Vostè és politòleg, jurista, professor i investigador, però que també ha tingut un càrrec en la gestió universitària. Com fa per gestionar totes aquestes tasques en el dia a dia?
Vaig ser-vicerector durant set anys, però ara ja no. Quan un és vicerector és més complicat: la docència es redueix molt —tot i que jo sempre vaig fer alguna classe— i la investigació també se’n ressent, perquè la gestió és molt demandant. Ara he tornat a ser professor ‘normal’, i estic dedicat a docència, recerca, conferències i altres tasques.
Ha col·laborat amb centres internacionals. Què li han aportat aquestes experiències fora de Catalunya i Espanya en relació amb la visió sobre la democràcia i la participació?
L’acadèmia està molt internacionalitzada i és habitual que els investigadors facin estades fora o imparteixin classes en altres institucions. Això aporta coneixements, contactes i una visió més complexa del món. A més de la tasca acadèmica, també he fet consultoria per institucions de països com l’Uruguai, Mèxic o els Estats Units, i això és molt enriquidor per conèixer realitats i complexitats diferents.
Què entén vostè per democràcia?
El concepte de democràcia ha evolucionat. Avui dia s’entén sobretot en clau de 'democràcia deliberativa' que no es redueix només a votar cada quatre anys, sinó a situar el centre de la vida democràtica en el debat públic i en la construcció de consensos amplis.
Hi ha països que representin millor aquest ideal de democràcia deliberativa?
No exactament. És un ideal i tots els països estan lluny. Les nostres estructures democràtiques, heretades del segle XIX i XX, no s’han adaptat prou. Veiem més polarització i erosió del debat públic, i en alguns aspectes anem en direcció contrària a l’ideal.
En una societat tan digitalitzada, quins avantatges i quins riscos veu per a la participació ciutadana i la democràcia?
Encara no estem del tot digitalitzats, som a l’inici. Hi ha països més avançats, com Estònia o Taiwan. La digitalització té riscos: invasió de la privacitat, biaixos, manipulació i opressió, sobretot perquè les eines són propietat de grans companyies privades. Però també té oportunitats enormes si es fan servir bé. Les decisions que prenguem ara tindran conseqüències durant dècades.
Quina hauria de ser la direcció correcta en aquest camí digital?
Les tecnologies han d’esdevenir un suport per a la ciutadania i per a les institucions, però en cap cas poden substituir la decisió política, que hi ha de romandre en mans de les persones i dels seus representants. Perquè aquest suport sigui realment útil i equitatiu, els governs han de garantir formació i capacitats digitals al conjunt de la població, evitant noves bretxes i assegurant que tothom pugui fer un ús crític i responsable d’aquestes eines. Al mateix temps, es fa imprescindible una regulació eficaç —especialment en l’àmbit de la intel·ligència artificial— que vagi més enllà de les declaracions de principis i estableixi obligacions, limitacions i mecanismes de supervisió; una regulació que, tot i començar a nivell estatal o europeu, aspiri a la coordinació internacional per donar resposta a l’escala global de la tecnologia.
Quin és el seu punt de vista sobre Andorra, en termes de democràcia i institucions?
No soc especialista en política andorrana, però pel que conec, la situació és comparable a la dels països del voltant. Com altres, Andorra va endarrerida en regulació efectiva, especialment en intel·ligència artificial. Tot i la seva mida, ha de fer els deures interns i també participar en iniciatives internacionals, per exemple a Nacions Unides.
Es parla de crisi de la democràcia, que n’opina?
Les democràcies sempre han tingut crisis, però avui veiem dèficits clars i deteriorament de la vida democràtica. Un signe és l’auge del populisme, la polarització i la fragmentació social, que dificulten la construcció de consensos i en gran part s’observen a les xarxes socials, però també hi ha altres factors. Els sistemes democràtics no estan reaccionant prou ràpid.
A més de les xarxes socials, quins altres factors expliquen aquesta polarització?
La digitalització en general fomenta la cultura de la immediatesa i la imposició, contràries al diàleg democràtic. També hi ha reptes globals (crisi climàtica, pandèmies, guerres, seguretat, regulació tecnològica) que desborden els estats nacionals, generant frustració i obrint la porta a respostes populistes i simplistes.
En la seva ponència titulada ‘Democràcia i participació ciutadana en la societat digital’, quins seran els punts a tractar?
Exposaré el context actual i insistiré que som en un moment crucial per decidir la direcció de la tecnologia. La participació ciutadana és clau. Vull transmetre un missatge d’optimisme: la tecnologia pot ajudar a trobar solucions. Mostraré exemples positius, com Taiwan i Estònia, i subratllaré que, per ser un país petit, Andorra té bones condicions per impulsar transformacions democràtiques i participatives.
