Josep Majoral

Jo sempre dic el mateix: faig un balanç dividit en dues parts. El primer mig any de mandat el qualificaria com a convencional. Què vull dir amb això? A l'inici aterrisses a la gestió comunal, sovint amb una manca d'experiència, i necessites situar-te, conèixer els processos i el personal. Per tant, aquest primer període és de situar-se i adaptar-se, amb un balanç que considero normal. En canvi, durant el segon mig any d’aquest primer any de consolat, esperava veure una mica més d’actuació, presa de decisions i un projecte polític clar que permetés la dinamització de la parròquia. Aquí, si hagués de posar una nota, donaria un suspens, ja que trobo a faltar un projecte polític definit per impulsar aquesta dinamització. Tot i que s’està treballant en projectes com els pisos tutelats, encara no s’ha vist cap resultat tangible. Recordo que, en l’anterior consolat, es va deixar encomanat un projecte que ja ha arribat, però del qual encara falta començar la construcció. En aquest sentit, no hi ha avenços visibles. Pel que fa a la residència universitària, vam deixar una empresa disposada a fer la inversió. Tanmateix, aquesta corporació ha desestimat la proposta i, fins ara, tampoc s’ha fet res per substituir-la amb una alternativa concreta.

Nosaltres, en el tema concret de l'habitatge, portàvem dues mesures molt específiques al nostre programa electoral. La primera era destinar una part de la residència universitària que volíem construir a l’Hotel Pol a pisos petits específicament pensats per al jovent que volgués emancipar-se. Tot i que aquesta no és la solució definitiva per al problema del país, sí que anava en la direcció de donar suport a aquest col·lectiu. En segon lloc, recordareu que vam tancar un acord extrajudicial en el cas Portalada, pel qual el Comú va passar a ser propietari de diversos terrenys. Aquests terrenys es troben a la zona compresa entre l’actual Epizen fins al Sant Eloi. Vam posar aquests terrenys a disposició del Govern perquè fos aquest qui es fes càrrec de la construcció de pisos de lloguer accessible.

Aquests serien uns pisos situats a la zona del pont de Fontaneda, una mica més avall. No voldria donar massa noms per no fer publicitat, però aquest projecte va ser iniciat durant el nostre consolat i, fins on sé, continua en la mateixa línia. El projecte estava dirigit a persones majors de 65 anys amb una dependència mínima, un criteri determinat pel Govern a través del Departament d’Afers Socials. Durant el nostre mandat, vam deixar un fons de 6 milions d’euros procedents de col·laboracions amb administracions privades i fundacions. A més, vam aconseguir que el Govern invertís 5 milions d’euros més en aquest projecte. Què hauria fet jo? Probablement, el mateix que s’ha fet fins ara, però amb una anticipació més gran. M’hauria avançat a treure a concurs l’edifici per conèixer amb precisió quina seria la xifra exacta per a la construcció. Ara es treballa amb estimacions aproximades, però crec que és important tenir una xifra certa per planificar millor i assegurar-nos que no faltin recursos a última hora.

En tot cas, sempre dic el mateix: Unió Laureadiana va ser, si no el primer, un dels primers impulsors del vial de Sant Julià. Jo mateix anava al capdavant de la llista territorial a les eleccions generals del 2015, i recordo clarament aquella campanya. Durant aquella, el govern d’aquell moment, que és el mateix que l’actual, es va comprometre públicament a construir el vial entre el 2015 i el 2019, però no es va fer. Avui dia, continuem amb la mateixa tònica des de Sant Julià, reclamant aquesta infraestructura. Sembla que s’ha fet un petit avenç: actualment s’estan col·locant les barreres de protecció contra la caiguda de blocs, un primer pas important. El següent pas, segons el compromís públic assumit pel Govern, és començar la construcció del vial abans de l’any que ve. El nostre posicionament no ha canviat: vam reclamar el vial el 2015 i el continuem reclamant ara, ja que Sant Julià el necessita. És l’entrada del país, i, si finalment es construeix, ho celebrarem.

Bé, en tot cas, nosaltres, si recordeu, a les últimes eleccions comunals ens presentàvem en coalició amb Demòcrates. Un dels compromisos que teníem, i que constava fins i tot en el programa electoral, era que el vial es faria. La nostra proposta era finalitzar el vial de la mà del Govern, que és qui té la competència per portar-lo a terme. Ni els grups parlamentaris de la minoria ni el Comú de Sant Julià tenen la potestat per executar aquesta infraestructura. Qui té la responsabilitat, i m’atreveixo a dir, l’obligació de fer-ho, és el Govern.

La veritat és que no tinc gaire arguments per valorar-ho perquè estem molt al marge. Cal recordar que, en un ple del Comú, com a membres de la minoria, vam reclamar la possibilitat de fer una visita a l’edifici. No hem pogut fer aquesta visita ni ens l’han proposada, i, per tant, tenim poca informació al respecte. Pel que sembla, abans de finals d’any s’obrirà la planta baixa de l’edifici, on s’ubicaran la biblioteca, el bar i el vestíbul. De la resta de l’edifici, poca cosa més sabem. Sense tenir més informació, i amb la possibilitat d’equivocar-me, el que sí puc dir és que fa un any es va fer una consulta popular – si és que es pot considerar així – en relació amb la façana. Es va obtenir un resultat, però, fins avui, no em consta que aquesta façana hagi estat licitada.

