Per què heu considerat important documentar i publicar la història de l’Escola Andorrana?
Maria Teresa Cairat: Publicar el llibre crèiem que té una importància divulgativa i alhora històrica perquè no hi ha cap testimoni escrit de tot plegat i en el transcurs dels anys aquest fet podria caure en l’oblit.
La creació de l´Escola Andorrana ha estat important pel país i el paper primordial que hi van tenir les famílies i una part de la societat es va tenir en compte.
Quin impacte espereu que tingui aquest llibre en la societat andorrana, especialment en les futures generacions d'estudiants i docents?
M.T.C: La paraula impacte crec que potser és una mica forta. Crèiem que el llibre provocarà interès en alguns que desconeixen força el procés de creació de l’escola, records en altres que el van viure des de dins i donarà a conèixer a la societat uns fets que podien haver quedat en l'oblit.
Com ha estat el procés de recerca i documentació? Heu trobat dificultats per recuperar dades i testimonis?
M.T.C: Quan vam posar-nos a la feina vam veure que el procés de recerca seria llarg perquè hi havia poca documentació escrita. Vam tirar primordialment d’hemeroteca i sobretot vam fer molt treball oral. Era important escoltar el testimoni d’aquelles persones que van formar part del projecte des del primer moment. Hem d’esmentar l’ajuda que vam rebre, en tot moment, de la Roser Bastida que havia participat en el projecte des de dins com a assessora pedagògica primerament, com a directora d'educació després i finalment com a ministra.
Nosaltres també teníem uns coneixements previs perquè tant l'Anna com jo vam treballar a l'escola. Jo com a directora general i l'Anna com a directora de batxillerat.
Hi ha algun moment o anècdota durant la creació del llibre que us hagi marcat especialment?
M.T.C: No recordo cap anècdota precisa a tenir en compte del període de creació.
Quin paper han tingut els testimonis dels docents i les famílies implicades en aquell període en la configuració del relat?
M.T.C: Els testimonis dels docents, sobretot dels primers anys, ha estat important en el treball perquè molts d’ells quan començaven a parlar anaven recordant fets i situacions viscudes. També els exalumnes, sobretot de les primeres promocions, que ens han explicat les seves vivències dels primers anys de “l'escoleta” com en deien.
Com a exprofessores, què us va motivar personalment a emprendre aquest projecte literari?
M.T.C: El fet que més ens va motivar a emprendre el projecte va ser que no caigués en l'oblit. Que un país que creï un sistema d’educació propi als anys 80, no passa cada dia. Una societat que malgrat tenir un ensenyament de qualitat, tant francès com espanyol, decideix crear-ne un de propi és un esdeveniment major. Demostra una maduresa de la societat i un desig d’avançar en l'educació del seu ciutadà.
Què significa per a vosaltres veure que el sistema educatiu andorrà, que va començar amb dificultats, ha evolucionat fins al que és avui?
Anna Zamora: Des de l’inici, la voluntat dels promotors era crear una escola consolidada que transcendís els diferents governs. I ho van aconseguir.
Com descriuríeu el context social i polític d’Andorra a la dècada dels 80 i el seu paper en la creació de l’Escola Andorrana?
A.Z: La voluntat de les autoritats andorranes per preservar la llengua i les institucions del país i fer-les conèixer als estudiants arrenca de molts anys enrere.
Posteriorment, a finals dels anys setanta, es va votar una Reformeta, molt tímida i incipient, que va permetre una petita modernització de les institucions.
El mes de gener del 1982 es va crear el primer Consell Executiu.
De manera paral·lela, un grup de famílies amb idees renovadores va veure la possibilitat de tenir una escola pròpia.
Aquests van ser alguns dels ingredients que van facilitar el camí cap a la creació d’una escola nacional, pública, gratuïta i en català.
Quins missatges clau voleu transmetre als lectors del vostre llibre?
A.Z: El nostre missatge seria que amb voluntat, determinació i tenint ben clar l’objectiu que es vol aconseguir es pot fer possible el que sembla impossible. Així ho van fer les famílies, les assessores pedagògiques, els mestres i els polítics que van lluitar per la creació i la consolidació de l’Escola Andorrana.
Com creieu que es pot continuar promovent i preservant la història del sistema educatiu andorrà en el futur?
A.Z: La història de l’Escola Andorrana i de tot el sistema educatiu andorrà es va projectant cap al futur dia a dia amb les diferents promocions d’alumnes que formen part de la societat andorrana com a ciutadans actius.
Si poguéssiu resumir el llegat de l’Escola Andorrana en una frase, quina seria?
A.Z: L’Escola Andorrana ha afegit una nova opció d’ensenyament a la important riquesa educativa que ja existia a Andorra.
