Els uns vetllen pel veí que s’apropa a la farmàcia a comprar els bolquers, mentre que els altres es cuiden de la persona al mostrador d’aquesta farmàcia. Plegats, tenen cura del benestar de la integritat de la població i col·laboren per tal de cobrir les mancances que constaten en el si de la vila. Jean-Jacques Carrié al capdavant d’Iniciativa Publicitària i Òscar Ramon, en el seu cas president de l’Associació de Veïns i de Comerciants, formen una sola peça en la lluita del Pas de la Casa per a convertir el poble en una destinació de referència tant a l’hivern com a l’estiu.
–La seva missió actual està molt centrada en el pla d’embelliment del poble, però també treballen en la captació de turistes i la millora de la qualitat de vida dels veïns de poble.
–Òscar Ramon (O.R.): Aquesta és la idea: que a nivell social estiguem millor i tinguem millors serveis perquè estem creixent com a poble i, d’altra banda i gràcies a Iniciativa Publibitària (InPub), que tinguem un turisme millor. Per això és important que estiguem tots a la una i la bona sintonia amb el Govern, amb el comú i amb Saetde i esperem treballar durant molt de temps per intentar millorar el poble.
–Quin és el seu principal objectiu, ara per ara?
–Jean-Jacques Carrié (J.J.C.): Les associacions hem de cuidar tothom. S’ha de buscar la formula per tenir content a tothom: promocionar el Pas de la Casa encaminant-nos a una estació de nivell. Amb aquest objectiu, el Govern ha triat algunes de les idees presentades al concurs d’arquitectes per embellir el poble i començar a actuar. Les primeres accions abordaran el riu Arieja: es vol fer un corredor al costat, un passeig des del Valira. Millorar l’entrada per tal que l’accés sigui fluït així com perquè hi hagi una òptima seguretat dels nens que van a l’escola.
–O.R.: També volem impulsar activitats al camp de neu per la part francesa: tirolines, bicicletes… Aprofitar-ho tot, no només la part d’Andorra.
–Una mena d’espai d’aventura al Pas de la Casa?
–O.R.: Una zona al costat de pistes destinada a la gent que no esquia, per oferir activitats alternatives. A més, amb les obres per instal·lar el nou telecadira i amb l’enderrocament d’una sèrie d’edificis tot està molt més permeable i maco. La gent que ve amb nens pot anar a la zona de debutants i els bars amb terrasses guanyen en qualitat.
–J.J.C.: El mur que tancava les pistes era una separació entre la carretera i el poble. Ara està tot alliberat i fa l’efecte que les pistes entren al Pas de la Casa. Saetde vol seguir fent que les pistes arribin pràcticament dins dels restaurants i les botigues i que la vista dels qui dinen al restaurant sigui la neu i no un mur. Saetde té previst invertir per actuar en aquest sentit. Ens falta fer pressió al comú perquè, oposició o no, amb lleis o sense, hi ha un moment en què l’economia s’ha d’imposar i crec que podem trobar solucions legals. Si una societat vol invertir milions en un espai, t’agradi o no la persona, s’han d’obrir les portes i ficar-li una catifa vermella. Perquè si a aquesta persona li fiquem obstacles, agafa els diners i no té problema en marxar a invertir a l’Argentina o a Azerbaidjan. L’hem de cuidar, pel bé del Pas de la Casa i d’Andorra.
–Creuen que queden moltes traves a esquivar abans que l’acord d’intencions sigui quelcom efectiu?
–J.J.C: Cal que els advocats d’un i altre costat trobin la solució legal per tal que tothom estigui content i que Saetde no tingui problemes a l’hora de tirar els seus projectes endavant. Crec que a nivell institucional estan d’acord amb nosaltres. El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, també ens ha manifestat la seva intenció d’anar invertint poc a poc per arreglar el poble. El comú, de la seva banda, és positiu: vol arreglar voravies, problemes de llum…
–O.R.: Senyalitzar els carrers, també. Hi ha bona sintonia per arreglar el poble. Ens amoïna el tema dels aldarulls perquè no és res que doni una bona imatge. El què volem són famílies, gent amb poder adquisitiu mitjà i alt que es trobin a gust al Pas de la Casa. Els grans esdeveniments no tenen futur: potser ens donen diners ara però d’aquí un parell d’anys seran un problema. Per això hem de cercar un punt mig perquè tothom pugui treballar a gust.
