La família del Serge Bulat està arrelada a la cultura musical i, de fet, molts dels seus parents toquen l’acordió. Tot i això, va decidir fer alguna cosa diferent i als set anys va començar a estudiar piano a l’escola de música de Soroca, una petita ciutat situada a la frontera entre Moldàvia i Ucraïna. Posteriorment, es va traslladar a la capital Chisinau, on va treballar a la ràdio i va començar la seva carrera de dj. L’oportunitat de viatjar a Nova York i a Virgínia (Estats Units) el va fer engegar la seva carrera professional al món de la producció, la música i els videojocs.
–Com va arribar fins a Andorra?
–Gràcies a la meva experiència a Nova York, he pogut viatjar per molts indrets del món amb la finalitat de trobar nova matèria primera per a les meves creacions. Pel que fa a Andorra, jo ja coneixia el país abans de contactar amb Faber i sempre m’havia cridat l’atenció la creació d’un petit país enmig de les muntanyes amb una identitat pròpia diferenciant-se clarament d’Espanya i de França, malgrat els forts lligams que existeixen entre els tres països.
–I què li va semblar la seva experiència al Principat?
–Em sembla un lloc excepcional. Allò que m’inspira més són els indrets únics i això es pot trobar aquí. No et podria dir tan sols una cosa que m’agradi especialment, sinó el conjunt. Tot i això, la musicalitat de la natura és el més fascinant d’Andorra.
–Llavors, es va dedicar a enregistrar els sons de la muntanya i prou?
–Ni de bon tros. La meva feina no gira al voltant de la música exclusivament. El que intento fer és explorar tots els elements sensitius passant per l’escriptura, la producció musical, la tecnologia, la cultura i la identitat dels llocs genuïns en un projecte que ho engloba tot.
–Quin és l’objectiu principal de la seva feina?
–Em dedico a recollir els trets característics de la identitat dels territoris per ensenyar a tot el món la diversitat cultural d’una manera fidedigna, estant en contacte amb la gent local i escoltant el seu testimoni. D’aquesta manera, pretenc aportar el meu granet de sorra envers la comunicació mundial i que això serveixi per entendre’ns millor i evitar conflictes i crisis humanitàries.
–A part de llocs naturals, va treballar a les esglésies, oi?
–Correcte. Vaig estar a diferents esglésies romàniques on em vaig inspirar profundament amb les pintures i el repicar de les campanes. També he escoltat cançons populars molt divertides i he pogut constatar les diferències entre els petits pobles de les valls del nord. Aquests detalls marquen la diferència a l’hora de conèixer a fons un país.
–També va estar en contacte amb estudiants.
–Va ser molt enriquidor mostrar la meva feina als escolars i també dur a terme actuacions musicals a diferents llocs com el festival Jambo i a la llibreria La Trenca. Val a dir que la cultura musical a aquest país és molt nutritiva.
