Expliqui’ns la seva participació en expedicions antàrtiques i com es van desenvolupar les seves activitats científiques i educatives.
Soc un científic atmosfèric i vaig estudiar l’atmosfera, en particular la capa d’ozó. Quan es va descobrir la seva destrucció sobre l’Antàrtida el 1984, jo, com molts científics que estudien l’ozó, vaig decidir anar-hi. En aquell moment, Espanya estava organitzant la seva primera expedició científica a l’Antàrtida. Vaig presentar-me com a voluntari i em van acceptar.
Amb el temps, el meu treball científic va passar a un segon pla: em vaig centrar en l’escriptura i les activitats educatives. Compartir coneixements sempre ha estat important per a mi, especialment sobre un tema tan fascinant com el forat d’ozó i l’Antàrtida.
Des de fa uns quinze anys escric sobre aquesta regió, la història de la seva exploració i els grans exploradors polars Roald Amundsen (explorador noruec que va arribar al Pol Sud el 1911), Robert Falcon Scott (explorador naval britànic que va dirigir l’expedició tràgicament acabada al Pol Sud el 1912) i Ernest Shackleton (explorador polar britànic famós per la seva heroica expedició antàrtica al vaixell Endurance). Més tard també em vaig dedicar a l’Àrtida, on també vaig trobar moltes històries sorprenents. En particular, vaig escriure un llibre sobre Fridtjof Nansen (Nansen es va fer famós per la seva expedició d’esquí a través de Groenlàndia el 1888, el primer intent reeixit de creuar l’illa). Ara estic jubilat, però continuo donant conferències i xerrades quan em conviden.
L’Antàrtida és un continent encara poc explorat, que no només acull una gran massa de gel, sinó també recursos naturals. Creu que s’hauria de continuar prioritzant la conservació del seu entorn?
El més important és la conservació. L’explotació dels recursos naturals, minerals i fòssils, que es puguin trobar a l’Antàrtida està estrictament prohibida. Tot i que hi ha proves d’importants reserves de petroli i gas, aquests recursos no s’han explorat deliberadament. Els científics han trobat proves que hi són, però això és tot el que sabem. També s’han descobert minerals rars i grans dipòsits de ferro a l’Antàrtida. Tanmateix, el Tractat Antàrtic, que regula les activitats a la regió, prohibeix l’extracció d’aquests recursos.
El Tractat Antàrtic, signat inicialment per 12 països el 1959 i avui dia ratificat per 56 estats. Segons el Protocol de Madrid, adoptat el 1991, es prohibeix qualsevol activitat relacionada amb l’extracció de recursos minerals, així com les accions de caràcter militar al continent. Aquest protocol té una validesa de 50 anys, és a dir, fins al 2048. Fins aleshores, qualsevol explotació de recursos naturals a l’Antàrtida continuarà sent il·legal.
Com pot afectar el canvi climàtic l’obertura de noves rutes marítimes, i quin impacte pot tenir això en el medi ambient marí i costaner?
El canvi climàtic fa que dues rutes de navegació siguin més accessibles: el Pas del Nord-oest a través del Canadà i Alaska, i el Pas del Nord-est al llarg de la costa russa. Aquestes rutes escurcen la distància entre Europa i Àsia, cosa que podria ser beneficiosa per al comerç. Tanmateix, és poc probable que es converteixin en rutes comercials per a grans vaixells de càrrega aviat.
Les condicions del gel i la necessitat de trencaglaç continuen sent un obstacle important per al seu ús regular, especialment en temporades més fredes, quan aquestes rutes romanen tancades pel gel. Tot i que són més curtes que la ruta tradicional a través de l’oceà Índic, requereixen costos addicionals significatius per operar. A més, la manca d’infraestructures, ports i instal·lacions de reparació de vaixells en aquestes regions fa que aquestes rutes siguin menys convenients per al transport marítim regular.
L’impacte en els ecosistemes seria més notable a les zones del nord, ja que aquestes regions són més vulnerables als riscos ambientals, però la contaminació general es deu en gran part als grans fluxos de transport, més que no pas als creuers o expedicions científiques, que, al seu torn, compleixen estrictament les normes ambientals i tenen sistemes establerts per protegir contra l’abocament de residus al mar.
De quina manera afecten les activitats humanes la flora i la fauna de l’Antàrtida, i quines mesures s’estan aplicant per protegir-ne l’ecosistema davant les espècies invasores?
L’Antàrtida no té flora tradicional, però amb el canvi climàtic i l’augment de l’activitat humana, especialment el turisme, estan sorgint noves amenaces per a l’ecosistema local. A causa de l’augment de les temperatures i el nombre creixent de turistes, les botes i els equips poden portar espècies de plantes i animals invasores al continent, cosa que els permet prosperar en llocs on no haurien d’estar. Això representa un risc de destruir el fràgil ecosistema. En particular, les plantes no autòctones poden desplaçar les espècies autòctones i alterar l’equilibri natural. Per minimitzar aquest impacte, els vaixells turístics estan equipats amb màquines especials per netejar les botes de les llavors.
El problema afecta no només la flora, sinó també la fauna. A l’illa de Geòrgia del Sud, per exemple, han aparegut rates, que amenacen les aus autòctones menjant-se els seus ous. Aquestes espècies invasores representen una greu amenaça per a les cries de les aus autòctones, ja que abans que arribessin les rates, no tenien depredadors naturals. En resposta, s’estan implementant programes d’erradicació de rates per protegir la fauna local. Aquestes mesures per combatre les espècies invasores són una part important de la protecció de l’ecosistema antàrtic.
Hi ha científics, que han notat que els corals s’estan “movent” 40 metres més a fons. Podria ser això un signe de deteriorament de l’ecosistema?
És possible. Els ecosistemes vius es poden protegir d’aquesta manera. Si no hi ha condicions adequades per al creixement i la reproducció, es mouran fins que en trobin d’adequades, fins i tot si és a 40 metres sota la superfície.
