Oriol Pi és un jove esportista de 24 anys que actualment està competint per la Federació Andorrana de Ciclisme (FAC). Des de ben petit sempre ha estat molt involucrat en el món de l’esport de competició, va fer trial fins als 21 anys, en què va aconseguir diversos títols en diferents campionats a més de competir en quatre copes del món de Trial. En l’actualitat, es dedica a la bicicleta, un esport que va descobrir mentre es recuperava d’una greu lesió d’ambdós genolls. Es va enganxar tant que s’hi ha quedat definitivament.
–L’última entrevista que li vàrem fer va ser com a pilot de trial, actualment, competeix en ciclisme de muntanya per la Federació Andorrana. Què el va dur a canviar el trial per la bicicleta de muntanya?
–La vida són etapes, i després de moltes lesions i incertesa vaig decidir canviar d’aires. Gràcies al suport de la Federació, que em va obrir les portes l’any passat, he pogut disputar carreres internacionals. També, avui dia, puc dir que gaudeixo d’un equip de professionals excepcional que m’ajuda a fer les coses més fàcils i m’ajuden a buscar el meu màxim potencial.
–Què l’ha aportat en l’àmbit personal aquest canvi?
–Molt aprenentatge i superació personal. Vaig començar de zero i gràcies al treball tan meu, com el de la gent que m’envolta, he pogut anar creixent dins d’aquest món. He conegut molta gent nova i a poc a poc m’estic intentant fer un nom.
–Utilitza els coneixements del trial en el BTT?
–Són esports força diferents, però tenen un component tècnic molt important tots dos. Tothom que ha sortit amb mi o bé m’ha vist, destaca l’habilitat tècnica sobre la bici i això ve donat gràcies a tots els anys de dedicació al trial. També, destacaria tot el bagatge previ en el món de la competició. Porto des dels 6 anys amb un dorsal i avui encara no me l’he tret.
–Andorra és un bon lloc per entrenar?
–Andorra és un paradís en aquest sentit. Tenim ports de muntanya llargs per fer els entrenaments exigents i alhora tenim descensos molt tècnics per millorar la conducció. Per altra banda, gaudim d’unes excepcionals instal·lacions esportives i mèdiques per portar un control i seguiment sobre l’entrenament que anem realitzant al llarg de la temporada.
–Aquesta temporada es disputa el Campionat del món de BTT al país. Creu que té opció d’obtenir-hi una plaça?
–És el principal objectiu del 2024, poder debutar en un Campionat del Món. De moment juntament amb l’entrenador hi estem treballant a consciència per arribar-hi. No obstant això, l’any és molt llarg i poden passar moltes coses. L’esport no és ciència exacta i hi intervenen molts factors que et poden fer tòrcer del pla previst.
–Quines competicions més té al cap per aquesta temporada?
–L’objectiu és poder arribar al 100% al Mundial que es disputa a casa. Em centraré en córrer modalitat Cross Country, Copa França, Copa Catalana Internacional i Copa Espanya. També ara a principi de temporada no descarto córrer amb carretera per agafar una mica de ritme de cursa i provar nous estímuls. Tot això, sempre que les lesions ens respectin. Toco fusta.
–Quin és el seu somni dins el món de l’esport? Veu factible poder-lo complir?
–Simplement demano poder continuar gaudint com fins ara. M’encanta el que faig i soc molt feliç entrenant i competint. Cada dia me’n vaig al llit pensant com podria ser millor i em llevo amb moltes ganes d’entrenar i donar el màxim. Això, comporta un sacrifici molt gran, però com que de petit se m’ha inculcat aquesta filosofia de vida ho veig com a part del procés per aconseguir els objectius. Com a objectiu personal, m’agradaria que el ciclisme de muntanya es pogués convertir en la meva feina, és a dir, només preocupar-me d’entrenar i competir al màxim nivell, sense haver de fer peripècies per poder-ho fer. És molt complicat, en soc conscient, però, per què no?
