La història de la humanitat està patint un canvi molt important en el darrer segle. Hem passat de les cases que s’il·luminaven amb un llums d’oli fins a les noves tecnologies: internet, la robòtica i la intel·ligència artificial en menys d’un centenar d’anys. Mai la humanitat havia evolucionat tant en tant poc temps, passant de no tenir gairebé ni aigua corrent, a treballar amb un telèfon mòbil com si fos una oficina portable. A més, durant aquests 100 anys, les societats han canviat també el seu concepte d’elles mateixes. No té res a veure com s’organitzava la gent a principis del segle passat amb com ho fa ara, i pel mig hi ha hagut d’haver-hi un gran nombre de guerres, revolucions i conflictes. Els nostres avis són els que han vist aquest canvi en primera persona, i el que han viscut és molt diferent al que puguin explicar als néts que ni tan sols s’imaginen el que és no tenir calefacció. Però l’edat passa i els anys corren, i aquests avis ara ja ens estan deixant. L’inexorable pas del temps fa que també poc a poc perdem part de la nostra història viva, que moltes d’aquestes anècdotes que els avis no ens han explicat, passen a formar part de l’oblit.
I ahir al matí en vem tenir un exemple a casa nostra; la xerrada d’una d’aquestes històries amb vida, la senyora Carla Kimhi que va sobreviure a la persecució nazi en part gràcies al nostre petit país.
La llàstima és que moltes d’aquestes històries ja no passen de pares a fills, ja no corren per les generacions perquè els nens d’avui dia en comptes de seure a la llar de foc amb els avis, seuen davant d’una videoconsola o d’un teclat d’ordinador, i això fa que aquesta part de la història, a no ser que l’expliquin els videojocs, ja no explicarà ningú.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
