Quin balanç faria del que és la Fira com a tal en tota l'evolució d'aquests darrers anys?
Aquest any celebrem la 46a edició i jo la Fira sempre explico el viscut de diferents maneres, com a nen, quan anàvem a aquesta zona, a la zona del Parc Central, i entràvem sense res i sortíem amb una bossa plena de Cacaolats, d'un munt de propaganda i d'experiències. I ara la vaig viure també com a empresari, amb un estant i tota la gent que passava i tota la interacció que tenies. Ara com a cònsol i conseller de Turisme i Comerç, la vius molt internament amb tota la feina que hi ha per part del Comú. És un projecte que per una durada de tres dies té tota una feina durant mesos i mesos.
En què creu que ha canviat, específicament, la Fira?
Bé, si faig la meva visió de nen és que ja no es donen tantes coses com abans, però sí que jo crec que és un punt de trobada on la societat ho necessita. Crec que les xarxes socials, tot aquest món digital, és molt positiu, però espais de trobada on la gent diu: "Vaig a la Fira per trobar-me a la gent o per treure'm el forfet d'esquí o per veure els cotxes, però un espai físic on la gent i la comunitat, no només d'Andorra, sinó del país, és un punt de trobada. I jo crec que això és l'essència que no hem de perdre.
Aquest punt com a referent de trobada genera un retorn comercial.
Nosaltres el balanç que tenim de l'any passat, de les enquestes que vam fer a tots els expositors és molt positiu. Tot i que vam tenir un any amb unes tempestes que vam tenir algun problema d'inundacions, però jo crec que salvo aquest punt, tota la resta va ser molt positiu i ho valorem molt bé. Jo crec que aquest any el punt que trobem és que els expositors estiguin còmodes. Pel que fa a les inscripcions, vam obrir les places i al molt poc temps ja estaven exhaurides. A una setmana de la celebració encara estàvem rebent al departament gent que ens pregunta si hi ha algun estand disponible. Això és el que fa aquest punt de trobada i que no parem de crear expectatives. Tot plegat ajuda al fet que sigui aquest un esdeveniment nacional.
Quines són les principals novetats de l'edició d'enguany?
Jo sempre dic que la Fira d'Andorra, per com la té la gent al cap, és igual com la del bestiar, és un esdeveniment que ha de patir les novetats a poc a poc. Sí que ens trobem que tenim deu expositors més, jo crec que això és bo, continuem amb aquestes parts com la carpa central on hi ha l'espai d'expositors i els vehicles, també la carpa de les associacions i després el passeig del riu amb l'estand d'artesans, i tots els jocs que tenim al Parc Central. Jo crec que això ho mantenim, però sí que el que ens hem trobat és que la novetat és que comencen a venir més expositors del món digital i del món de la sostenibilitat. Hem vist que aquest increment veus que hi ha una tendència per noves empreses on estan venint aquests sectors. I també comencem a veure uns nous emprenedors que volen que aquest 'networking', aquestes trobades que fas personalment, veuen a la Fira un punt molt interessant de trobada.
Quin és el tema d'enguany?
Nosaltres, per part del Comú d'Andorra la Vella, el nostre estand és, i com ja hem treballat amb aquest nou pla d'urbanisme, on demanem molt a la ciutadania, a les associacions i als col·lectius, també en aquest cas el nostre estand és pensem entre tots el futur d'Andorra a la vella. És un estand on demanem molt la participació de la ciutadania.
Enguany quantes empreses participen en total?
Són 197 amb emprenedors. Diguéssim, tots els expositors, sumen 197. També hi ha associacions, els vehicles i tot.
Quant a aquest increment d'empreses del món digital i els emprenedors aquesta irrupció del sector tecnològic obliga a replantejar els espais de la Fira una mica per adaptació?
Jo crec que ho estem veient. El món del comerç està buscant molt les experiències. Llavors, els estants de la Fira hem incrementat perquè hem reduït alguns estants, però han vingut moltes empreses que volien uns estants molt grans per fer moltes experiències amb pantalles i simuladors, tot això. Jo crec que aquí és l'equilibri entre la innovació i la tradició. No volem que la Fira es converteixi en el saló de l'audiovisual. Volem mantenir la tradició, aquest contacte entre les persones, és un punt de trobada, llavors jo crec que aquest equilibri és el que fa mantenir aquesta essència de la Fira d'Andorra a la Vella.
S'ha treballat alguna estratègia per afavorir la col·laboració o la creació de sinergies empresarials durant tot l'esdeveniment?
És un dels temes que jo, com a empresari, he anat a moltes fires, sempre hi havia el tema del sopar abans de la prefira, perquè els expositors interactuessin. L'any passat me'n recordo que ho vaig proposar amb l'equip tècnic i em van dir que potser la tasca de 'networking' mentre els expositors estan ocupats acabant detalls de l'estand no els hi encaixaria.
