Cada ciutat té tantes mirades com visitants té. Aquest és el missatge que l’ex alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Ganyet, ha volgut mostrar amb la seva darrera exposició Venezia, que es pot veure fins al 23 de març a la galeria d’art Pilar Riberaygua. L’arquitecte i artista es nodreix de les fotografies per mostrar els detalls que sovint passen més desapercebuts –i que estan plens de vida– per mostrar la seva visió de la ciutat i el pas del temps.
–L’artista neix o es fa?
–Jo crec que les dues coses. Tot i que l’artista té una sensibilitat i alguna cosa innata. Però a més d’aquesta qüestió innata, les influències, les relacions i les pròpies experiències també hi tenen una gran presència, per tant, sembla que l’artista neix i a més, es fa.
–Quins referents artístics han influenciat en les seves darreres obres?
–Hi ha dos artistes que per a mi han sigut decisius,el Perico Pastor i el Jaume Riba com a fotògraf. A més, com a arquitecte, i no podia ser d’una altra manera, m’ha influenciat la mateixa ciutat de Venècia. La ciutat de Venècia és art en tota la seva magnificència.
–Quina motivació ha tingut per fer ‘Venezia’?
–Les ciutats depenen molt també de l’observador, com qualsevol paisatge, aleshores, si mil persones visiten la ciutat, en aquest cas Venècia, hi haurà mil Venècies diferents. I en aquest cas, una visita a aquesta ciutat va motivar que volgués aportar humilment la meva visió de l’indret. Que és la visió dels petits detalls aparentment insignificants que hi ha en els seus murs i tàpies.
Per una banda, la ciutat té els grans monuments, les places i els canals, i per l’altra, hi ha el teixit que fa possible tot això, i són els murs i tàpies que han sofert les conseqüències del temps o les fregadisses de la gent, tot això és símbol de vida. I jo he intentat captar-ho i mostrar la vida que tenen els murs i tàpies de Venècia.
–Com definiria l’exposició?
–El concepte de Venècia. El concepte de la ciutat.
–Quines altres obres ha realitzat?
–He fet diverses exposicions en diferents ciutats catalanes, com Barcelona, Lleida o la Seu d’Urgell i Venezia és la tercera exposició que faig a Andorra. En vaig fer una al Centre Cultural la Llacuna i una a Encamp.
Per recordar alguna d’aquestes exposicions, per exemple, en vaig fer una anomenada Simetries, una altra que es va dir Paisatges íntims i una titulada Paisatges immediats. Per tant, sempre em moc al voltant dels paisatges i d’aquestes sensacions íntimes. A més, a mi m’agrada molt l’ordre, per això m’agrada molt el coneixement, i a vegades, per sota d’un aparent desordre, hi ha un ordre, d’aquí ve també d’una manera o altra que les simetries estiguin incloses en les meves obres.
–Creu que a Andorra es valora la feina dels artistes?
–Jo crec que sí. La societat d’Andorra ha evolucionat molt en les darreres èpoques, és una societat culta i jo crec que s’ha avançat molt i estic convençut que a Andorra es valora molt l’art.
–Quins tres valors fonamentals ha de tenir un artista?
–Sinceritat, amor per la feina i veure clarament el seu destí.
–Quin consell donaria a un jove artista?
–Que segueixi el seu camí. Que vagi cremant etapes però que no es desvii del camí. I que les influencies que rebi les aprofiti per aprofundir més en les seves pròpies.
–És difícil ser artista?
–Picasso deia que l’art i la inspiració arriba sempre treballant. S’ha d’anar insistint, s’ha de ser constant, s’ha de mirar sempre endavant i s’hi ha de posar moltes hores. No s’arriba enlloc –en la vida en general– improvisant contínuament.
De la mateixa manera que un mateix ha de buscar el seu camí i quan l’hi sembla que ja l’ha trobat, ha d’intentar aprofundir-ho al màxim possible. H
