La trajectòria professional de Sergi Vicente és impressionant. Als més de 30 anys com a intèrpret se li ha de sumar la important tasca pedagògica que desenvolupa com a professor al Centre Superior del Conservatori del Liceu de Barcelona, entorn on fa tres dècades va fundar l’Orquestra de Guitarres de Barcelona, que ha girat per tot el món i que el proper 11 de febrer actuarà, per segona vegada, al Festival Internacional de Guitarra d’Andorra.
–Com va ser la seva aproximació al món de la música?
–Hi vaig arribar per iniciativa de la meva mare, que em va regalar una guitarra quan era petit i als 8 anys em va apuntar a estudiar música. Després, un cop acabats els estudis al conservatori del Liceu, als 20 anys, vaig seguir vinculat com a professor, el més jove de tota Espanya.
–I no va trigar gaire a crear l’OGB.
–En començar a donar classes, vaig crear un grup amb alguns alumnes, similar als que ja existien d’altres instruments com per exemple els violins. Amb el temps, aquells alumnes es van convertir en professors i van portar a la formació als seus alumnes i el grup es va consolidar com un projecte professional. Durant molts anys vam ser gairebé l’única orquestra de guitarres del món. De fet, al Festival de Orquestas de Guitarras de Cali (Colòmbia) som els convidats d’honor perquè la resta d’orquestres es van formar veient els nostres vídeos.
–De quins músics es nodreix l’orquestra?
–És una orquestra que es va renovant; ara ja hi ha nets dels meus primers alumnes. A més, tenim estudiants de diferents països. Ara precisament tenim un membre andorrà, Roland Moles, un jove de 18 anys amb molt talent i que estic convençut que serà un gran guitarrista.
–L’OGB actuarà el proper 11 de febrer al Festival Internacional de Guitarra d’Andorra. Quin programa portaran?
–Portarem la música espanyola, de Manuel de Falla i Isaac Albéniz, principalment, tot i que també homenatjarem a un dels guitarristes més virtuosos d’aquest instrument a nivell mundial, i un referent per a mi; però no puc avançar res més perquè serà una sorpresa per als assistents. A més, ens acompanyaran Mariana Carrilho, una mezzosoprano moçambiquesa que cantarà les cançons de Falla, i Olga Ponce, una ballarina de clàssic espanyol que ballarà algunes peces com ara El amor brujo de Falla. És a dir, que no només serà un concert, sinó més aviat un espectacle.
–Després de més de 30 anys de professió, encara manté l’emoció en la interpretació?
–És interessant que això no s’acabi mai. A la nostra orquestra toquem de memòria i això evidentment és una feina molt gran i de mecanització, però precisament aquest aprenentatge permet no sonar a música enregistrada, ja que en comptes d’estar pendents d’una partitura construïm entre tots cada concert, i cada vegada que toquem és diferent a nivell interpretatiu.
