'Rapeandoenlacantina' és el seu primer projecte llarg. En quin moment creatiu neix aquesta ‘mixtape’?
Neix en un moment de canvi. Després d’acabar els estudis i veure que tocava prendre decisions importants, vaig sentir la necessitat d’ordenar el meu passat com a raper abans de continuar avançant. Aquesta ‘mixtape’ és el final d’una etapa i l’inici d’una altra, l’inici de berni2004 d’una manera seriosa.
El disc aposta per una estètica deliberadament crua i ‘lo-fi’. Per què li interessava recuperar el so i l’esperit dels seus inicis?
Tot és una qüestió de discurs artístic. Volia tornar a aquells moments en què no hi havia filtres ni expectatives tècniques. Quan començava, tot era instintiu i més honest. Recuperar aquest so era crucial per al meu primer projecte, una manera de reconnectar amb aquella llibertat creativa.
Ha explicat que el projecte és un homenatge al berni2004 adolescent. Què l’ha portat a mirar enrere en aquest punt de la seva trajectòria?
Mirar enrere m’ha ajudat a entendre per què faig música. Abans de tocar instruments, produir o entendre la indústria, el rap va ser la meva porta d’entrada a l’expressió creativa. Aquest projecte és una manera d’agrair al rap tot el que m’ha donat i, alhora, és un acomiadament càlid, un punt i a part fet com cal.
A nivell de referents, el disc combina influències de la seva adolescència amb altres de més actuals. Com conviuen aquestes dues capes dins el projecte?
Canserbero i Hoke conviuen de manera bastant natural dins el meu cap. La influència més antiga és sobretot emocional i lírica, mentre que la més actual es nota en el so i les textures. A vegades escolto l’EP i, salvant les distàncies, tinc la sensació que Kase O canta sobre un ‘beat’ de Space Hammu.
Musicalment, el treball barreja ‘boom-bap’ clàssic amb textures més modernes. Com ha treballat aquest equilibri en la producció?
He intentat no pensar gaire en etiquetes. Partia d’una base hip-hop molt clara i, a partir d’aquí, hi afegia elements actuals sense trair l’essència. L’objectiu era que sonés ‘vintage’, però conceptualment actual.
'Rapeandoenlacantina' està compost i produït íntegrament per vostè. Què li aporta assumir tot el procés creatiu?
Control total. Em permet ser coherent amb el que vull explicar i amb com ho vull explicar. Excepte el ‘beat’ de 'Dondeestas', creat i interpretat íntegrament per mi, les altres quatre peces parteixen de ‘beats’ de YouTube. La intenció inicial era mantenir la simplicitat i limitar-me a gravar les veus, tal com ho faria el Berni del passat. Però he acabat intervenint els ‘beats’ a través de la producció: els he modificat, retallat i reconstruït fins a fer-los completament meus.
A la ‘mixtape’ hi participen PaWho i Cerni Casamajor. Com sorgeixen aquestes col·laboracions i què aporten al disc?
El Pau i el Cerni sorgeixen de la vida, no del càlcul. El Pau aporta aquesta innocència creativa que tant valoro, crear sense normes. El Cerni aporta amistat i presència; encara que el rap no sigui el seu terreny principal, ha estat un suport crític constant. Sense ells, el disc no seria el mateix.
El projecte retrata també una microescena i una amistat molt concreta, vinculada a Sant Julià de Lòria. Quin pes té aquest context en la seva música?
Sant Julià és d’on vinc i d’on surten moltes de les coses que explico. No busco fer bandera de cap lloc, però ens agrada molt que el projecte neixi de tres lauredians.
La portada i el títol del disc tenen un fort component simbòlic. Com neix el concepte de 'Rapeandoenlacantina'?
El títol neix d’una frase del tema 'Bala Perdida' de la Santa Salut i l’Adala. No té una història concreta; simplement em va marcar pel seu so i la seva força. Al principi no tenia un significat profund, però amb la portada el projecte va guanyar pes. Casualment, el meu pare treballa de cuiner en una cantina i tot va encaixar quan el Cerni em va dir: "La portada l’has de fer allà".
El disc es tanca amb la frase "okay, let’s go to the next level". Què significa aquest final i què podem esperar del que vindrà després?
És un ‘sampleig’ d’un tema mític de 50 Cent i funciona com una declaració d’intencions. Abans de presentar del tot el berni2004 actual, hi ha un pas inevitable entre el rap amb què vaig començar i el discurs que estic construint ara: el ‘trap’.
