- Carlos Falcó: marquès de Griñon i -atenció- Gran d’Espanya. Foto: EL PERIÒDIC
–Curset d’enologia recreativa per a principiants en sis lliçons. La número 1: per menys de 10 euros, un vi justet…
–Fals. Absolutament. Avui en dia hi ha vins molt correctes a preus ben assequibles. Jo mateix elaboro a la Rioja quatre milions d’ampolles d’aquesta gamma. Ara bé, un vi de 10 euros mai no serà igual de bo que un de 100.
–¿Quin és el vi més car de les seves bodegues?
–El Marqués de Griñón AAA, Dominio de Valdepusa, del 2004. Tres as pels noms de les meves tres filles: Alejandra, Tamara i Aldara. En vam elaborar 3.001 ampolles a 130 euros. Es va vendre tot. Aquest any repetim.
–Lliçó 2: si a l’etiqueta veiem allò de «Conté sulfits», ¿desconfiem?
–Al contrari: els sulfits no només no són dolents per a la salut, sinó que et donen la seguretat que aquell vi no ha sofert infeccions microbianes i que t’arriba en perfectes condicions.
–Lliçó 3: el vi en tetra-brik, ¿heretgia?
–No. El tetra-brik protegeix de la llum i de l’aire. I a més, és més fàcil d’emmagatzemar i de transportar.
–Si tot són virtuts, ¿per què no jubila l’arcaica ampolla de vidre?
–En els vins de gamma alta, la imatge és importantíssima. I en qüestió d’imatge, el tetra-brik no pot competir amb el vidre.
–Lliçó 4: el tap de plàstic, ¿aberració?
–Tampoc. Però encara veig més avantatges al tap de rosca, que no deixa regust. Fa molt de temps que s’usa als vins de Xerès i s’ha imposat als països anglosaxons i escandinaus.
–Vostè perdoni, però tap de rosca… ¡què vol que li digui!
–És cert que el consumidor del sud d’Europa –entre els quals em compto– s’hi resisteix. És que els portem molts segles d’avantatge.
–Per cert, quin mal beure, John Galliano…
–Pel que he llegit, l’incident va passar entre hores, així que és molt poc probable que hagués begut vi, que és més una beguda de taula. Més civilitzada, per tant.
–Lliçó 5: el calimotxo, ¿sacrilegi?
–No recomano barrejar el vi amb res. És un producte absolutament natural, ecològic, elaborat exclusivament a partir de raïm. Saníssim.
–¿Ni amb graciosa?
–Un costum que desapareix. Afortunadament. Vol dir que els vins són millors i que el consumidor els sap apreciar. L’únic que jo hi afegiria en un vi, i sempre que no estigui a la temperatura adequada, és un glaçó.
–M’imagino que a les seves bodegues han desterrat el vi peleón.
–Evidentment. Si ens en surt una partida, l’eliminem, sense contemplacions.
–Lliçó 6 i última: el rosat, ¿mai no podrà competir amb el negre?
–És veritat que hi ha pocs rosats que siguin grans vins. Però s’ha de dir que n’hi ha d’excel·lents. Ja que en parlem, aquest any hem elaborat a la finca del Rincón el nostre primer rosat. A veure com surt.
-Per acabar, un Gran d’Espanya, ¿com veu els petits d’aquest món?
–Heretar un títol és com heretar una casa centenària. Sents que la teva obligació és preservar-la i entregar-la a les generacions següents. En el cas de la Grandesa, són títols que provenen de Carles V, al segle XVI. I li asseguro que avui dia no comporta cap privilegi.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
