- Domínguez, amb la seva criatura, ahir al Centre de la Cultura Catalana.
- Foto: TONY LARA
–Ni un sol exemplar del llibre al país. ¿Natural, quan es té un cap d’estat que és a la vegada bisbe?
–Crec que al bisbe li agradaria. De veritat. Li’n faré arribar un exemplar.
–Déu ha mort, Jesucrist era marica… ¿Què li espera, a l’Esperit Sant?
–Aquesta és la qüestió. Impossible, però, superar Nietszche. Ni ganes: no tinc cap ànim de matar ningú perquè, al contrari del que molta gent pensa, ni sóc un àcrata ni un menjacapellans. ¡Si sóc creient!
–¿I practicant?
–Practicant, no. Gràcies a Déu.
–¿El lògic, no hauria sigut que sortís de l’armari a la revista Zero?
–Sens dubte. Molt millor aparador que el meu humil llibre de relats.
–¿Per què marica, i no gay, o homosexual?
–Imagina’t Jesucrist era homosexual. Sona a tesi doctoral. I volia que quedés clar des del primer moment que estava desbarrant.
–¿I com van reaccionar, els –ehem– mariques?
–En un fòrum gay no ho van acabar de digerir gaire bé. No voldria generalitzar perquè la pàgina aquesta no els representa tots, és clar, però em va fer l’efecte que aquells gays eren més papistes que el papa.
–¿Hi ha gremis intocables fins i tot per a l’humor, com ara el gay?
–I tant: negres, mariques, jueus, víctimes del terrorisme i dones maltractades. ¡Ah, i la Família Reial espanyola! A Antena 3 no hi pots fer cap referència.
–¿Encara hi ha qui s’escandalitza, per un títol com el seu?
–No és tant una provocació com un experiment sociològic. Va sorgir d’una aposta amb Toni Soler: ¿seria possible publicar avui un llibre amb aquest títol? S’ha demostrat que sí. ¿Escàndol? Qui s’escandalitza crec que ho fa més per salvar les aparences –la por al què diran– que no pas per conviccions profundes.
–Posats a experimentar, ¿per què no ho feia amb Mahoma?
–Era un dels cinc títols possibles. Però una cosa és ser polèmic, i l’altra, tenir vocació de suïcida. I no tenia ganes d’haver de mirar sota el cotxe cada matí, ni de fer-li companyia a Salman Rushdie.
–Cas Vigalondo: ¿cagada, cacera de bruixes o pur negacionisme?
–La broma va ser desafortunada, però s’ha exagerat molt l’afer. En el meu gremi se’n diuen de molt més grosses. Ara bé, si ets la imatge d’una empresa, hi ha coses que no pots dir perquè hi ha qui té la pell molt fina.
–¿Per què a Pujol li fa tanta urticària, el que ell en diu la conyeta?
–A ell i a tots els convergents, en general. I haurem de veure què passa ara amb Polònia. Tampoc als socialistes els agrada gaire, la veritat, però ho entomen amb més esportivitat. I els altres estan realment encantats de tenir-hi el seu raconet, començant per Alicia Sánchez Camacho. Ja m’agradaria veure-la si li entusiasmaria tant si fos ella la presidenta.
–Senyor Jair: amb aquest nom, ¿quantes vegades l’han pres per narcotraficant?
–Als aeroports dels EUA m’han agafat les empremtes digitals més d’una vegada. Aquí, en canvi, m’han pres per etarra. Pel bigoti Pancho Villa que gasto al DNI. Gens afavoridor, la veritat sigui dita.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
