Aquest dimecres tornem a gaudir d'un concert que ja és tradició i que comença a ser una cita amb els autors musicals de sempre.
Sí, enguany el concert es titula París Viena i tindrem un viatge musical que connecta aquestes dues ciutats que tan importants van ser a l'època del segle XIX, que és el gruix del repertori d'aquest concert.
París emportarà la lluminositat i la frescor d'autors com George Bizet o Camille Saint-Saënsi també de Léo Delibes amb obres com sempre en aquest concert molt conegut, molt popular. I de la part vienesa tindrem la família Strauss que sempre estan presents en aquests concerts.
Tot i la tradició, el públic es trobarà novetats?
Sí, és un concert que és tradicional, per tant, és un concert on no sol haver-hi moltes innovacions sinó que el que busquem és que sigui un concert molt popular, molt festiu per començar l'any de manera simpàtica. El que sí que es trobaran és que, com ja he dit sempre en aquests quatre anys que és el concert, és que contextualitzo cada una de les obres o de l'autor, perquè la gent vegi una miqueta l'origen de la peça, d'on ve, com està feta, i d'aquesta manera jo crec que quan el públic coneix per què es va fer aquella peça, ja que l'entén i la gaudeix molt millor.
Arran de les obres a l'Auditori d'Ordino, la cita enguany és al Centre de Congressos... Heu hagut de fer canvis al programa?
La diferència entre l'Auditori Nacional i el Centre de Congressos són dos models diferents. L'auditori està pensat específicament per fer concerts, per tant, la visió és molt bona, l'acústica també. El que passa és que el Centre de Congressos també és un lloc fantàstic perquè, com bé sabeu, l'auditori té una acústica virtual boníssima, com a resultat, a escala d'acústica serà meravellós, perquè és un dels únics centres al món, hi ha molt pocs que tenen una acústica d'aquest tipus. És cert que l'Auditori, la visibilitat o la presència de l'orquestra és potser una miqueta millor, però sens dubte en la capital el concert anirà també excel•lentment bé i, a més, hi ha avantatge i és que té un aforament més gran. Com que sabem que és un concert que té molta demanda, enguany podrà venir més gent.
En un concert tan tradicional i que busca una acústica específica, com ha influït tota la revolució digital que vivim?
Avui en dia estem envoltats de moltes pantalles que prenen molta atenció i consumim molta música, molta art escènica a través de petites pantalles, cosa que fa que el consum sigui personal i sense compartir-ho amb altra gent. El fet de reunir-nos en un concert, tot un grup de persones, implica que hi ha tota una emoció compartida i una energia que no té res a veure amb l'energia que hi ha a les pantalles. I això és fantàstic, que la gent vingui, que pugui venir, i que com més vinguin millor, perquè l'experiència compartida d'aquesta manera realment supera molt el que pots gaudir mirant un concert per una pantalla.
Com a guionista i director musical, què diria de com es pot mantenir aquesta essència del directe sense renunciar a oportunitats que ofereix la tecnologia?
En aquest cas, nosaltres farem un concert en directe amb viu, compartim, i alhora se'n registrarà perquè després qui no hagi pogut venir pugui recuperar-ho. D'altra banda, i encara millor, per a la gent que hagi vingut, l'enregistrament li facilita que pugui tornar a veure'l i més tard per recordar aquest moment.
Amb la gran era de les comunicacions audiovisuals, la vivència en viu, el fet de compartir al costat dels altres, una cosa que quan t'agrada pots somriure a mirar-ho del costat, és una cosa que cada cop tindrà més valor, sense cap mena de dubtes, perquè totes les pantalles ens estan deshumanitzant i simplement estar al costat d'algú aplaudint i compartir un somriure d'una cosa que t'ha agradat és el que ens fa més humans, que és l'emoció.
En aquest sentit, us plantegeu hibridar el format en un futur amb retransmissions en streaming o experiències complementàries?
L'enregistrament ja ho fem. Estem molt oberts a fer-ho també perquè entenem que molta gent no es pot desplaçar, per aquest mateix motiu aquest concert de Cap d'Any s'enregistra. Això és una cosa que des de la FONCA hem fet. De pas, ho compartim i arribem a molta més gent. No estem per res tancats a compartir-ho amb tot el món, però sense oblidar que el fet de la vivència del moment en viu és el millor de totes.
Davant dels canvis en aquests hàbits culturals com es manté la rellevància de la música clàssica?
