Ens podria explicar el concepte de la seva obre a la placeta del Madriu a Escaldes-Engordany (Andorra)? Què signifiquen les banyeres amb aigua?
Hi ha un component històric i un factor clau: la iniciativa d’explotar l’aigua termal, que va obrir les portes al turisme a Andorra. Quan el turisme va arribar per primera vegada, ho va fer impulsat per aquesta raó, i a partir d’aquest moment va començar un període de creixement que va permetre a Andorra expandir-se i desenvolupar-se econòmicament.
L’aigua ha estat un element essencial en aquest procés, i per això hauria de ser considerada com el protagonista principal. He representat l’aigua de tres maneres diferents. En primer lloc, hi ha una dimensió lúdica que permet la participació de la gent en el projecte. En segon lloc, l’aspecte estètic, que ofereix el plaer de passejar i gaudir del so de l’aigua. Finalment, hi ha una dimensió metafòrica que es relaciona amb zones que serveixen per abordar temes més arquitectònics.
El projecte buscava distanciar-se de la pràctica convencional, on l’urbanista crea un disseny i deixa un espai per a l’artista que hi instal·la la seva escultura. En aquest cas, la proposta és diferent. L’objectiu era que el concepte artístic definís l’espai urbà, establint com han de ser l’accés, la il·luminació i altres elements.
Li ha agradat crear obres per al públic? Té plans de continuar treballant en projectes tant a Andorra com a l’estranger?
Sens dubte, l’escultura ofereix un ampli camp que pot combinar-se amb altres disciplines d’una manera artística, i això m’ha apassionat. Ben aviat tindré una exposició itinerant per Europa, i a principis de l’any que ve, podré presentar una exposició a Islàndia. Estem referint-nos a una obra anomenada Oceà, que té una llargada de 15 metres.
Si parlem de l’art en general, quins temes són els més atractius per als artistes contemporanis actualment?
L’art contemporani és molt divers. Hi ha temes que s’orienten més cap al disseny o al kitsch, mentre que d’altres aborden qüestions polítiques. L’art reflecteix la política, els problemes socials, l’ecologia, entre d’altres. Tanmateix, el problema apareix quan aquests temes esdevenen repetitius; és a dir, quan l’artista insisteix excessivament en un mateix tema, cosa que a vegades no resulta necessària.
Abans, la meva obra era molt més crítica i política, especialment durant la meva estada a Cuba, on el context i el moviment social em van influir profundament. Tanmateix, des que he arribat aquí, aquesta visió ha anat disminuint, i ara la meva creació és més universal, enfocada en la condició humana. Ja no em centro en un sistema polític específic, sinó que he evolucionat cap a una nova perspectiva.
Hi ha alguna obra seva que actualment no li agradi gens?
No, no en tinc cap. Quan realitzo una obra, ja la visualitzo en la meva ment. No obstant això, hi ha peces que considero més rellevants, ja sigui pel moment en què les vaig fer, per la fase de la meva vida o pel context històric en què es van desenvolupar. Entre aquestes obres destacaria “Fixed in contemporaneity”, que va ser presentada a la Biennal de Venècia el 2013.
Una altra obra significativa és “La ruta migratoria”. La inspiració per aquesta creació prové dels records de la meva infantesa, quan cada any milers de crancs emigraven cap al mar a la meva ciutat natal, Cienfuegos, creuant i bloquejant la carretera. L’obra consisteix en un gran espai artístic que recrea un tram de carretera de 10 metres de llarg i 4 d’amplada, ple de més de 2.400 crancs de ceràmica negra apilats. Cada cranc ha estat modelat a mà, i la seva creació va requerir aproximadament 5 mesos.
Quines noves tendències artístiques podrien sorgir al marge de les tecnologies digitals?
He considerat sempre que els avenços tecnològics són simplement eines al servei d’un concepte preexistent. És com tenir un ordinador; la veritable essència prové del creador, que resideix en la seva ment, no en la màquina. Actualment, crec que s’ha produït una certa confusió al respecte, i hem arribat a un punt en què el suport defineix l’obra d’art.
Hi ha algun artista que li hagi inspirat a crear alguna obra?
No, no tinc influències directes. Soc un artista amb una formació acadèmica clàssica. Malgrat això, hi ha artistes que m’agraden, com Robert Smithson i Tony Cragg, que sempre m’han motivat.
Ha tingut mai algun bloqueig artístic mentre creava una obra amb què no sabia com expressar-se?
Hi ha aspectes que em costen d’expressar-me sobre el meu procés de treball. Jo començo conceptualitzant i, un cop tinc la idea clara i sé com dur-la a terme, no em bloquejo a l’hora d’executar projectes grans. Tot i que poden sorgir canvis i imprevistos, en el moment de la realització sé què he de fer. En canvi, quan estic en la fase de projectar, si que em podria bloquejar intentant trobar una solució tècnica o conceptual.
Li agradaria tenir una classe d’alumnes per ensenyar-los?
Ja he estat professor a Cuba. Si els alumnes estan realment interessats i no venen només perquè els seus pares ho diuen, m’agradaria ensenyar. Sempre hem de perseguir els nostres somnis. Hem de buscar i lluitar per aconseguir el que desitgem.