Desconec els detalls del seu projecte. Sé que fa un parell de mesos, aproximadament, van presentar un pla en l’àmbit turístic, que entenc que s’està implementant. Ara caldrà veure quin és el resultat final d’aquest pla. El que sí puc dir és que nosaltres teníem un projecte clar i concret. Potser hauria funcionat o no, això mai ho sabrem, però per a nosaltres era un projecte innovador que beneficiava totes les parts implicades: l’usuari – en aquest cas, el turista –, el comerç i el Comú. El projecte consistia en crear una plataforma on el Comú hi aportava uns diners que es destinaven a pagar descomptes per als turistes o visitants. M’explico: per exemple, una persona d’Andorra la Vella que venia a comprar a Sant Julià trobaria un producte que, teòricament, si el Comú subvencionava amb un 10%, seria un 10% més econòmic. Aquest sistema beneficiava el turista, que gaudia d’un descompte; el comerciant, que millorava la seva competitivitat i podia atreure més clients, i el Comú, que obtenia una base de dades de visitants. A curt termini, aquests descomptes haurien estat compensats per la publicitat generada per la mateixa plataforma, basada en el volum total de visitants.

En el marc d'aquest projecte, Naturland era un possible client més. Naturland és important pel nombre de visitants que portava. Si a través d'aquesta plataforma el restaurant de Sant Julià X pot arribar en mil·lèsimes de segons a l'impacte de tot el visitant de Naturland, penso que pel restaurant és molt positiu. Si, a més, al restaurant el Comú assumeix un 5% de descompte, encara és més positiu per ell. I, per tant, tot això era el que perseguíem, trobar aquesta sinergia entre comerç, visitant i Comú. No era més que això.

La valoració que faig no ha canviat. Si comparem Sant Julià amb la resta de parròquies d'Andorra, Sant Julià no ha crescut. No ha crescut, o més ben dit, sí que ho ha fet, però de manera lineal des de l'any 2004 fins a la data d'avui. I, per tant, les exageracions que es veuen en altres parròquies a Sant Julià no hi són. D'aquesta manera, la valoració de la parròquia és una valoració moderada, assenyada i dins la mesura del raonable.

La primera solució és assegurar que tot el que es faci es faci bé, tant a nivell visual com d’impacte. Això implica respectar la normativa pel que fa a volumetries i altres aspectes. Si optem per edificis més baixos en lloc de torres, reduirem l’impacte visual, en línia amb el que avui critiquem entre tots. Aquesta és una de les mesures que hauria d’incloure la propera modificació del pla urbanístic. Una altra proposta que considero rellevant és aplicar un model semblant al que ha implementat la Massana. Aquesta parròquia ha establert límits clars i modulacions en funció del que es va desenvolupant, cosa que penso que també podria ser útil a Sant Julià. Si es vol ser encara més radical, caldria plantejar-se quanta gent pot acollir Sant Julià, una qüestió que hauria de determinar-se a través dels plans de càrrega, que encara no hem vist. Un cop disposem d’aquestes dades, caldrà considerar on es pot construir i on no. No és el mateix construir a dalt de tot de Canòlic, on la carretera és estreta i els recursos són limitats –clavegueres incloses–, que fer-ho a les zones més accessibles, com la franja entre el centre de Sant Julià i l’Aduana.

La meva queixa no rau tant aquí, sinó en la manera com es gestionen projectes importants per a la parròquia. Per exemple, en el cas dels pisos tutelats, que és un projecte que ja havíem iniciat nosaltres, quan érem membres de la minoria, estàvem asseguts a la mateixa taula amb tota la informació des del primer moment, igual que els cònsols. Per això crec que, si no han canviat, aquest projecte segueix la mateixa línia que vam establir. Ara, trobo a faltar tenir accés a aquesta informació. Al final, la informació que obtinc arriba a través dels mitjans, amb més o menys retard, i això em situa en una perspectiva més pròpia d’un ciutadà de Sant Julià que no pas d’un representant. És la primera vegada, com va dir el mateix cònsol el dia de la presa de possessió, que tenim dos cònsols sortints asseguts al ple del Comú juntament amb els dos cònsols entrants. Els cònsols sortints, sigui quin sigui el seu color polític, aporten un viscut de quatre anys, amb informació, contactes i una visió política que no necessàriament han de compartir, però que és valuosa. Aquest bagatge inclou coneixements sobre problemàtiques que ja es preveien durant el mandat, perquè, amb el temps, les coses evolucionen i pots identificar possibles problemes futurs. Em sap greu que tot aquest coneixement i experiència no es vulguin, per motius que desconec, aprofitar plenament.