–No és només que no aportin gaire diners sinó pel benestar dels veïns. Quina sensació hi ha?
–O.R.: El que veig és que es tracta d’una cosa puntual, però que es pot evitar. Si ja saps que venen grans multituds, hauràs de reforçar la policia, per exemple, emprendre una sèrie de mesures amb anterioritat. Però jo crec que tot plegat, al poble, ens aporta molt poc: omplir els apartaments i el lloguer d’esquís. Però al comerç no li aportarà res perquè aquesta gent no farà despesa.
J.J.C.: A més, dóna molt mala imatge. Si algú difon un vídeo d’aquests aldarulls, la gent que mai no ens hagi visitat pot pensar que el Pas de la Casa no és d’alta gama i desperta temor entre les famílies i la gent amb poder adquisitiu. Ho hem de controlar i, de cara al futur, imposar traves per tal que els qui porten aquests esdeveniments se cerquin altres destinacions.
–O.R.: Volem anar tots a la una per millorar el poble. A més, cal tenir en compte que els veïns treballem i el tema del soroll ens afecta: fem horaris normals, el dia següent hem de treballar.
–No només cal mirar per l’economia, també cal atenció en allò social. Fa temps que demanen una guarderia en condicions.
–O.R.: La guarderia actual és molt antiga. La idea és que l’edifici vagi a terra per fer un edifici nou, a l’entrada de les pistes d’esquí, la qual cosa trigaria un parell o tres d’anys. No sabem què funcionarà millor, però és una demanda important perquè els edificis estan quedant molt antics. Penso que el Comú d’Encamp haurà de fer coses perquè no és només una mancança pels veïns, també serà d’utilitat per als mateixos esquiadors.
–Precisament perquè és una necessitat immediata, es pot esperar dos o tres anys?
–O.R.: Jo entenc que no. Serà més fàcil, pot ser, fer l’edifici nou –si el comú té els diners per fer-ho– i després trobar els locals per fer altres coses.
–J.J.C.: La idea de fer l’edifici nou és complicada perquè necessita temps. Nosaltres hem d’empènyer perquè es faci el més ràpid possible perquè és el més ràpid per a tothom. Podem tenir una guarderia maca tant per a la gent del Pas com per als turistes. Ara cal saber quant es trigarà en fer l’edifici. El que està clar és que no s’enllestirà en sis mesos. .
–O.R.: Govern s’ha compromès deixar la part del riu Arieja com Andorra: un lloc on la gent pugui anar a córrer, on hi hagi uns bancs. Té molt sentit perquè hi ha molta gent que només ve a comprar tabac, alcohol i marxa. Si veu un lloc bonic i tranquil potser es planteja fer una estada de més llarga durada. Estem intentant millorar-ho tot poc a poc.
–J.J.C.: Creiem que tot plegat, d’altra banda, ajudaria a convèncer Saetde per tal que ens deixi maquinària per a l’estiu. Crec que ara tenim una bona oportunitat tant per abordar els mesos d’hivern com l’estiu.
–Què hi diu, Saetde, a l’obertura a l’estiu?
–J.J.C.: No estan en contra, però volen ajuda i, evidentment, que els surti rentable. Cal fer-ho funcionar; són una societat privada i, lògicament no volen pèrdues. Recau sobre nosaltres reactivar el poble per tal que, si es manté obert un telecadira, si no es guanya, com a mínim que no provoqui pèrdues.
–Quines activitats proposarien?
–J.J.C.: No volem inventar res, simplement necessitem un telecadira o un telefèric per traslladar la gent. D’altra banda, hi ha comerciants de l’àmbit del lloguer que volen passar-se també a les bicicletes, per exemple. Les idees hi són, falta convèncer Saetde que li sortirà a compte.
–O.R.: La idea és que quan hi hagi l’edifici que es vol fer a l’entrada de pistes s’hi pugui ubicar, per exemple, un emplaçament per a celebrar-hi concerts i altres activitats. Entenem que això ara no té sentit, però si impliquem a tots els privats i impulsem una zona de restauració on arribin els clients, entre altres coses, seria molt positiu.
–Què falta per convèncer Saetde?
