Més que caminar, Leo Urban salta i escala. El seu medi preferit és la natura, fet que té molt a veure amb que els seus pares s’enamoressin d’Andorra en un viatge de tornada a París i decidissin canviar la gran ciutat pel les muntanyes del Principat. Aquí va aprendre a fer parkour i a escalar i és on ha realitzat la seva última fita: pujar al Casamanya descalç en ple hivern.
Com va néixer el repte del Casamanya?
El món en el qual vivim ha esborrat del nostre ADN la part innata per voler explorar coses noves i viure aventures. En canvi, a mi m’encanta sortir de la zona de confort, i si el repte és en relació amb la natura, millor, perquè les sensacions són més fortes.
Això té a veure amb l’anomentat primal parkour?
Sí. A Engolasters, en comptes de saltar d’una paret a una altra, ho faig d’una roca a un arbre, i també pujo muntanyes. Descalçar-me ha estat el pas lògic en el meu camí per connectar amb les meves capacitats ancestrals i recuperar l’instint perdut.
És la primera muntanya que ha pujat en aquestes condicions?
És la primera completament nevada, perquè a l’estiu ja ho havia provat. Després he investigat i es veu que ningú ho havia fet abans. Sens dubte, és una nova via per explorar.
I per què el Casamanya?
Sempre havia volgut començar amb aquesta muntanya, perquè l’he pujat moltes vegades i fer-ho descalç era com coronar-ho de la forma més pura possible.
Vostè va començar molt jove amb el parkour?
Sí. Andorra que té una zona urbana molt interessant per saltar i treballar els moviments.
Ara, però, els seus reptes més coneguts tenen a veure amb l’escalada urbana?
Sempre m’he sentit atret molt la sensació de llibertat que et proporciona el fet de pujar sense corda i dur la ment a un altre nivell. Sentia que ja ho havia fet tot al parkour i volia explorar noves facetes de l’escalada.
I va pujar a la torre Agbar de Barcelona.
Sí, però vaig trigar cinc anys fer-ho perquè necessitava establir una nova relació amb l’altura. En el parkour com a molt puges a una teulada, i passar de 20 metres a 200 és complicat.
Com es fa això?
He tingut la sort de viure a Andorra. A Engolasters hi ha dues antenes de comunicació on vaig poder lluitar una mica contra la por al buit i a les altures.
Té por a les altures?
Tinc poc però ho he treballat perquè no m’afecti a l’hora d’escalar. Quan no portes corda, sents la por i ets conscient que qualsevol errada et pot costar la vida. Però és una por totalment necessària. Crec que si no tingués por, seria més perillós.
Algun edifici somiat?
L’Empire State Building de Nova York.
Està treballant en un projecte relacionat amb el parkour amb el Ministeri de Cultura i Esports Ministeri de Cultura i Esports.
