Al llarg de la seva carrera ha explorat la màgia, la televisió, l'escriptura i l'humor. Com definiria avui la seva trajectòria artística?
Ui! Que difícil. Continuo fent tot això, el que passa és que ho faig tot alhora. 'Apocalípticamente correcto' és un xou d'humor que finalitza amb un gran efecte de màgia. La màgia i l'humor són més semblants del que ens pensem. Ambdues persegueixen sorprendre l'espectador amb un final inesperat. Són arts molt similars: en la màgia no et poden veure venir i en l'humor tampoc. He après molt de la màgia i he après molt de l'humor, i m'agrada creuar els ensenyaments. M'agrada aplicar a la meva màgia el que he après de l'humor i aplicar al meu humor el que he après dels llibres de màgia. Això fa que l'humor sigui una mica màgic. Així que jo continuo fent el mateix: emboscat en un text, agotzonat en el meu amagatall, per saltar quan menys t'ho esperis, a vegades amb un acudit, a vegades amb un truc.
Quin concepte emmarca 'Apocalípticamente correcto' i com va sorgir la idea del monòleg?
El títol és una contradicció i el xou parla de les contradiccions humanes. Per ser més clar, dels dos motors que ens mouen a fer coses: la por i l'esperança. Són contradictoris. Un ens convida a continuar avançant i l'altre a retrocedir. Doncs fixa't que d'aquí surt un xou que avança a més de cinc riallades per minut.
En el xou planteja la gran pregunta: “Som realment lliures o el nostre destí ja està escrit?”. Vostè quina resposta es dona?
D'això parla el xou. De la quantitat de coses que ens condicionen i de les poques que podem decidir lliurement. Al final és una barreja. Hi ha coses que estan escrites, com el nostre llegat genètic, les lleis de la naturalesa, les lleis que hem d'acatar… tot això està escrit, però també hi ha fissures per les quals ens podem colar i prendre decisions, que sempre tenen un preu i que ens defineixen com a persones.
Els seus monòlegs solen combinar el que és quotidià amb el surrealista. Com selecciona els temes tan variats que apareixen en aquest espectacle, des de les autocaravanes fins a la llet de soia?
Els temes han de tenir un 'corazoncito' poètic i evocador. Cadascun dels temes del xou serveix de catapulta per explicar una història que parla de nosaltres. Les autocaravanes serveixen per parlar de la llibertat, per parlar de la gent que diu: “Vull sentir-me lliure, radical i genuïnament lliure. Agafaré als nens, les joguines dels nens; al gos, els atuells i joguines del gos; a la meva parella, amb les seves pors i amb les seves esperances; el ficaré tot en un infrahabitatge de PVC, ho lligaré al meu cotxe i a gaudir de la llibertat. Què pot sortir malament?”.
L'humor, en el seu cas, sempre ve acompanyat de reflexió. Creu que el riure és una eina per pensar millor?
El riure és una resposta física que pot venir provocada per moltes coses: per les pessigolles, per la ingesta de bolets, perquè et donen un esglai, per la inhalació d'òxid nitrós i també, a vegades, per l'humor. L'humor és el pensament que hi ha darrere d'un riure. El riure és l'escuma de la cervesa i l'humor és la cervesa que hi ha sota, potent i amb pressió. A ningú li agrada un got sol d'escuma. Ens agrada que darrere de cada riallada hi hagi una reflexió.
A més d'humorista, és il·lusionista. Quin paper juga la màgia en 'Apocalípticamente correcto'?
Hi ha un joc de màgia, al final de tot, que li dona significat a tot el xou. És un dels efectes més impossibles que he vist mai. De veritat que qui ho veu li explota el cap.
Ha dit alguna vegada que l'humor serveix per exorcitzar les pors. Quines pors intenta espantar en aquest espectacle?
Totes les pors ens bloquegen i ens lliguen. La por és el gran enemic de la llibertat. La por espanta el riure, però, paradoxalment, el riure espanta la por. Tot és qüestió de veure qui dispara primer.
El xou arriba ara a Andorra, al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Què espera del públic andorrà i què poden esperar ells de vostè?
He actuat moltes vegades al Centre de Congressos d’Andorra la Vella i sempre ha anat molt bé. El públic d'Andorra és molt exigent, però molt agraït. Crec que 'Apocalípticamente correcto' els encantarà i serà una altra gran experiència.
Amb tants anys d'experiència en escenaris, televisió i llibres, què és el que més gaudeix de pujar-se'n a un escenari en directe?
M'enamora el fet que el que succeeix aquesta nit en l'escenari és únic i irrepetible. És el que té el directe. És un vestit a mida per al públic d'aquesta nit. Això aporta un vertigen especial a cada actuació. No hi ha possibilitat de repetir, tot és a primera presa. Si hi ha algun imprevist… caldrà convertir-lo en virtut com sigui.
Finalment, si hagués de convèncer a algú que mai ha vist un espectacle seu per venir a 'Apocalípticamente correcto', quina frase li diria?
Li diria que és un monòleg arrebossat amb la farina fina de l'enginy, el pa ratllat de la ironia i un ou de 'chorradas' dites una darrere d'una altra. Un humor fi i blanc, però també transgressor. És un humor tan fi i tan blanc que gairebé es podria esnifar. Un humor tan transgressor que, per molt que ho intenta, no aconsegueix ofendre a ningú. Un espectacle per a tots els públics, inclòs vostè.
