Gabriel Ubach

Gabriel Ubach demana concens i diàleg per abordar els grans temes socials i econòmics. FOTO: TONY LARA

Els sindicats segueix estan en primera línia en un moment que està en joc un nou model de jubilacions i es preparen reformes a les lleis de seguretat i salut en el treball i la qualificada de llibertat sindical, així com del codi de relacions laborals. Són moments també de reflexió sobre el paper que han de jugar les associacions sindicals. Gabriel Ubach fa balanç d’aquests nous temps en els quals la unitat sindical es troba actualment sota mínims.

–El moviment d’AD800 va aconseguir a finals d’octubre congregar a un gran nombre de ciutadans que es van manifestar a favor d’un canvi de model social i econòmic. Més persones que mai. ¿No té la sensació que les organitzacions sindicals han anat perdent la confiança entre la ciutadania? ¿ I en què s’han equivocat?

–No hem estat capaços d’entrar a les empreses, tot i que també cal dir que les empreses no volen sindicalistes amb el handicap que la majoria de polítics són empresaris. Som un país atípic, 8.000 persones decideixen sobre 60.000. Crec que som l’únic país del món on tot això succeeix.

–Tot justament quan ara s’està coent una nova regulació de les relacions laborals i sindicals. Els sindicats han estat informats, han estat convocats, ¿que n’esperen de tot plegat?

-–La veritat és que esperem molt poc. La nova regulació sobre les llibertats sindicals se convertirà en la segona Llei de coacció social. Als sindicats ens segueixen tractat com a ciutadans de tercera. A dia d’avui a les reunions que hi ha no hem estat convidats ni informats, només la patronal, la CEA. No sabem absolutament res. Com a mínim els sindicats haurien de ser consultats.

–¿L’USdA és partidària, per tant, d’arribar al consens?

–Absolutament. Ara és més necessari que mai que reformes tan importants com per exemple, la llei de la CASS o la llei electoral es facin amb el màxim consens possible, sense traumes i amb diàleg.

– L’atur augmenta i sembla que continuarà augmentant en els propers mesos. Sembla que les polítiques neoliberals implantades en gran part d’Europa, i també a Andorra, no estan donant els fruits esperats en l’àmbit econòmic i social?

–El Govern ha perdut la gran oportunitat d’acabar amb l’atur. Les xifres de desocupats haurien baixat considerablement si enlloc d’haver obert una quota tan important per a temporers s’haguessin agafats persones aturades del país. Les pistes d’esquí han d’assumir una part dels aturats. Toni Martí té una gran responsabilitat en tot això.

–Per tant, ¿vostè hi creu que aquesta és la solució per reduir el nombre d’aturats?

–Solucionaria en gran part el problema dintre d’un sistema social andorrà ja de per si caòtic. La responsabilitat última és del Govern i de les empreses. Tot i que els plans de formació no estan donant els resultats desitjats, des de l’USdA animen a tots els aturats a registrar-se al Servei d’Ocupació, ja que és la forma de saber amb una major exactitud el percentatge d’atur al país.

–¿Com es justifica que mentre hi ha persones que no tinguin feina o arribin justes a finals de mes, el Govern contempli per l’any vinent una subvenció de 300.000 euros per a la ràdio i televisió públiques, tot just després de netejar amb 3,2 milions d’euros el seu dèficit?

-–Només és un altre exemple de la mala gestió econòmica del Govern, és incomprensible. Està clar una vegada més que el govern de Toni Martí no té una política clara sobre la radio i televisió públiques i que ha permès que RTVA arribi a la situació actual de la qual, evidentment, el personal no té la culpa.

–I, mentrestant, el Govern aposta per portar l’estiu vinent el Cirque du Soleil al Principat amb una despesa pública de 2,5 milions d’euros. ¿Es tracta d’una actuació inqüestionable com diuen alguns sectors econòmics del país?

–Hi ha molts de pallassos al país, no calen més. La reactivació de la nostra economia no passa per projectes faraònics com aquest, sinó per altres accions molt més barates. Només ens faltarà dir que a Andorra farem les Olimpíades.

–Per cert, ¿que n’opina de les denuncies d’una mestra a un carceller per presumptes vexacions?

–Hem de ser respectuosos amb el que digui la justícia, tot i que no resulta gens estrany que tots els treballadors facin pinya amb el seu company del centre penitenciari, és molt significatiu.

–Finalment, la tardor continuarà sent calenta al país?

–Més que calenta, serà asfixiant. Hi ha molt de malestar. Els funcionaris defensen a capa i espasa el que és seu i, per un altra banda, el Govern gastarà 2,5 milions d’euros en portar el Cirque du Soleil. Tot plegat és indignant. Els sindicats no ens hem negat mai a col·laborar, a parlar però el cap de Govern confon el diàleg amb la imposició. Les solucions han de ser globals, consensuades, pactades i mai imposades.

Per a més informació consulti l’edició en paper.