Pol Ortiz

—Vaig arribar perquè l’anterior nutricionista va marxar a treballar a l’estranger i el club va contactar amb mi per ocupar el seu lloc. Ja havia treballat en el món del futbol i sabia que aquesta era una gran oportunitat per continuar creixent. Des del primer dia m’he trobat amb un club molt professional, amb un projecte esportiu sòlid i amb un equip de jugadors i tècnics molt receptius. És un entorn on la nutrició és un pilar important, i això facilita molt la meva feina. El fet de poder treballar directament amb els jugadors en el dia a dia, no només a l’hora dels àpats, sinó també en entrenaments, viatges i dies de partit, m’ha permès tenir una visió global de com la nutrició influeix en el rendiment esportiu. La valoració fins ara és molt positiva. L’objectiu és continuar adaptant cada detall per optimitzar el rendiment dels jugadors.

—És l’adaptació de l’alimentació i la suplementació a les necessitats específiques dels esportistes per optimitzar el seu rendiment, millorar la seva recuperació i prevenir lesions. No només es tracta de menjar bé, sinó de saber què, quan i com ingerir els nutrients adequats segons la càrrega d’entrenament i competició.

—És fonamental. Una bona alimentació pot marcar la diferència en el rendiment d’un jugador. Una dieta ben estructurada millora la resistència, la força, la velocitat de recuperació i redueix el risc de lesions. A més, també influeix en aspectes com la concentració o l’estat anímic, que són determinants en un esport d’alt nivell. Si un jugador no es cuida en aquest aspecte, per molt talent que tingui, no podrà rendir al màxim.

—Cada vegada més. Abans la nutrició quedava en un segon pla, però actualment la majoria dels clubs professionals compten amb un nutricionista. Encara hi ha diferències entre equips, però la tendència és que se li doni cada vegada més pes i recursos.

—Depèn de cada un. N’hi ha que estan molt conscienciats i cuiden molt la seva alimentació, i d’altres que necessiten més seguiment. Per això, part de la meva feina és educar-los, resoldre dubtes i ajudar-los a adoptar hàbits saludables que els beneficiïn a llarg termini.

—No, cada jugador té unes necessitats diferents segons la seva posició, la seva condició física i el seu percentatge de greix corporal. El que fem és establir unes pautes generals i després personalitzar-les segons cada cas. No hi ha una dieta única per a tot l’equip, sinó un plantejament adaptat a cadascun d’ells.

—El més freqüent és no consumir prou hidrats de carboni abans de l’entrenament o del partit, que són la seva principal font d’energia. També és habitual no hidratar-se correctament, no donar importància a la recuperació postentrenament o abusar d’aliments ultraprocessats en moments clau. Un altre error és menjar poc en dies de descans pensant que així es controlen millor, quan en realitat aquests dies són clau per recarregar energia i recuperar-se millor.

—No són imprescindibles, però en determinats casos poden ser útils. Per exemple, en períodes d’alta càrrega d’entrenament, en viatges llargs o en jugadors amb necessitats nutricionals específiques. Sempre han de ser un complement, mai un substitut d’una alimentació equilibrada. Utilitzats de manera correcta, poden ajudar en la recuperació muscular, en el manteniment del rendiment i en la prevenció de lesions.

—Fa uns anys, molts equips no tenien nutricionista i aquesta funció quedava repartida entre preparadors físics o fisioterapeutes. Avui dia, això està canviant i cada vegada se’ns dona més protagonisme. La nutrició s’ha convertit en una peça fonamental de l’alt rendiment. De fet, en els equips més professionals, la nutrició ja forma part de l’estratègia global, treballant colze a colze amb altres departaments com la preparació física i la fisioteràpia.

—Crec que anem cap a una personalització extrema. Cada vegada tenim més eines per adaptar la nutrició a cada jugador, com l’anàlisi de biomarcadors, la intel·ligència artificial o nous suplements basats en l’evidència científica. A més, l’educació nutricional seguirà sent clau perquè els jugadors siguin més autònoms i puguin optimitzar el seu rendiment a través de l’alimentació. Crec que en els pròxims anys veurem una integració encara més gran entre la nutrició, la medicina esportiva i la tecnologia per aconseguir el màxim rendiment possible.