El president de la Comissió Interparroquial d’agents de circulació, el cònsol massanenc Josep Maria Camp, va fer ahir una nova crida a la unitat dels set Comuns en aquesta matèria. Segons Camp, cal dur a terme les modificacions legislatives necessàries per unificar els serveis de circulació de les set parròquies i centralitzar la formació dels agents. L’argument és que d’aquesta manera seria més fàcil coordinar els diferents serveis, s’optimitzarien els costos i es potenciaria la mobilitat, fent més senzilla la cobertura de les baixes i l’organització de les vacances dels agents. Una altra de les propostes de Camp és aconseguir un centre de formació conjunta d’agents de circulació, agents de Policia, bombers, banders i protecció civil, seguint l’experiència que es du a terme en algunes comunitats autònomes espanyoles.
Aquesta segona proposta, tal vegada requeriria més estudi i, en qualsevol cas, donar a conèixer algun informe que l’avali. La tasca dels diferents cossos és molt diversa i no sabem fins a quin punt seria òptima una formació conjunta.
Ara bé, la proposta d’unificar els serveis de circulació de les set parròquia va en la bona direcció, en la de posar punt i final al regne de taifes en què massa sovint ha caigut l’estructura territorial d’Andorra.
Sembla adequat començar la fusió dels diferents serveis de circulació comunals per fusions parcials: la tan anunciada entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i la de les valls del nord, unint els serveis de circulació d’Ordino i la Massana. La primera permetria constatar com funciona la coordinació a la zona més urbana, i la segona en un àmbit més rural.
El president de la comissió interparroquial també va apuntar que caldrà dur a terme modificacions legislatives perquè aquesta modificació sigui possible. Això no ha de ser un problema i menys quan repensar i reordenar l’estructura territorial és un dels eixos del pacte d’Estat al qual es preveu que arribin demòcrates i socialdemòcrates.
Però que ningú pretengui quedar-se només amb les bones paraules: l’optimització i l’eficiència no neixen només de la unificació dels serveis de circulació per si sola. Una unificació real implica que els agents estiguin disposats –i ho hauran d’estar– a una major mobilitat si així fos precís, també implica que els Comuns deleguin en un organisme centralitzat bona part de les seves competències en la matèria i ¿per què no dir-ho? que s’accepti que les contractacions de nous agents obeeixin a criteris de necessitat i racionalitat i no a obrir indiscriminadament la caixa de les galetes quan és temps de vaques grasses.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