La música clàssica, rep el nom de clàssica una miqueta, jo crec pel fet que perdura en el temps. Fixem-nos que la major part de les vegades que parlem d'una cosa clàssica va més enllà d'un estil, perquè, per exemple, parlem del rock clàssic. I què vol dir? Que probablement és el rock que ha perdurat en el temps. Les coses que perduren en el temps esdevenen en uns clàssics. Aquest gènere que anomenem música clàssica, que ho considero música culta, és una música que per la seva qualitat, molta d'ella ha perdurat en el temps. Però pensem que hi ha molta d'aquesta música del segle XVIII i XIX que no ha perdurat, sobretot. Per tant, diem que és música clàssica, però l'hem oblidat.
El fet que conservem, per exemple, aquestes obres que sentirem el dia 1 de gener de la família Strauss, que són els clàssics d'any nou, esdevenen clàssics d'any nou perquè fa cent anys, en alguns casos 200, que s'estan sentint i encara ens hem cansat de sentir-les. Per tant, ha esdevingut uns clàssics, i això fa que ens ultrapassaran a nosaltres.
Defineix aquesta qüestió dins d'un sentiment de resistència de la música clàssica o de reinvenció?
Considero que les dues paraules són molt bones. Més que resistència, diria que és una qüestió de perdurabilitat, és a dir, és una música que perdurarà, perquè és una cosa de molta qualitat, i una cosa quan està molt ben feta, dura. Avui en dia, inclús, podríem fer un símil amb coses senzilles que comprem a baix preu i que duren molt poc, però una roba de qualitat dura i una música de qualitat dura. Però a vegades les coses perquè durin, s'han de reinventar. I en aquest cas, la música clàssica és l'àmbit que l'has de servir.
De quina manera s'ha reinventat?
A l'època del segle XIX i finals del segle XVIII, hi havia concerts que duraven quatre hores perquè era una època en què precisament no hi havia pantalles, no hi havia entreteniments, i tu anaves a veure una tarda de concerts i menjaves allà, i ara sorties, i ara tornaves a entrar i passaves la tarda sentint concerts de música. Avui en dia això és impensable. Ens hem hagut de reinventar fent concerts més curts. No sabem si d'aquí a un temps parlarem de quan els concerts duraven una hora i mitja, que és el que a vegades duren ara, i es fan càpsules de concerts de vint minuts perquè la societat necessita consumir coses més ràpidament i que no durin tant.
Quines accions són claus per continuar en aquesta lluita de mantenir l'interès cultural?
Les accions que portin al fet que la gent pugui rebre bé el missatge musical. Aquest concert de Cap d'Any, per exemple, és un concert on intentem buscar un repertori de peces concretes que connecten amb el públic, la gent sap el que va veure, li agradarà, i per això sabem que és un concert que funciona. Per tant, aquest és un concert que perdura, i que cada cop se'n fan més. Probablement, si volem que continuï funcionant, haurem d'anar afegint coses.
Per exemple, si hi hem de fer alguna cosa audiovisual o amb el futur, o hem de buscar la manera de plantejar el programa perquè funcioni millor, la qüestió és no quedar-te sempre exactament el mateix, sinó partir d'un molt bon material i saber-lo servir.
No és cap secret que la música clàssica i els joves sovint no formen 'tàndem'. Ha plantejat alguna estratègia per atraure el públic juvenil?
Nosaltres des de la fundació organitzem els concerts familiars i per a gent jove. Precisament fem tot aquest procés perquè joves puguin gaudir de la música. D'aquesta manera, nosaltres busquem concerts més curts, a vegades amb explicacions, amb elements teatrals, amb elements audiovisuals que puguin fer que els nens i nenes que sovint venen amb els seus pares puguin gaudir.
Considera que aquesta música clàssica i autors històrics com la família Strauss poden emocionar encara els joves?
El fet de redescobrir o escoltar amb una música que ja coneixes fa que t'emocioni més. Sovint, quan escoltem un grup per exemple de rock clàssic, quins són els temes que més aplaudeix la gent o que més s'emociona, els que ja coneixes. És una manera de tornar a trobar aquesta peça. La qual cosa no vol dir que una persona que ho senti per primer cop, no pugui dir: "Ostres, m'agrada. És bonic".
Ja per tancar, ens agradaria saber en quin punt es troba l'ONCA?
Ara mateix estem tocant amb gent del país i és un orquestra que està en un molt bon nivell musical. S'ha de continuar creixent i s'ha de continuar obrint. Amb això estem en la fundació, amb la idea d'anar fent etapes.
Quins són els principals reptes, tant en l'àmbit artístic com institucional?
Els reptes artístics, artísticament, és fer música de qualitat, servir de la manera més creativa possible i arribant al màxim de gent del país. Això, sens dubte.
