–De petit, ¿era més llest que una centella?
–Era bastant empollón, la veritat. A molta honra. I ara no accepto que no ho siguin, els meus fills.
–¿Què es pren un home del temps quan té el cap emboirat?
–No acostumo a tenir-lo emboirat, el cap. És el que té l’estabilitat.
–A Bill Murray li va tocar Andie McDowell. I a vostè, ¿amb qui li agradaria quedar-se atrapat en el temps?
–Amb la meva dona, és clar. Ni se’m passaria pel cap anar-me’n amb cap altra.
–¿El fenomen que li fa més basarda?
–El que no he pronosticat.
–¿I el més punyeter que hagi viscut?
–M’he vist en perill cert de mort per culpa d’un down blast o esclafit, una caiguda d’aire, en una regata –perquè navego a vela.
–¿I com un home del temps es deixa enredar per un vulgar esclafit?
–Vaig veure un núvol que indicava vent, i vaig dir: «¡Cap allà!» Quan hi vam ser, l’esclafit ens va arrencar la vela, i el veler es va capgirar 90º. Però l’havia encertat: aire, n’hi havia.
–Si l’huracà té ull, deu mirar molt malament…
–En té, d’ull, i la gràcia de ser home del temps rau a saber cap on mira i, sobretot, pronosticar cap on mirarà. És a dir, ser més llest que aquest animal salvatge que és un huracà.
–¿I hi ha estat mai, vostè, a l’ull?
–No, però en canvi quasi m’enxampa un tornado, per tonto. A Florida: llogo un cotxe a l’aeroport i –¡llamp de rellamp!– quin temps més bèstia que fa per aquí. Arribo a l’hotel i el porter em diu: «¿Què està boig? ¿No sap que hi ha avís de tornado?»
–Llamp de rellamp: pelet cursi, Tintin…
–Ho sembla, però de cursi, res: si cal, et llançaré un llamp, així que alerta.
–¿Pot fer-ho?
–I tant. Pel Fòrum de Barcelona, el maig del 2004, vam organitzar un congrés mundial d’homes del temps. L’havia d’inaugurar la Reina Sofia, però a última hora se’n va desdir.
–Ui, ui, ui.
–«Deixar tirats 250 meteoròlegs a una setmana del casament del príncep és com a mínim una temeritat». Juro que els ho vaig dir, als de la Casa Reial. ¿Te’n recordes quin temps va fer?
–Doncs no, la veritat.
–Va ploure a bots i barrals. Lliçó: mai no facis enfadar un meteoròleg.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