Sí, això és una cosa que estem treballant per les pròximes fires que també hi hagi un espai que entre els expositors puguin parlar-se, puguin col·laborar, és aquesta capa més de 'suprafira' que crec que l'hem de treballar, que és una cosa que es fa en molts espais firals i moltes convencions.
Però són coses que hem de treballar per a aquestes situacions de cocreació i que puguin trobar-se diferents expositors que al millor no treballen al mateix sector, però que poden confluir. Ja passa moltes vegades, hi ha estones de temps que al millor vas a veure l'expositor al costat i parles i tens una targeta.
Es preveu apostar per algun format híbrid a futur?
La gent vol contacte. Jo me'n recordo que el format híbrid, quan ho vam viure i la gent vol estar al lloc i més amb el públic que tenim i cap a on va destinada la nostra Fira.
En aquest cas, la gent de Canillo, la gent del Pas de la Casa, la gent d'Ordino, vol venir a la Fira d'Andorra la Vella per trobar-se amb la gent, per parlar de cara a cara i per provar les coses. Jo crec que la Fira d'Andorra té aquesta essència, té aquesta estima i té aquest cor que la gent es troba aquí a la parròquia.
Com esdeveniment clau de país i no només de parròquia es té en compte la resta de parròquies a l'hora de coordinar?
Ara per ara no hi ha una visió de poder coordinar amb altres parròquies, però no hi ha cap motiu polític, si no crec que cada parròquia també té les seves fires amb una temàtica més específica. Nosaltres aquí aglutinem tot un teixit comercial i empresarial en l'àmbit nacional. Per tant, jo crec que ni ells en fan competència, nosaltres en fem competència.
Quines activitats han programat enguany a part de tota aquesta part estrictament comercial?
Les 22 actuacions a l'escenari que tenim al Parc Central i que farem amb les associacions. Després, tota la part pels infants, els inflables i tot, que ja és un punt d'atracció. I el que l'any passat va tenir un èxit brutal van ser les col·laboracions que van fer amb els Banders i amb la Policia, amb els gossos també. Són accions que ajuden a conscienciar la feina que fan aquests professionals i a portar-los i a apropar-los a la ciutadania. Tot això va tenir molt bona acollida i enguany ho tornem a repetir.
Es planteja alguna estratègia per atraure altre públic com turistes o els joves, per exemple?
La gent que visquem molt la Fira ho veiem com un espai de creixement més, per tant crec que no ens toca. Ja l'any passat vam fer la reflexió. Ens toca obrir la Fira a ser un punt d'atracció turística? Jo crec que no ens toca. És visió nacional. Tenim molt contingut i molt teixit econòmic que necessita estar a la Fira. En conseqüència, jo crec que ara per ara no ha de ser un pol d'atracció turística.
Com obteniu el 'feedback' de les empreses locals participants?
Tenim una enquesta amb la qual traslladem com ha anat la Fira i quin pla de millors tenim, i quins comentaris o observacions ens poden fer. La gent està molt predisposada, molt motivada. Estic molt content de poder millorar a poc a poc.
Jo crec que la Fira no ha de tenir una transformació radical en un curt termini, però sí que passaran coses, i una de les coses serà l'Espai Capital, on realment la Fira, com la coneixem, es traslladarà en aquest espai, un espai pensat ja per rebre fires, congressos, i jo crec que ja és molt important que aquesta visió també puguem veure que, en dos anys, si tot va bé, tinguem aquesta nova Fira i una nova ubicació.
És una de les coses que vam explicar per què l'espai capital era la despesa que tenim. Nosaltres, per tres dies, tenim un pressupost de 530.000 euros, que ens costa la carpa en si, amb la quantitat de dies que tenim tancat un espai com l'aparcament de Parc Central, que és molt important. Per tant, al final, jo crec que, en deu anys, que ja portem amb aquesta carpa, tens 5.300.000 euros, aproximadament, 5 milions, que els podries haver destinat amb un equipament fix tot l'any. A escala d'ubicació, en l'àmbit d'estalvi econòmic, jo crec que és lògic reubicar la Fira en l'espai capital.
Jo crec que hem d'evolucionar i que tenim una oportunitat amb l'Espai Capital. Per això, aquesta transformació de la Fira, que a poc a poc es va fent, sigui una realitat també amb un espai físic i amb un nou concepte de Fira, que el veurem d'aquí, si tot va bé d'aquí a dos anys.
En termes generals, quins són els principals reptes pendents que pot fer créixer la Fira com a tal?
Jo crec que un dels principals, és el físic. Actualment tenim el que tenim. El nou espai ens generarà més capacitat de poder albergar més expositors, més capacitat de gent. Jo crec que això és un dels objectius. També, escoltar el sector econòmic de veure quines necessitats té. Jo crec que parlar amb els diferents actors d'aquest sector és molt interessant per veure cap a on ha de dirigir la nova Fira.