–J.J.C.: Posar un projecte sobre la taula en què s’impliqui tothom. Per exemple, els supermercats podrien proposar la compra d’un lot de forfets per donar-los als clients. També es podria mantenir l’escola oberta amb monitors per fer excursions. Iniciatives així són les que podrien convèncer Saetde.
–O.R.: Si podem donar un plus fent activitats amb bicicleta, senderisme, hípica… La gent que únicament ve a comprar tabac i alcohol no veuria el poble només com un supermercat sinó que, a més, es plantejaria quedar-s’hi.
–J.J.R.: El què cal ara es seure el Comú, Govern i Saetde a la taula i arribar a un acord que satisfaci tothom.
–Van pel bon camí?
–J.J.C.: Molt bo. Cada dues setmanes ens reunim amb el Govern i, juntament amb el comú, estan mirant de tirar-ho tot endavant. Anem en el bon sentit, però cal anar poc a poc i, així, crec que en tres o quatre anys tindrem un poble com Déu mana. Un exemple d’això és Soldeu: els darrers anys han fet canvis i ara està magnífic, el poble.
–O.R.: A més tenim un bon comerç. Volem complementar-lo amb altres actuacions i fer un poble atractiu no només per al nostre públic natural, que són els veïns, sinó per tothom. Sembla que tots els actors anem en la mateixa direcció, cosa que no havia passat en molts anys.
–J.J.R.: Cal mirar el què s’ha fet a Soldeu i prendre la mateixa filosofia per anar tots a la una. Tenim els mecanismes necessaris, falta molt poca cosa, no s’ha d’inventar res.
–Els hotels estan a l’alçada?
–J.J.C.: Tenim molt bons allotjaments, només caldria millorar algunes habitacions, però això ho faran poc a poc els mateixos propietaris, quan vegin que els carrers milloren i que han de posar-se al nivell de la resta del poble. Tots estan reformant a mesura que poden .
–Caldrà comunicar a l’exterior tot aquest moviment per la millora.
–O.R.: Andorra Turisme i el Govern ja treballen en aquest sentit. Sobretot a França, que és d’on prové principalment el turista.
–J.J.C.: Si canviem la fisonomia del Pas de la Casa, a més, una molt bona publicitat també serà el boca orella.
–Això ajudarà a que els comerciants perdurin més temps?
–J.J.C.: Els comerciants no estan marxant. I els pocs que marxen, si el local és correcte, no triga gaire en tornar a tenir activitat.
–O.R.: Ara, per exemple, el què hi ha és una manca de gent per treballar. El Govern ha proposat impulsar activitat a França per intentar captar treballadors.
–Falten treballadors? En quin àmbit?
–O.R.: Sobretot al comerç i restauració. I si els nostres empleats no els podem aconseguir a Andorra, caldrà anar-los a buscar al sud de França. És important aconseguir sinergies.
–Al Servei d’Ocupació encara hi ha uns 500 inscrits.
–J.J.C.: Properament ens reunirem amb el Govern per a bordar el problema a nivell del poble. Pel que fa a la gent a l’atur a Andorra, ho hem intentat tot perquè els habitants del país vinguin a treballar. Però és complicat aconseguir que la gent que no viu al poble es quedi a treballar, la gent d’Andorra no vol treballar al Pas de la Casa.
–O.R.: Per això mirem de captar francesos, que ja tenen l’idioma après. SI aconseguim que vinguin a treballar, a més, podria ser una fórmula perquè les institucions veïnes siguin menys precipitades a l’hora de tancar la frontera. Tot i que són prioritaris, a la gent d’Andorra li costa pujar,potser als qui viuen a 10 o 15 km no els costa tant venir.
–Sobre tot el què hem parlat, quin paper assumeix el conseller comunal que els ha posat Encamp?
–J.J.C.: És una molt bona iniciativa. Cada dimarts agafa totes les queixes a tots els nivells del Pas de la Casa per, posterirment traslladar-les al cònsol.
–O.R.: És molt positiu perquè és una veu directa. Antigament havíem de baixar nosaltres a Encamp. Ara és més fàcil abordar els problemes del dia a dia i problemàtiques que potser el comú no coneix però que, només traslladant-les, es poden arreglar en molt poc temps. És molt positiu tenir una veu instal·lada dins del poble.
