Comencem amb la pregunta filosòfica. Per què creu que avui dia hi ha tants conflictes – tant en l’àmbit personal com professional – i què fa que semblin siguin més complexos de gestionar que fa uns anys?
Vivim en una societat molt més crispada. Aquesta crispació es reflecteix en tots els àmbits: en la política, en el món empresarial i fins i tot dins de les famílies. Bé, potser és una reflexió més filosòfica, però crec que hi intervenen molts factors.
Un dels principals factors és, sens dubte, la crisi econòmica. Des del 2008, amb l’inici de la crisi financera, hem viscut moments molt complexos: la crisi immobiliària, la pandèmia de la Covid i el conflicte entre Rússia i Ucraïna. Portem més d’una dècada plena d’ensurts i d’inestabilitat.
A més, crec que a Andorra les desigualtats socials han crescut, i això també genera tensió i malestar. En aquest sentit, tota aquesta crisi econòmica que veiem a Europa afecta directament el comportament de la gent. Per tant, no parlem només d’una crisi econòmica, sinó també d’una crisi social, que té un impacte clar en la manera com ens relacionem.
Hi ha algunes institucions públiques o privades a Andorra que actualment utilitzen la mediació o altres sistemes de resolució de conflictes?
A Andorra, no hi ha gaire difusió de la mediació, però hi ha alguns exemples destacables. La Universitat, per exemple, inclou en els seus contractes una clàusula de mediació: en cas de conflictes, abans de recórrer a la Batllia, s’intenta resoldre la situació de manera amistosa a través d’aquest procediment. També la Cambra de Comerç d’Andorra és molt activa en la promoció de la mediació i compta amb un centre de resolució de conflictes empresarials.
En canvi, a Espanya i a França hi ha una presència més consolidada de la mediació. A Espanya, per exemple, existeix una xarxa d’hospitals que treballen amb mediadors: quan es produeixen conflictes dins de l’àmbit sanitari, abans de recórrer a la via judicial o a altres actuacions, disposen del recurs a un mediador.
Un exemple concret és Societat Catalana de Mediació en Salut (SCMS), que promou l’ús de la mediació en l’àmbit sanitari i fomenta la resolució pacífica de conflictes abans de derivar-los a la justícia.
A Andorra comptem amb el Raonador Ciutadà. La seva funció és similar a la del centre de mediació de la Cambra de Comerç, o hi ha diferències?
El Raonador Ciutadà és un mecanisme que ajuda els ciutadans quan consideren que se’ls han vulnerat els seus drets per part de l’administració. La seva funció principal és guiar-los i oferir-los suport. Com a part de les seves tasques, de vegades actua també com a mediador, però jo diria que són coses diferents.
Un mediador, en canvi, té com a objectiu principal ajudar les persones a escoltar-se mútuament. En un conflicte, sovint hi ha un punt en què deixem de sentir-nos els uns als altres, i el mediador intervé per restaurar aquesta comunicació.
El mediador facilita converses tipus “win-win”, on totes dues parts poden sortir amb la sensació d’haver guanyat alguna cosa. Això contrasta amb el procés judicial, on normalment hi ha un guanyador i un perdedor, i fins i tot el que guanya moltes vegades no acaba d’estar completament satisfet.
Si té alguns exemples de quan la mediació ha ajudat a resoldre un conflicte?
Sí, n’hi ha força. Recordo, de manera bastant recent, un conflicte laboral on, en un moment determinat, hi havia molts malentesos entre dues persones. Aquests malentesos anaven creixent, i la “bola” s’anava fent cada vegada més grossa.
La mediació va ajudar aquestes persones a parlar i, sobretot, a entendre el punt de vista de l’altre. El que em va semblar més interessant és que gran part del conflicte provenia simplement de malentesos.
Això és precisament el que ajuda la mediació: fer que les persones comprenguin millor l’altre i trobar pautes que facin que la seva vida laboral sigui més còmoda. La mediació no busca que es facin amics ni que tot sigui més agradable, sinó que els permeti trobar maneres de continuar convivint i treballant de forma còmoda i funcional.
Creu que la mediació és una professió amb demanda creixent?
Crec que sí, hi ha molta necessitat de mediació, però encara hi ha poca demanda. A Andorra, continuem tenint una mentalitat més acostumada a pensar que, quan hi ha un conflicte, el primer pas és buscar un advocat i recórrer a la Batllia per resoldre-ho a través de la justícia.
Però no hauria de ser així. L’advocat, moltes vegades, sí que és necessari. Però el que falta és un canvi de xip i entendre que, quan sorgeix un conflicte, si no s’ha pogut resoldre parlant directament amb l’altra part, pot ser molt útil recórrer a un mediador. Aquest professional neutral i imparcial és expert en tècniques de negociació i pot ajudar-nos a resoldre el conflicte de manera més efectiva, sense necessitat d’anar a la justícia.
Aquest enfocament no només facilita solucions més ràpides i satisfactòries, sinó que també fomenta una cultura de diàleg i respecte que pot tenir aplicació en molts sectors: des de l’empresa i els recursos humans fins a l’educació i la salut.
Des de la seva experiència, quina perspectiva professional o quines sortides laborals poden tenir els graduats en mediació? Creu que hi ha una demanda creixent de professionals formats en mediació a Andorra?
