Laura Martín és una actriu polifacètica que va entrar al món de teatre per fer front al pànic escènic que patia, però sense saber que trobaria un àmbit que li encantaria i la faria feliç: l’actuació. Un dels seus somnis era formar part de l’equip del Fantasma de l’Òpera, el qual ha fet realitat fa poc, quan li van confirmar que el paper era seu.
–Descrigui’s, qui és Laura Martín?
–Soc una actriu musical que canto, ballo i actuo, tinc 24 anys i em descric com una persona molt lluitadora amb les idees molt clares i molt perfeccionista. Des de petita, sempre he tingut clar el què volia i he lluitat per aconseguir tot el que em proposo. Soc una persona amb les idees molt clares i que lluita pel que vol. El meu interès pel teatre va començar amb quatre o cinc anys quan la meva mare em va apuntar a teatre al Col·legi Sant Armengol, a la Mercè Canals. Em van apuntar simplement perquè jo era una noia tímida i volien fer-me sortir de la meva ‘closca’ i llavors vaig començar a descobrir un món que em fascina molt. També recordo que des de molt petita sempre he tingut molt clar que volia dedicar-me al teatre perquè per a mi estar sobre l’escenari era com el millor que em podia passar. Em generava moltíssimes emocions i una felicitat que res més em dona. Tot i que, fins als 17 anys no vaig poder començar a formar-me en teatre musical perquè a Andorra en aquell moment no hi havia res que pogués fer.
–Recentment, ha aconseguit entrar dins l’elenc del Fantasma de l’Òpera. Com ha estat el trajecte fins a obtenir aquest paper?
–He aconseguit entrar al Fantasma de l’Òpera mitjançant una audició d’un mes i mig, més o menys, i bàsicament el trajecte fins a obtenir aquest paper considero que va començar fa anys, quan vaig començar a formar-me, tot el que he anat aprenent i les hores que he dedicat a la meva formació. Tot plegat ha format part d’aquest trajecte que té com a resultat aquest paper. D’altra banda, també ha estat un camí molt dur, molt bonic, però molt difícil. He tingut problemes per dormir dels nervis quan estava a la fase final. Encara més quan és una interpretació que ha format part dels meus somnis.
– Algun paper que hagi interpretat i que l’hagi marcat?
–Diria que Mek, el paper que estic interpretant ara, és el que més m’ha marcat, però perquè és el meu primer paper com a tal, llavors està deixant una empremta important. Per a mi sempre serà el meu primer personatge, la meva primera producció i sempre tindrà un lloc al meu cor.
–El fet de ser dona li ha suposat alguna dificultat per aconseguir els seus somnis dins de l’àmbit del teatre?
–Sí que és veritat que en el món del teatre musical som moltes més dones que homes, per tant, hi ha molta més competència dins de l’àmbit femení, que és el que he pogut observar jo amb el poc temps que porto en aquesta indústria. Jo he tingut molta més competitivitat en el sector femení, ja que som moltes més noies les que ens volem dedicar a això. Per aquesta raó, sento que com a dones hem de lluitar molt i, potser hem de treballar el doble, perquè tenim molta més competència que un home.
–Què els diria a les persones que tenen la curiositat per aquest món artístic, però continuen sense decidir entrar-hi?
–Les persones que es volen dedicar al món teatral, ho fan perquè realment senten passió per aquest vessant de l’art. També és un món que exigeix molt mentalment i has de tenir molt clar que és realment la teva passió, el que et fa feliç i que saps que vols lluitar i donar el teu 100% per aconseguir una mica de fruits. Partint d’aquest punt, si se sent tot això, jo els diria que ho facin, que vagin amb el cap tranquil i que s’animin a intentar-ho. Animo a tothom que estigui interessat que ho intentin, que no es quedin amb l’espineta de no haver-ho intentat, perquè el talent és treballar. Llavors, si algú els diu que no tenen talent, que no ho escoltin, que simplement lluitin, treballin i millorin. La idea que es neix amb talent és molt antiquada, el talent es pot aconseguir.
