—Li voldria demanar que faci un petit resum de les start-ups que s’han presentat. Quines li semblen més actuals i interessants des del seu punt de vista?
—Avui s’han presentat 20 start-ups, dues dels quals són de fora del país i la resta d’Andorra. D’aquestes, 17 han fet el pitch (una presentació curta i molt directa que una start-up fa davant d’inversors), mentre que les altres es reuneixen amb inversors sense haver-lo presentat.
Agafem start-ups amb diferents graus de maduració. No hi ha millors ni pitjors: cada inversor té un perfil i interessos diferents. És com un matrimoni: s’han de trobar i encaixar l’inversor i la start-up.
Una part del model d’economia innovadora és, evidentment, l’educació de les noves generacions. A Andorra disposem d’una universitat pública i una privada. Quines disciplines caldria impulsar?
Crec que aquest treball ha de començar abans de la universitat. A Andorra hi ha un projecte que s’anomena Escola Emprenedora, on ja des de petits s’ensenya cultura emprenedora, resiliència, parlar en públic, muntar projectes… totes habilitats fonamentals per emprendre. Les universitats també tenen un paper essencial, però és important començar des de les escoles.
—Una part del model d’economia innovadora és, evidentment, l’educació de les noves generacions. A Andorra disposem d’una universitat pública i una privada. Quines disciplines caldria impulsar?
—Crec que aquest treball ha de començar abans de la universitat. A Andorra hi ha un projecte que s’anomena Escola Emprenedora, on ja des de petits s’ensenya cultura emprenedora, resiliència, parlar en públic, muntar projectes… totes habilitats fonamentals per emprendre. Les universitats també tenen un paper essencial, però és important començar des de les escoles.
—Entre els projectes presentats, hi ha alguna start-up que treballi directament en l’àmbit de l’educació?
—Entre les que s’han presentat avui, no. Però al país sí que en tenim algunes que treballen en educació i en el desenvolupament del talent emprenedor.
—Tampoc. Avui no n’ha presentat cap, però al país sí que en tenim en els sectors de medicina, salut i biotecnologia. Algunes utilitzen intel·ligència artificial, ja que els permet fer recerca més ràpid i automatitzar processos que abans es feien manualment.
—D’aquestes presentacions, hi van participar els tres bancs d’Andorra: Creand, MoraBanc i Andbank. Estan aquí per buscar projectes interessants o per actualitzar els seus negocis?
—Hi ha de tot. Alguns hi són perquè els agrada formar part d’aquest ecosistema i aposten per la innovació. Molts venen a buscar projectes, altres a establir connexions generals o per poder explicar, des del seu punt de vista, com està el sector de la inversió en venture capital.
—I quan parlem d’inversors, ens referim a inversors del país?
—Han vingut 17 inversors de fora i uns 15 del país.
—Fa un mes, Andorra va acollir una sessió informativa dedicada a la construcció d’una nova economia centrada en la intel·ligència artificial (IA). Durant la conferència, es va repetir diverses vegades la idea de convertir Andorra en un prototip europeu de Silicon Valley. La idea principal és la creació d’un hub andorrà d’agents d’IA no-code, que es puguin utilitzar sense coneixements de programació. Quina és la seva opinió?
—L’autor d’aquest projecte, Bruno Ciroussel, té molts projectes interessants; és una persona amb experiència i bones connexions. Penso que és molt important que hagi vingut a Andorra. La part en què més estem treballant és la programació amb codi zero, però encara estem a l’inici, parlant de com les start-ups del país poden aprofitar aquesta plataforma per evolucionar més ràpid el seu model.
—Aquest pla inclou aspectes que semblaven de ciència-ficció, com que en el futur els robots pagaran impostos. Però, amb arguments sòlids, podem veure que no és fantasia, sinó el nostre futur. Està d’acord?
—És un debat que existeix a nivell internacional, tant realista com filosòfic. Si la intel·ligència artificial fa cada vegada més coses que abans fèiem nosaltres, caldrà decidir si ha de pagar la Seguretat Social. Ja veurem cap on evoluciona, però, de moment, encara ho veig bastant lluny.
—Tornem a la realitat. Avui, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha mencionat que el 8% del pressupost de govern s’invertirà en innovació.De quants diners estem parlant?
—Sí, això és l’objectiu. Això és un objectiu a 10 anys. Ara mateix, s’està invertint 1% del pressupost públic. El 2026 serà de 1,75%, i la idea és anar augmentant progressivament fins a arribar al 8% en una dècada.
Si parlem del pressupost d’aquest any, aquest ascendeix a 668 milions d’euros.
—La ministra també ha esmentat la relació entre la internacionalització de les empreses andorranes i l’Acord d’Associació amb la Unió Europea.Com afectarà la imatge d’Andorra com a país d’innovació a les negociacions de l’acord?
—Jo ho veig al revés: l’acord d’associació facilitaria la implementació del pla d’innovació, ja que ens permetria accedir a fons europeus, igual que els nostres veïns. També milloraria l’accés al talent, tant entrant com sortint. L’acord només pot contribuir a impulsar el pla d’innovació.
En aquest sentit, la internacionalització de les nostres empreses en sortirà clarament beneficiada.
—A la presentació, vostè ha mencionat que ciutats com Tallinn, Màlaga o Seül han aconseguit transformar la seva economia i ara són conegudes com a ciutats de la innovació. Quant de temps ha requerit aquest procés?
—Qualsevol canvi de model econòmic és lent i requereix perspectiva a llarg termini. Per això s’ha establert un pla a deu anys. Per exemple, a Màlaga, el procés es va iniciar cap a l’any 2000, demostrant que la transformació econòmica porta dècades.
—És a dir, d’aquí a 10 anys Andorra es convertirà en un país innovador?