Ara mateix, la mediació com a professió a Andorra no està gaire desenvolupada. En canvi, a Espanya s’ha aprovat recentment la Llei Orgànica 1/2025, que va entrar en vigor el 3 d’abril de 2025. Aquesta norma estableix la sessió prèvia obligatòria de mediació en determinats casos civils i mercantils, amb l’objectiu de fomentar solucions extrajudicials i alleujar la càrrega dels tribunals.
A Catalunya, la Llei 9/2020, aprovada el 31 de juliol de 2020, també estableix la sessió informativa prèvia obligatòria de mediació en casos concrets, com els conflictes familiars o de tutela, amb l’objectiu de promoure la mediació com a mecanisme de resolució de conflictes.
Aquesta tendència cap a la mediació obligatòria reflecteix un canvi en la cultura jurídica, orientant-se cap a la resolució de conflictes de manera més col•laborativa i menys adversària.
Quan es produeixen reformes d’aquest tipus, hi sol haver un veritable boom: augmenta la necessitat de professionals formats en mediació. A Andorra, voldria pensar que veurem una reforma similar relativament aviat. Mentrestant, el que sí que s’observa és que les empreses demanen cada cop més professionals capaços de gestionar i prevenir conflictes.
Sovint associem conflicte a litigi judicial. Per què és important que la societat entengui que hi ha vies alternatives, com la mediació o l’arbitratge?
És important que la gent sàpiga que, quan té un conflicte, no només té l’opció de callar o d’anar a la Batllia; hi ha altres alternatives.
Voldria insistir que la mediació és una manera de resoldre els conflictes de forma més calmada i amb menys desgast d’energia. A més, és una via que promou que la relació entre les parts pugui continuar existint d’alguna manera. Així, en conflictes empresarials o laborals, per exemple, és rellevant que, en la mesura del possible, la relació comercial o laboral es pugui mantenir.
Un altre aspecte molt rellevant pel nostre país és la confidencialitat que ofereix la mediació, que garanteix que tot el procés es mantingui privat.
A quin perfil de professionals s’adrecen principalment aquests cursos: advocats, recursos humans, educadors, empresaris?
Jo diria que les eines de mediació són útils per a tothom, però aquest postgrau concret, el que estem fent amb la Universitat i la Cambra, està dirigit sobretot a l’àmbit empresarial i laboral. Això inclou advocats, així com persones que desenvolupin la seva tasca dins de les organitzacions: directors de departament, propietaris d’empreses o gestors d’empreses familiars. I, fins i tot, si vostè és un director de recursos humans o ha de gestionar un equip de treball, aquesta formació li serà de gran ajuda.
Aquesta professió podria tenir demanda a les escoles per resoldre conflictes, també entre professors i alumnes?
Sí, crec que és una eina clau per construir societats més pacífiques. Hem vist últimament situacions molt violentes entre joves, i crec que a les escoles és fonamental integrar la mediació com a eina preventiva. Actualment, ja existeixen serveis on, quan hi ha un conflicte entre alumnes, hi intervé un mediador que els ajuda a resoldre la situació.
El que potser ens falta és ampliar aquesta pràctica. No hauria de limitar-se només als conflictes entre alumnes, sinó que també es podria aplicar quan hi ha desacords entre professors o entre professors i famílies, incorporant la figura del mediador en aquests casos.
Per a mi, doncs, l’escola és clau, i introduir aquestes eines dins del centre educatiu és fonamental per promoure una convivència més positiva.
Quines habilitats pràctiques poden posar en pràctica els mediadors un cop finalitzat el curs?
Jo diria que aprendre a escoltar millor és fonamental. Però, el que em resulta especialment curiós és que, sovint, aquestes eines no només milloren la pràctica professional, sinó també la vida personal.
Fa unes setmanes estava a Armènia fent un taller de mediació, i l’últim dia de classe una senyora em va explicar que gràcies a l’escolta activa i a fer preguntes més obertes havia aconseguit entendre millor una situació amb el seu fill, que fins aquell moment no havia comprès del tot.
Això demostra que la mediació no són només tècniques per a la feina: són eines que poden aplicar-se en el dia a dia, tant en l’àmbit professional com en la vida personal.
Podríem dir que la mediació té elements propers a la psicologia?
Jo diria que és més aviat intel•ligència emocional. Al final, el que fa és ajudar a treballar i desenvolupar les habilitats personals i la capacitat de gestionar les pròpies emocions.
Què pot fer qualsevol de nosaltres en el dia a dia per gestionar millor un desacord, a part d’escoltar?
Escoltar, escoltar, escoltar. Per a mi és gairebé un mantra. I, a més, hem de parlar més. Crec que és precisament això el que sovint falta i el que aporta un gran canvi. Si aprenem a escoltar, veurem com canvia la situació.
El que sempre aconsello és posar les coses en pausa abans d’actuar. Mossegar-se la llengua és un esforç, és difícil, però és molt útil. Per exemple, quan una persona es troba en un conflicte, li dic que, en lloc d’anar directament a explicar el que pensa sobre el que ha fet l’altre o el que creu que hauria d’haver fet, millor preguntar: “Em pot ajudar a entendre per què ha passat això?”
Aquest petit canvi de perspectiva ajuda a establir un diàleg més constructiu i a comprendre millor l’altra part.
