El que per a alguns és una molèstia, per a d’altres és una escena que s’hauria de repetir sovint. Es tracta de les cues de vehicles a les carreteres andorranes, signe de l’arribada de turistes i, per tant, de tot el que comporta de beneficis per al país. Aquest pont de la Puríssima ha estat bo, les xifres ho corroboren. Han entrat al país més de 55.000 vehicles, i cada dia han passat per Grandvalira 12.000 esquiadors. No són xifres que coincideixen amb les d’abans de la crisi, però s’han de valorar des de la satisfacció que suposa veure restaurants i cafeteries plens, i carrers comercials amb la imatge que correspon a un pont de quatre dies festius.
El comerç manté el seu missatge contingut i reiterat. Els botiguers es lamenten que les vendes no es corresponen amb la gentada que ha desfilat per davant dels aparadors, bàsicament perquè el poder adquisitiu dels espanyols ha retrocedit bastants anys.
Les cues han estat les protagonistes aquests dies. Són inevitables per a un país que és un destí turístic, perquè les inversions en infraestructures no es poden programar en funció d’un calendari amb dates concretes de massificació a les carreteres. Un altre aspecte són les prioritats, i en aquest punt els diferents governs no han estat encertats. Com s’ha tornat a veure, el tap que s’origina a Sant Julià de Lòria és la causa principal de la cua que arriba fins a l’Estadi Comunal. Ahir la candidatura liberal a Sant Julià és mostrava resignada pel que fa a la intenció del Govern de procedir a construir la variant. S’han fet obres faraòniques i el desviament ha quedat en el calaix, tot i que es tracta d’un projecte d’interès nacional. S’han gastat els diners hipotecant a les generacions futures, les mateixes que veuran com els cotxes continuen travessant Sant Julià de Lòria pel mateix carrer que ara.
Menu
Menu
