La Marta Vidal integra els Castellers d’Andorra des que va constituir-se el grup ara fa cinc anys. Tot i que sempre els havia gaudit com a espectadora, el fet que es creés una colla des de zero va motivar-la a sumar-se en el projecte i ara està més que satisfeta fent castells i amb les amistats que hi ha trobat. De fet, no es planteja abandonar-lo i fa una crida perquè més gent s’hi sumi.
–Com va decidir unir-se a la colla castellera?
–Abans de constituir-se el grup, es va fer una primera reunió on jo no vaig anar, però sí una companya meva de feina que després m’ho va comentar. Ho vaig veure una bona idea i vaig decidir provar-ho.
–I s’hi va quedar.
–Sí, al final acaba enganxant, tant pels castells com per la gent que hi vas coneixent.
–Com van ser els inicis?
–Partíem des de zero. Potser hi havia quatre persones que tenien idea de castells i els primers dies, per a la majoria, tot era una sorpresa i un descobriment.
–Quina posició va assumir?
–Quan vaig començar, deia que faria pinya però que no volia assumir posicions compromeses. Al final, en una colla petita has de fer de tot perquè no hi ha prou gent, però jo acostumo a fer de baix, aguantant la resta.
–Ha apreciat una evolució al llarg dels cinc anys que porten en funcionament?
–En ser una colla petita, hi ha molta rotació, de manera que no podem fer grans estructures i dubto que puguem fer-les mai per una qüestió de persones. De tota manera, si bé al principi ens ho havien d’explicar tot de nou, ara anem més per feina.
–Actuen tant a Andorra com a fora del territori. Quina rebuda tenen?
–Normalment a casa és molt bona mentre que quan sortim a fora sempre anem a representar el país, i amb molt d’orgull. Hem aconseguit tenir un lloc dins de les colles de Catalunya i ja ens coneixen com els d’Andorra.
–Recorda algun moment en especial?
–Jo em quedaria amb una de les actuacions que vam fer a Barcelona perquè va ser la primera vegada que vam carregar un 3 de 7 després d’estar-lo buscant durant molt de temps. Tot i que no vam poder descarregar-lo, ens va quedar una satisfacció important.
–Aquesta és l’emoció que sol sentir quan construeixen un castell?
–A part d’una satisfacció molt gran, també hi ha una pujada molt forta d’adrenalina.
–Quins objectius persegueixen ara mateix?
–Com que hem tingut una sèrie de baixes, ara el que volem és cohesionar el que tenim i captar més gent.
–I com animaria la gent a unir-se a la colla?
–Tot i que hi ha molta gent que no es vol comprometre, no hi ha cap obligació i cadascú ve a donar el que pot. I no hem d’oblidar que també és una manera molt bona de fer integració a nivell de país.
