Per què la digitalització és tan actual ara mateix?
Perquè ja no parlem d’una millora incremental, sinó d’un canvi d’arquitectura: en com es mou el valor, com es custodien actius, com es processen dades i com s’organitza la confiança. Quan una tecnologia accelera, el país ha de decidir si la vol liderar, adaptar o simplement patir. I en un país com Andorra, que pot funcionar com a laboratori, hi ha una oportunitat real de fer-ho bé, amb criteri.
Com va arribar a treballar en transformació digital a Andorra?
Vaig venir a Andorra fa quinze anys per participar en una transformació digital bancària, en sistemes interns. En aquell moment, un dels bancs del país on treballava, estava implementant un sistema informàtic molt gran, i jo hi encaixava per experiència. Vaig venir per un projecte i em vaig quedar perquè m’agrada el país i perquè vaig veure que aquí es poden fer coses amb impacte real.
Fa uns quatre anys, amb l’evolució del marc regulador, vaig veure una oportunitat clara: construir un pont entre l’economia tradicional i la nova economia digital. I quan dic pont, no em refereixo a especulació, sinó a servei. Hi havia clients del món tradicional que volien entendre i entrar en aquest món amb seguretat, i gent de l’economia digital que necessitava interlocutors bancaris capaços d’entendre nous models de negoci.
Va haver de convèncer la gent perquè entrés en criptomonedes?
No gaire. De fet, ens va sorprendre descobrir que hi havia molta gent que ja tenia actius digitals i que ja entenia com funcionaven. El que faltava era un entorn de confiança, amb processos, amb control de risc, amb una manera clara de fer les coses. I això, ben fet, pot ser positiu per a tothom: per al client, perquè està millor servit; i per a l’entitat, perquè atrau activitat i nous perfils.
Com valora el pes dels actius digitals avui dins el sistema financer?
Encara és petit comparat amb els mercats tradicionals. Però la clau no és la mida actual, sinó la direcció: una part enorme del que avui es mou en formats tradicionals - accions, bons, Fons - acabarà trobant un camí cap a la digitalització. I quan això passi, canviarà la velocitat, els costos, la liquidació i molts processos que avui donem per inevitables.
A nivell personal, per què va decidir deixar el banc i començar la nova etapa?
Va arribar un moment en què vaig sentir que necessitava créixer i fer coses diferents. Estic agraït pel que he pogut construir, però volia un espai on posar la meva experiència a disposició d’altres actors, empreses, institucions i sectors, per ajudar-los a entendre el canvi i a prendre decisions amb criteri.
I quan parla de “canvi”, no es refereix només a finances, oi?
Exacte. Parlem d’IA, robòtica, exploració espacial, medicina regenerativa, longevitat i moltes altres fronteres que s’acosten perquè tot convergeix. La meva feina ara és entendre-ho bé i traduir-ho perquè sigui assimilable i útil per a clients i organitzacions, amb una mirada pragmàtica i amb risc controlat.
Va estar recentment a Davos. Què s’hi respirava aquest gener, quin era el gran missatge?
Es parla molt de convergència: tecnologia i economia cada cop estan més entrellaçades, i el canvi és exponencial. També es parla d’un gir cap a la sobirania, sobretot sobirania digital. Durant anys hem externalitzat infraestructures i dades, i ara hi ha un moviment fort per recuperar control, resiliència, seguretat, autonomia estratègica i deglobalització.
Quan diu sobirania digital, de què estem parlant exactament?
De tenir infraestructures i capacitats clau dins les fronteres: centres de dades, cloud, governança de dades i capacitat de decisió sobre la seguretat. Avui moltes dades del món acaben en infraestructures de Amazon o Google, i això té avantatges, però també limita el control real. Si el teu sistema és fora, el teu marge de maniobra en ciberseguretat és, en part, indirecte.
Això implica que la ciberseguretat es torna encara més central?
Absolutament. Si la infraestructura és teva, la responsabilitat de seguretat també ho és, i això obliga a invertir més i millor. Entren en joc conceptes de defensa, vigilància i intel•ligència. Hi ha empreses com Palantir que han popularitzat models de supervisió molt potents, i la idea de fons és que els països, o com a mínim els ecosistemes, voldran capacitats semblants però adaptades al seu marc i a les seves necessitats.
Quin avantatge té Andorra per posicionar-se com a laboratori de sobirania digital i innovació tecnològica en aquest context global?
Precisament per mida i agilitat, Andorra pot ser un “lab country”: un lloc on provar una arquitectura completa - hardware, software, comunicacions, governança - i demostrar que és possible tenir sobirania de dades, de sistemes i de ciberseguretat, amb un model exportable. Si funciona aquí, es pot replicar fora.
Alguns experts afirmen que el futur dels pagaments digitals passarà necessàriament per l’euro digital. Com valora aquesta perspectiva des del punt de vista de l’usuari i de la regulació?
El debat és interessant, però jo ho veig més com una decisió política que no pas com un salt imprescindible per al ciutadà. Ja existeixen solucions privades eficients per a molts usos. La pregunta important és: quin valor afegeix realment al dia a dia, i quin model de control, transparència i governança implica? Si una eina és tan bona, un bon principi seria aplicar-la primer en els fluxos del sector públic amb transparència exemplificadora.
Mirant endavant, quin producte creu que creixerà més?
Crec que el producte amb més potencial de creixement serà l’estalvi digital estructurat. No es tracta només d’invertir o especular, sinó de crear mecanismes que permetin a més persones accedir a formes d’estalvi estables, segures i transparents, amb rendibilitats raonables dins d’un marc regulador clar. Quan està ben regulat i explicat, aquest tipus de producte no només amplia la inclusió financera local, sinó que també pot exportar-se a altres mercats on l’accés a serveis bancaris és limitat, establint un model sostenible que combina tecnologia, confiança i educació financera.
